«Hem llegit dins dels sumaris de la UCO algunes intervencions d’un tal Luis Salom que els sonarà bastant, que diuen ‘tu vas, ho compres i ho tornes’ respecte a unes taules, ‘i després que t’ho tornen amb bitllets menuts i així tot queda tranquil’. Hui és assessor del Partit Popular».
Per aquestes paraules el citat Luis Salom s’ha querellat amb la portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Papi Robles, qui va expressar-les en el Ple municipal del 7 de març. Segons l’escrit presentat demanant un acte de conciliació –pas obligatori i previ a la querella- Salom assegura que en cap informe de la UCO [la unitat de delictes econòmics de la Guàrdia Civil] «apareix cap referència a aquestes afirmacions» i per açò demana a Robles una rectificació pública i una indemnització de 1,000 euros per «calúmnies».
La situació podria semblar esperpèntica si és té en compte que en el sumari del «cas Taula» es troben les gravacions que va fer la Guàrdia Civil en aquell moment i que, a més, ja van ser àmpliament publicades el 2016, per diaris com El Mundoi Las Provincias –referència a les taules inclosa-, sense que ni Salom ni el PP es querellaren amb aquests mitjans ni els periodistes que ho van publicar. Salom, a més, fa referència a l’arxiu de la peça coneguda com el «pitufeo» -inclosa dins la macroinvestigació del «cas Taula»-, arxivat de forma polèmica per Pedro Castellano, el mateix magistrat que va ordenar reobrir dues vegades la investigació sobre Mónica Oltra.

Ara, ja s’entén més el moviment si se sap que Salom va arribar a presentar fins a vint querelles contra els regidors de València durant els huit anys del mandat de Joan Ribó. Totes arxivades o amb sentències absolutòries, però que van subministrar nombrosos titulars durant aquests anys amb regidors de Compromís i el PSPV passant pels jutjats.
Estratègia de «lawfare»
Des de Compromís, Papi Robles ha desvinculat els fets de l’acció individual de Salom i ha apuntat a «una estratègia habitual del PP, especialment la senyora Catalá, per tal de fer callar l’oposició». «Ens volen emmordassar, però no ho aconseguiran» ha seguit després de recordar que en els darrers anys, càrrecs del PP han presentat 54 querelles contra Compromís, aconseguint un total de «zero condemnes».
La querella de Salom arriba, a més, en ple judici a Eduardo Zaplana, que està tornant a posar en portada les trames de corrupció del PP durant la darrera època en la qual va governar. «El PP està tan convençut que és un ‘nou PP’ que ni s’adona que és el mateix de sempre, el que carrega els sobrecostos de les ITV a la ciutadania per pagar-se els luxes», ha asseverat Robles. De fet, és innegable que amb la querella, Salom ha tornat a posar el focus en el «cas Taula» i el «pitufeo», per unes declaracions de Robles que haurien arribat a poca gent si no hi haguera hagut cap denúncia.
Però els rèdits de l’estratègia de «lawfare» es mesuren també amb els resultats del «cas Oltra», que si bé ha acabat amb un rotund arxiu, sí que ha aconseguit anular políticament l’exvicepresidenta i, potser, aplanar el retorn del PP a la Generalitat.
Una opció que Robles ha volgut descartar, parlant del «primer round»: «Amb l’arxiu el retorn es reprèn amb més força», ha assegurat la regidora valencianista, que també ha fet referència a l’exemple de Lula.

