L’endemà de les eleccions del 28M, el president de la Generalitat en funcions, Ximo Puig, deia en unes declaracions que el resultat dels comicis havia sigut «positiu» perquè el PSPV havia aconseguit cinc diputats més a les Corts i la gent havia valorat «molt bé» la gestió. Abans, durant els últims mesos, ja havia reivindicat en diverses ocasions la gestió feta pel Consell els darrers huit anys i comunicava els missatges electorals mitjançant decisions de govern, com ara posar fi a la privatització de la sanitat pública implantada pel PP en l’etapa anterior.
Tanmateix, provar de no entrar en qüestions polèmiques i centrar-se en la gestió no va evitar que la dreta acusara el govern del Botànic d’haver conduït el País Valencià a una situació desastrosa. Malgrat les xifres defensades pel Consell en l’àmbit econòmic (425.000 desocupades menys, increment de la contractació indefinida en 250.000 persones l’any segons l’Enquesta de Població Activa, l’arribada de la gigafactoria de Volkswagen a Sagunt, ajudes a empreses i autònoms durant la pandèmia, entre altres), l’oposició aconseguia instal·lar un discurs que rebatia aquestes dades i parlava de fracàs.
De fet, el candidat del PP a la presidència de la Generalitat, Carlos Mazón, en una entrevista a El País, just acabada de començar la campanya electoral, parlava dels factors que calia eliminar: «l’infern fiscal» que és el País Valencià i «el greix saturat de l’Administració», ja que, a parer seu, Puig «ha incrementat la despesa del sector públic i és el més car de la història». A més, assegurava, amb ell al capdavant del govern valencià, hi hauria «reactivació econòmica».
En aquest sentit, fa uns dies, Rafael Oliver, en un article publicat a Diari La Veu, assenyalava que «amb totes les reserves que vulguem, el Botànic ha sigut un èxit en ell mateix». No obstant això, continuava, «ha pensat que només calia vendre la bona gestió i esperar que la racionalitat de les xifres, dades i gràfiques captivaren el cor de la gent. Però dades sense relat són el mateix que un cos sense ànima». I «davant el no-relat, les dretes han imposat el seu, sense parar massa atenció en les propostes materials. Sabien que més que el cervell calia conquerir el fetge de les persones, i així ho han fet».
El balafiament de 20 anys de governs del PP
Mazón va entrar en la gestió pública quan tenia 25 anys, just en el moment que Eduardo Zaplana es va convertir en president de la Generalitat. El 1999 va ser nomenat director de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) i el 2003, director de Comerç i Consum. Malgrat que Francisco Camps el va enviar fora de l’Administració el 2007, el sector zaplanista li va trobar un càrrec municipal a Catral (el Baix Segura) i a la Diputació d’Alacant, on va ser vicepresident quart i diputat d’Infraestructures i Cooperació.
Per tant, el candidat del PP a la presidència de la Generalitat no és alié al balafiament de més de 5.400 milions d’euros dels governs del PP al País Valencià durant més de 20 anys a causa de la nefasta gestió que van dur a terme.
Només cal recordar els 1.300 milions d’euros de deute de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV) quan Alberto Fabra la va tancar; els 1.000 milions de sobrecostos a Fira València provocats per l’ampliació del recinte i les despeses en regals, dietes i viatges, entre altres; els més de 1.700 milions que devia CIEGSA, l’empresa pública encarregada de la construcció de col·legis, també a conseqüència dels sobrecostos; els quasi 350 milions malgastats per EPSAR, l’empresa pública de sanejament d’aigües residuals; els vora 400 milions de deute de la Societat de Projectes Temàtics, l’empresa pública encarregada de bastir projectes com ara Terra Mítica; els 150 milions amb què es va haver de capitalitzar l’Aeroport de Castelló; els més de 90 milions de dèficit de la Ciutat de la Llum; els 260 milions dilapidats en la Fòrmula 1; els més de 36 milions en multes imposades per mala gestió per part de la Unió Europea i el Tribunal Superior de Justícia valencià, i els quasi 100 milions de deute en material sanitari.
El 2012, Alberto Fabra s’estrenava amb un decret de retallades amb una especial incidència en els àmbits de la sanitat i l’educació pública. El pressupost era de 1.057 milions d’euros menys que el de l’any anterior, quan les coses ja funcionaven malament. La meitat d’aquesta retallada anava a compte de la sanitat pública, que va deixar de percebre 440 milions.
«Tota la reducció de greix administratiu anirà a serveis socials. Jo tinc una triple prioritat: sanitat pública, sanitat pública i sanitat pública», afirma Mazón en l’entrevista esmentada.
