Dimarts passat, el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, va acudir a l’assemblea d’Ineca, l’Institut d’Estudis Econòmics de la Província d’Alacant, una de les entitats més influents en l’àmbit econòmic del sud del País Valencià. L’acte es va desenvolupar en un ambient distès, amb la presència de Carlos Mazón, a pocs dies de convertir-se en president de la Generalitat, fent un discurs conciliador i pròxim amb els empresaris presents, sabedor que bona part del seu poder polític resideix en la complicitat que ha desenvolupat amb aquest sector.
Oliu i Mazón van intercanviar impressions en públic durant les seues intervencions. Com calia esperar, el director del Banc Sabadell va marcar terreny pel fet que la seua entitat és líder al territori des que al 2012 absorbira una CAM en ruïnes. La CAM, Caja de Ahorros del Mediterráneo, va erigir-se durant dècades com el referent financer dels alacantins, sufragant iniciatives i projectes culturals, implicant-se en l’esport local i en les festes patronals de cada poble fins al punt d’adquirir l’omnipresència al sud valencià.
Finalment, els polítics que la van utilitzar en benefici propi, que van acabar sent jutjats, també van deixar morir d’inanició aquesta entitat, que ha patit el mateix desenllaç que tantes entitats similars han patit, víctimes de processos similars. El Banc Sabadell, en canvi, de titularitat totalment privada, no ha tingut la implicació –segurament perquè tampoc no n’ha vist la necessitat– que la caixa pública sí que va tindre.
Per bé que Oliu defensava l’operació d’absorció de la CAM i es proposava continuar sent el banc de referència a la demarcació alacantina, Mazón va anar més enllà i li va demanar més implicació del Sabadell a la demarcació d’Alacant. Oliu havia proposat que Alacant es fixara en Màlaga com a exemple de prosperitat econòmica gràcies al seu model turístic i a l’acollida d’empreses tecnològiques.
La resposta del nou president de la Generalitat va ser populista, però també hàbil. Tot dient que calia que Alacant experimentara el seu propi camí a l’hora de fer progressar el seu model sense deixar de mirar cap a fora, Mazón va recordar a Oliu que Màlaga havia crescut de la mà d’una entitat financera totalment lligada a aquest territori, com és Unicaja. Va ser l’excusa per convidar el dirigent del Banc Sabadell a implicar-se més en la demarcació meridional valenciana i forçar els lligams que Alacant va perdre amb la desaparició de la CAM.
La proposta no té en compte les singularitats de les caixes, com ara el fet que la seua titularitat pública evitara que estigueren condicionades per la rendibilitat més estricta. És així com s’explica la implicació de la CAM en clubs esportius –que ara han quedat orfes d’un patrocinador solvent– o en iniciatives socials i culturals, així com també les facilitats que oferien als clients particulars que una entitat privada mai no hauria ofert.
El Sabadell no assumirà aquestes condicions, però ha sigut convidat, per la màxima autoritat valenciana, a intensificar el seu paper vertebrador en la part sud del territori. La resposta a aquest oferiment encara és una incògnita, però genera expectació en una demarcació que s’ha quedat òrfena d’un referent financer que sustente bona part dels seus projectes.
