El jutjat de Catarroja (l’Horta Sud) comença a enfilar la part final de la instrucció sobre la gestió d’aquell fatídic 29 d’octubre de l’any passat. I a mesura que avança, els testimonis van parlant i es van encaixant les peces del puzzle, ens anem acostant més i més a la veritat. Aquesta setmana s’han anat acumulant les evidències d’allò que ja sospitàvem: l’enorme cabàs de mentides amb què el PP ha intentat tapar la seua ineficàcia durant la tragèdia.
Primer van ser les contradiccions de la consellera Susana Camarero, dient que ella no formava part del Cecopi, però sí que era a la reunió, tot i que se’n va anar perquè no hi havia perill en aquell moment, però en realitat ja s’havia parlat del perill a la presa de Forata…
Va continuar la carta de Maribel Vilaplana, qui reconeixia que durant deu mesos ha mentit i amagat informació crucial sobre la ubicació del president de la Generalitat, Carlos Mazón, i destapava que aquest, malgrat haver estat informat de la situació, va quedar-se tranquil·lament a El Ventorro acabant la sobretaula.
Finalment, un vídeo filtrat a l’interior del Cecopi -imatges captades per À Punt i que, precisament ara, algú ha decidit treure a la llum- mostra amb tota cruesa com el comandament de les emergències era totalment inoperatiu, malgrat ser perfectament conscients de la gravetat de la situació i que l’enviament de l’alerta va demorar-se més d’una hora per causes totalment inexplicables i inexcusables.
Encara està per veure què passarà quan els inculpats -principalment l’exconsellera Salomé Pradas i l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso– es vegen amb l’aigua al coll. Si opten per col·laborar amb la justícia i començar a dir la veritat, acabarem tenint els darrers detalls de la fotografia. Però, igualment, les revelacions d’aquesta setmana han estat definitives per tal de poder-nos fer una idea de la cronologia que va portar a la mort de 229 persones.
No som tan innocents per no saber que la capacitat del PP i els seus terminals mediàtics és enorme i que intentaran mantindre l’estratègia d’enfangar-ho tot abans de reconèixer la seua responsabilitat política i les conseqüències que aquesta implica, com la dimissió dels càrrecs públics. Per això és important la tasca dels mitjans independents i lliures financerament de les grans institucions i de les grans corporacions econòmiques, per explicar el que se sap, amb claredat i separant el gra de la palla. I des de Diari La Veu estarem sempre al costat de les famílies de les víctimes i dels milers d’afectats, que són els que han patit directament les conseqüències de la irresponsabilitat política del PP i Vox (cal recordar l’eliminació de la Unitat valenciana d’Emergències) i pel bé comú de tot el nostre país.
