Durant els últims dies, l’entorn familiar de la víctima de l’exmarit d’Oltra ha assegurat que la menor va ser animada a declarar contra l’exvicepresidenta per part dels qui van denunciar la referent de Compromís. Concretament, des d’aquest mateix entorn s’afirma que Teresa, la víctima, va ser «utilitzada» tant per l’advocat José Luis Roberto, líder del partit feixista España 2000; com per la propagandista ultradretana Cristina Seguí, exdirigent de Vox i habitual en les tertúlies emeses des de distints canals d’extrema dreta. Precisament, Seguí es va encarregar de convidar Teresa, de manera reiterada, als seus programes per acusar Oltra d’haver-la deixat en situació d’indefensió.
Des de l’entorn de la víctima no han negat els fets pels quals l’exmarit de la vicepresidenta va ser condemnat. Les acusacions contra Roberto i Seguí són per haver utilitzat el seu testimoni amb una finalitat política i a canvi de garantir habitatge i treball a la víctima. Més enllà d’això, ben present entre l’opinió pública, el Tribunal Suprem té entre mans un recurs del condemnat. I el desenllaç d’una repetició del judici ja era factible, segons bona part de la gent que segueix el cas de prop, abans dels últims testimonis de l’entorn de la víctima, atesa la «incoherència» del seu testimoni i la «manca de proves» amb què s’hauria desenvolupat la causa.
Més enllà del que puga ocórrer, el cert és que la causa està ara més qüestionada que mai a nivell social i mediàtic. Tant Seguí com Roberto s’han vist obligats a donar explicacions arran de les últimes acusacions. I davant d’això, emergeix la pregunta de si Oltra es podria tornar o no a presentar com a candidata de Compromís a les eleccions a les Corts Valencianes. La legitimitat legal la té, atès que no està condemnada, cosa que l’allibera de qualsevol inhabilitació. Des de Compromís, els càrrecs que s’han pronunciat públicament al respecte sempre han assegurat que la decisió dependrà només d’ella. Però, seria una bona idea?
Joan Rodríguez Teruel, professor titular de Ciència Política a la Universitat de València, considera que el desgast real d’Oltra per aquest episodi «es constatarà amb el pas del temps». En tot cas, creu que l’exvicepresidenta «no va gestionar la sortida de la manera més hàbil, cosa que pot no ajudar-la en un possible retorn a curt termini: va deixar massa dubtes i va evidenciar que la seua eixida va ser forçada, cosa que pot transmetre una imatge d’oportunisme o de feblesa que pot no ajudar-la».
Al rerefons, considera aquest politòleg, «hi ha la situació política, i potser Oltra ja estava arribant al seu declivi perquè ja havia tocat el cim durant el primer Botànic». Segons Rodríguez Teruel, el seu poder al si de Compromís s’hauria consolidat de manera inalterable «si s’haguera culminat de manera definitiva la coalició amb Podem, tal com ella desitjava. Però no va poder ser, i les condicions amb què va encarar les anteriors eleccions del 2019 van ser menys positives que les del 2015». Alhora, segons aquest professor, «la refundació del Bloc, que ha reforçat el seu pes al si de Compromís –el seu canvi de denominació no ha sigut innocent–, poden comprometre el potencial lideratge d’Oltra, que ara és més dubtós que fa uns anys, i això dificultaria encara més el seu retorn».
Anna López, que també és politòloga i docent per la UV, aclareix que «les declaracions de la menor podrien esperonar» la instrucció del Suprem, «però els temps judicials són molt diferents dels polítics». Considera, això sí, que si la causa contra Oltra fora finalment arxivada, «potser sí que eixiria reforçada i podria rendibilitzar electoralment el lawfare», però pensa que tot dependrà, «sobretot, del parer del jutge després de la declaració de l’exvicepresidenta», així com del calendari electoral.
De moment, de qui més es parla com a possible nou cap de cartell de Compromís és de Joan Baldoví, portaveu i diputat de la coalició al Congrés. Però res no és segur en aquesta aliança, que a poc més de mig any de les eleccions encara ha d’anunciar –o confirmar– les seues principals apostes electorals de cara al 2023 tant per a presidir la Generalitat com per a aspirar a les alcaldies dels principals ajuntaments i per a encapçalar les llistes territorials.
