No han sigut poques les veus que, durant aquestes últimes hores, s’han mostrat crítiques, tant amb el PSPV com amb el PP, per l’abandonament del Dret Civil valencià. L’anunci de la reforma constitucional limitada només a l’article 49, que es fixa en l’eliminació del terme «disminuït» i en el blindatge de les polítiques en matèria de discapacitat, tal com van fer públic les direccions del PP i del PSOE a nivell estatal, ha deixat en fora de joc la reforma del Dret Civil valencià, tot i que ambdós partits, com a mínim des del País Valencià, s’havien compromès a introduir-la.
La recuperació del Dret Civil valencià és una de les reivindicacions més transversals que existeix a la societat valenciana. Tots els municipis valencians i totes les entitats menors locals, exceptuant-ne quatre, han subscrit aquesta reivindicació, que compta també amb el suport dels grans partits polítics, sindicats, patronals, institucions culturals o col·lectius socials.
Aquesta era la principal carta que l’Associació de Juristes Valencians, l’entitat que ha canalitzat els suports per a plantejar la reforma constitucional i que el Dret Civil siga recuperat, ha mostrat al seu favor per fer realitat aquesta reivindicació. Però no ha sigut suficient. «S’ha vist la legitimitat de la proposta, la seua utilitat legislativa és evident, perquè permet regular les unions de fet, la custòdia compartida o establir el règim econòmic de separació de bens en defecte de les capitulacions matrimonials», diu José-Ramon Chirivella, president de l’entitat.
Durant huit anys, entre 2008 i 2016, els valencians van recuperar parcialment aquest dret propi, però un recurs presentat pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va ser validat pel Tribunal Constitucional, que va derogar el Dret Civil. Des d’aleshores, la seua recuperació ha sigut una assignatura pendent del Govern valencià, fixada en el punt 6.7 del pacte del Botànic. Al País Valencià, el PP, actualment en l’oposició, també s’havia compromès amb aquest objectiu, però el rebuig del partit a nivell estatal, com també el del PSOE, han evidenciat, segons l’Associació de Juristes Valencians, la «incapacitat», tant de Carlos Mazón com del president Ximo Puig, per a influenciar a les direccions estatals dels dos partits. «Tenim la sensació que no han parlat amb els dirigents estatals, i en el cas del PP ens sembla especialment greu, atès que Esteban González Pons és responsable de justícia i de reforma constitucional en aquest partit. Alhora, el president Puig ha demostrat falta de lideratge amb la seua incapacitat d’imposar aquest tema quan només falten quatre mesos per a les eleccions valencianes», lamenta Chirivella.
El referent de l’associació esmentada assegura que els dos partits més votats, tant al País Valencià com al conjunt de l’Estat, no els han donat cap explicació. Els diputats valencians d’aquests dos partits al Congrés espanyol s’hauran de retractar quan voten en contra de l’esmena introduïda pel portaveu de Compromís, Joan Baldoví, per a tractar aquest afer. Al si del PSPV, com a mínim, hi ha hagut queixes, en públic i en privat, per part d’alguns càrrecs locals que saben de la contradicció que els causarà aquesta negativa. Resta pendent del pronunciament dels diputats socialistes i populars a la Comissió Constitucional del Congrés, on s’hi hauran de pronunciar. Per aquest fet, malgrat tot, des de Juristes Valencians insisteixen que «encara està pendent tot».
Una de les curiositats que deixa aquest episodi és, també, el fet que tant Unides Podem com Esquerra Republicana hagen contribuït, a la seua manera, a l’intent de recuperar el Dret Civil valencià, en tant que no han introduït propostes de reforma en la Constitució que resultaren impossibles de ser aprovades pels partits majoritaris i que perjudicaren, de passada, la recuperació del dret valencià. Així ho expliquen des de l’Associació de Juristes Valencians, que lamenten aquesta oportunitat perduda.
