Diferents identitats han denunciat les dificultats de l’inici del curs educatiu als centres tant pel que fa a les instal·lacions com pel que fa a la gestió del personal i a la normativa que el Consell tot just enguany començarà a aplicar en aquest àmbit arran l’aprovació de l’anomenada llei de «llibertat educativa».
D’una banda, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, que aglutina diferents entitats docents, sindicals, de mares i pares d’alumnes o col·lectius que defensen l’ensenyament en valencià, ha oferit una roda de premsa a Alacant que ha girat al voltant de diversos eixos.
En primer lloc, lamenten que no s’han resolt les incorporacions relacionades amb el fet de cobrir baixes laborals, de maternitat o reduccions de jornada, i «esperem i confiem» que la Conselleria d’Educació puguen fer les adjudicacions pertinents aquest divendres, «perquè hi ha centres educatius en què alguns docents estan cobrint baixes que no els corresponen».
Pel que fa a les infraestructures Ismael Vicedo, portaveu de la plataforma esmentada, ha demanat tant a l’Ajuntament d’Alacant com a la Conselleria d’Educació, ambdues administracions governades pel PP, que elaboren un pla integral de reformes i manteniment de centres educatius.
«Sabem que aquest estiu s’ha fet una proposta per a fer obra major en alguns centres educatius, però això requereix de molt de temps entre que es trau a concurs, es tramita l’expedient, s’adjudica la contractació i es realitza l’obra». Per això, demanen que hi haja «un bon manteniment dels centres educatius d’Alacant», com ara en la instal·lació d’electricitat, ja que «hi ha centres que no poden disposar d’aire condicionat en aquesta etapa de calor perquè la instal·lació elèctrica té molts anys».
En aquest aspecte, diferencien la reivindicació de la plataforma de la de l’Ajuntament d’Alacant, centrada en la reclamació per construir infraestructures.
Per últim, des de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic diuen estar «molt preocupats» per l’aplicació de la llei de «llibertat educativa», que «busca l’arraconament del valencià» als centres educatius. En aquest sentit, recorden que la seua exigència és que els alumnes dominen les dues llengües oficials del País Valencià quan acaben l’educació secundària obligatòria. «Si en una ciutat com Alacant no hi ha transmissió oral de la llengua i els alumnes no la poden aprendre en l’únic espai que queda per al seu aprenentatge perquè el sistema educatiu arracona el valencià, la nostra llengua no es podrà ensenyar ni transmetre», ha alertat Vicedo, que defineix com a «trampa» el fet de parlar de «llibertat educativa» quan aquesta «llibertat» es limita a l’ensenyament del valencià i no a altres aspectes o assignatures.
Per això, davant la consulta que el conseller Rovira vol activar perquè les famílies trien la «llengua base», des de la plataforma demanen que es faça pedagogia i que s’explique amb quin sistema els alumnes aprendrien bé les dues llengües i com tindrien més possibilitats de «ser competents en una tercera llengua».
STEPV
Des del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) han emès un comunicat per a denunciar que aquest curs serà «el de la recessió i la involució en el sistema educatiu». Així, denuncien que la llei de «llibertat educativa» està «pensada per arraconar el valencià de l’ensenyament» i que durant aquest curs s’aplicarà «la política de segregació mitjançant el districte únic». Asseguren, també, que tot això es fa «sota el paraigües de la pretesa “llibertat” de les famílies que propugna el Consell, que en realitat és una tergiversació del terme», perquè «no hi ha llibertat si no hi ha les mateixes oportunitats per triar».
STEPV també acusa la Conselleria d’Educació d’anul·lar els acords de plantilles docents d’infantil, primària, secundària i formació professional quan havien estat signades per tots els sindicats de la Mesa Sectorial amb la mateixa Conselleria –abans que hi accedira el PP– al juny del 2023, amb la conseqüència que «s’han deixat de contractar 1.9000 docents més aquest curs». Al seu torn, expliquen que les retallades de plantilles han afectat altres àmbits de l’ensenyament, com ara els d’idiomes o els conservatoris, i que alguns centres educatius no han pogut obrir i han hagut de reubicar provisionalment l’alumnat en altres llocs, ja que les reformes encara no han estat finalitzades.
Per aquestes raons, el sindicat anima el professorat i la comunitat educativa en el seu conjunt a «continuar lluitant per un ensenyament digne: públic, de qualitat, compensador de desigualtats, gratuït, educatiu i en valencià».
Gonzalo Anaya
Pel que fa a la Confederació AMPA Gonzalo Anaya, que aglutina les federacions de les associacions de mares i pares d’alumnes de les tres demarcacions valencianes, també ha protestat en la jornada de l’inici del curs escolar contra les retallades i pel «desviament de recursos a la concertada».
El portaveu de l’entitat, Rubén Pacheco, s’ha expressat en aquest sentit i ha demanat que no s’ature el Pla Edificant de construcció de centres, a més de la retirada de la llei educativa aprovada per PP i Vox, ja que «ni és llibertat ni és educativa».
Segons ha indicat aquest portaveu, la retallada econòmica del Pla Edificant implica la pèrdua de vora 160 milions d’euros d’inversions, i denuncia la «manca de transparència, diàleg i participació» imposada per la Generalitat, ja que només s’han pogut reunir en una ocasió amb el secretari d’Educació, Daniel McEvoy; i el Consell Escolar s’ha reunit només dues o tres vegades i la Mesa de Mares i Pares «ho ha fet només per temes d’urgència: si això és participació anem molt malament», ha advertit.
Des d’aquesta entitat demanen «protegir l’educació pública» amb més inversió, millors infraestructures i aturant la «segregació i massificació de l’alumnat» que provoca, segons ells, el districte únic. També exigeixen garantir l’ensenyament en valencià i l’estabilitat de les plantilles docents i del personal educatiu.
A més, Pacheco diu que encara no tenen informació respecte a la infermera escolar, «reclamada des de fa dècades», ni tampoc del Pla de Salut Mental que va anunciar el conseller Rovira.
