La presidenta provincial del Partit Popular de Castelló i alcaldessa de la Vall d’Alba (la Plana Alta), Marta Barrachina, es convertirà l’última setmana de juny en la primera dona a presidir la Diputació de Castelló i, amb els 14 diputats obtinguts en les eleccions del 28M, podrà governar en solitari.
Barrachina encapçala la formació des que el maig del 2021 va ser elegida en el congrés celebrat a la Cambra de Comerç de la capital de la Plana Alta amb el 96,8% dels vots emesos pels compromissaris. En total, 581 vots a favor, 19 abstencions i cap vot en contra. Hi van assistir per a donar suport a l’única candidata l’exsecretari general de PP, Teodoro García Egea; l’exsecretària general del PP valencià, Eva Ortiz; els presidents del PP de les demarcacions d’Alacant i València, Carlos Mazón i Vicente Mompó, respectivament, i la llavors presidenta al Cap i casal, María José Catalá, entre altres càrrecs orgànics i institucionals del partit.
Aquell dia va dir que treballaria per a «alliberar els castellonencs de les urpes de l’esquerra». «Ja n’hi ha prou d’imposicions, enfront d’això defensarem la llibertat», va assegurar. I va afegir: «Ja n’hi ha prou que l’esquerra socialcomunista ens diga què hem de fer, i que ens imposen què està bé i què està malament. Llibertat. Ningú millor que nosaltres per saber què volem ser i com aconseguir-ho».
També va apel·lar a l’orgull de ser del PP. «Ja n’hi prou d’abaixar el cap; ja n’hi ha prou d’amagar-nos; ja n’hi ha prou de permetre que l’esquerra ofenga el nostre honor i el dels nostres militants; ja n’hi ha prou que embruten la nostra marca», va insistir, i va encoratjar els militants a passar a l’acció: «És l’hora d’alçar-nos del sofà de la psicoanàlisi en el qual tan hàbilment ens ha fet caure l’esquerra per debilitar-nos, per acomplexar-nos amb l’única finalitat de traure’ns de les institucions».
Un futur que esborre el passat
«El futur de Castelló» era el lema d’aquella convenció. Un futur en què assolirien de nou el poder sense tindre en compte el passat del PP, atés que qualsevol recordatori del que van fer durant més de 20 anys de majories absolutes només és un estratagema de les esquerres per debilitar-los, com si en realitat no haguera ocorregut mai. Millor no esmentar-ho.
Tanmateix, no es pot esborrar aquella etapa en què el seu partit va dominar totes les institucions i va implantar-hi la corrupció com a forma de govern. Aquella etapa en què Carlos Fabra feia i desfeia al seu gust i amb el beneplàcit de militants i simpatitzants. Aquells anys en què l’expresident de la Diputació de Castelló i aleshores líder absolut del PP va dur a terme els quatre delictes contra Hisenda que el van portar a la presó.
I, el 2015, Barrachina va succeir al capdavant de l’Ajuntament de la Vall d’Alba, l’exvicepresident de la Diputació i home de confiança de Carlos Fabra, Francisco Martínez, que va ser condemnat el febrer del 2017 pel Tribunal Suprem a 8 mesos de presó, una multa de 12.600 euros i la inhabilitació per a l’exercici de la funció pública durant dos anys pel cas de les irregularitats en la tramitació de la depuradora de Borriol (la Plana Alta).
Posteriorment, el juliol del 2022, el Jutjat d’Instrucció número 4 de Castelló de la Plana va acordar arxivar un altre procediment de jurat contra Martínez, la seua filla, l’empresari, Raúl Babiloni i les mercantils Franvaltur SL, Gestintur SL i Prodever SL. en relació amb la compra i posterior venda de quatre finques situades a la localitat entre els anys 2005 i 2006. Entre els arguments per a sobreseure la causa, la magistrada indicava que el llavors alcalde havia delegat les competències en matèria urbanística a la Junta de Govern Local el 2003. A més, en cas que existiren indicis de delicte, aquests haurien prescrit, ja que havien transcorregut més de 10 anys des de l’adquisició de les finques, el 2005, a la incoació del procediment judicial, el gener del 2016.
De fet, Martínez sempre ha argumentat en els recursos presentats que ell no va fer res il·legal, perquè «els qui aprovaven el projectes urbanístics eren els regidors del PP als quals havia delegat aquesta responsabilitat en la junta de govern». La trama va esquitxar així altres membres de la junta de govern de la Vall d’Alba entre el 2005 i el 2014, segons l’acusació popular representada pel PSPV. Barrachina era regidora des del 2003, amb sou a l’Ajuntament per dedicació exclusiva i, aleshores ocupava el càrrec de tinent d’alcalde.
Quan va assumir la batlia el 2015, Barrachina va declarar: «El treball dut a terme per l’alcalde Francisco Martínez durant 24 anys ha estat magnífic, la transformació del poble ha estat espectacular. Precisament el fet d’haver treballat mà a mà amb Francisco Martínez m’ha permés aprendre com és la gestió del dia a dia i com cal treballar per a aconseguir els reptes i projectes que la Vall d’Alba necessita. Passejar pels carrers del nostre poble és la principal prova que el treball dona els seus fruits».
Així deu ser, ja que aquest 28 M Barrachina ha revalidat la majoria absoluta a la Vall d’Alba (poc menys de 3.000 habitants) amb el suport del 74,41% dels vots enfront del 24,5% del PSPV. D’aquesta manera ha aconseguit 9 regidors, dos més que en els comicis del 2015 i el 2019, mentre que els socialistes n’han obtingut 2, un menys que el 2019 i dos menys que el 2015, i Ciutadans, que en tenia un, s’ha quedat sense representació.
Una candidata a presidir el PP provincial amb el suport de Carlos Fabra
El 7 d’abril del 2021, María Pitarch publicava un article a El País en què explicava com Carlos Fabra havia fet que el suport dels militants es decantara cap a Barrachina mitjançant trucades telefòniques «a títol particular».
Algunes de les fonts consultades per Pitarch assenyalaven que havien notat en la trucada un «to hostil». Fins i tot una afiliada deia: «Ha tornat amb les típiques converses d’abans, demanant el vot per a la seua candidata apel·lant a favors que els va fer a aquestes persones en el passat i hi ha gent que se sent incòmoda».
