El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, s’ha negat a lliurar al Ministeri de Sanitat espanyol les dades de cribratges de càncer de mama, tal com aquest li ha sol·licitat. Gómez ha intentat diluir aquesta negativa assegurant que es tracta de “supeditar” el compliment de l’ordre administrativa al fet que hi haja un “document de consens” per part de la ponència de cribatge de càncer de mama a nivell estatal i que el ministeri dispose, “que aquest moment no el té”, d’un sistema informàtic fiable on totes les comunitats autònomes puguen descarregar les dades sol·licitades. Per a la portaveu del Consell, Susana Camarero, són importants aquestes condicions perquè tem que des del ministeri és poden “grapejar” les dades.
Així doncs, per ara, la conselleria de Sanitat evita donar les dades sobre els cribatges de càncer de mama en plena polèmica sobre els possibles 90.000 casos de dones a les quals s’havia de fer una mamografia i no se’ls ha telefonat a tot el País Valencià.
Des de Compromís es denuncia que s’han fet 12.000 mamografies menys que en el mateix període de l’any anterior i recorden que abans de l’arribada del PP, el sistema valencià de cribatge era pioner i el quart millor de tot l’estat. Mentre que el PP assegura que enguany s’han efectuat 11.423 mamografies més que el mateix període de l’any passat.
“L’herència rebuda”
De forma indirecta, Gómez i Camarero han reconegut que hi ha un problema en el sistema de cribatge, però han culpat “el caos” heretat del Botànic: “Vaig dir que el caos que havia deixat el Botànic no es pot arreglar segurament ni en dos ni en tres anys, però estem en el camí correcte”, ha declarat el titular de Sanitat.
Segons fonts sindicals de sanitat, l’acusació obvia que la llista d’espera dels darrers anys del Botànic es va veure incrementada per culpa de la pandèmia: “durant uns anys no es va fer cap prova mèdica que no estiguera relacionada amb la Covid i després era necessari recuperar el temps perdut”, expliquen els professionals sanitaris consultats. Una recuperació qe s’havia de fer amb “els mitjans que quedaven després de les retallades del PP anterior i les restriccions de la Llei Montoro” que “potser el Botànic no va fer prou per revertir”, concedeixen.
Transparència i sentències del TSJ
Sobre els dades, Camarero ha subratllat la “transparència absoluta” de la Generalitat pel que fa a aquestes dades. Aquesta mateixa setmana, però, una sentència del TSJ obligava el Consell a facilitar les dades sobre derivacions de mamografies a la sanitat privada requerides per Compromís i que la conselleria de Sanitat s’ha negat a facilitar.
La coalició valencianista havia demanat les factures de totes les derivacions a empreses privades de radiologia, incloent mamografies, ecografies, ressonàncies i TACs, ja que, segons el diputat Carles Esteve, tenien sospites que la conselleria “deriva proves a empreses privades, perquè augmenten els seus beneficis a costa de la salut de la ciutadania”, ja que aquestes lectures es feren “en condicions dubtoses”. “He parlat amb un treballador d’una clínica privada que m’ha confirmat que, en el seu cas, només s’estan encarregant dos radiòlegs per a milers de proves”, continua Esteve.
Darrere aquesta derivació massiva de proves a la sanitat privada i la “desaparició” de desenes de milers de dones que han quedat sense prova, hi hauria la supressió per part del conseller Gómez de l’autoconcert que permetia als professionals públics ampliar horaris per reduir llistes d’espera. “Una eina imprescindible per al servei de radiologia”, segons defineixen professionals sanitaris.
