Dimarts de vesprada, la coalició Compromís va fer públic el reglament de primàries que haurà de servir per a elaborar les candidatures a les eleccions municipals i a les Corts de cara a la pròxima primavera. L’executiva, celebrada a la seu nacional del partit, apuntava també les dates d’aquests processos i les seues particularitats, que no han agradat gens al sector crític.
Bloc i País, corrent intern de Més Compromís –l’antic Bloc Nacionalista Valencià–, ha denunciat públicament diversos aspectes del reglament i ha qüestionat, també, la pràctica de la democràcia interna, defensada tradicionalment per la coalició. En concret, no agrada que la Comissió Executiva dels valencianistes tinga la potestat «d’incloure, de manera prèvia a la legalització de la llista, modificacions en aquesta amb personalitats de Compromís». El redactat, ambigu, permetria a la cúpula de la coalició intervindre en una llista electoral, després d’haver estat confeccionada a través d’un procés democràtic intern, per a afegir algun candidat o candidata que la Comissió Executiva considere «personalitat», un terme inclòs en la setena disposició addicional del reglament per a les llistes de les eleccions valencianes que ha disgustat alguns crítics i que està mancat de definició.
Pel que fa a les primàries per a les eleccions municipals, Compromís estableix que una llista local serà validada si obté el 75% dels vots favorables de l’assemblea local corresponent i del 66% de l’assemblea local en els casos de les grans ciutats: València, Alacant, Elx i Castelló de la Plana. En aquestes quatre grans ciutats és on més es poden complicar les llistes per les disputes entre l’antic Bloc i Iniciativa del Poble Valencià per encapçalar les candidatures. Llevat del cas de València, on tothom dona per fet que Joan Ribó repetirà com a alcaldable, als altres tres grans nuclis poblacionals es preveu una tensió que caldrà apaivagar per a mantindre la marca Compromís com a reclam electoral, que només es pot gastar si compta amb el permís legal dels partits que integren la coalició. A hores d’ara, la regidora de govern de Castelló de la Plana, Vero Ruiz, d’Iniciativa, aspira a liderar la llista de la coalició, de la mateixa manera que a Alacant Rafa Mas, també del partit de Mónica Oltra i regidor a la ciutat –aquest en l’oposició–, ja ha evidenciat la seua voluntat d’encapçalar una candidatura que en les dues últimes eleccions ha liderat Natxo Bellido, de l’antic Bloc, el candidat amb què Compromís ha obtingut representació municipal per primera vegada en aquest consistori. Pel que fa a Elx, la força d’Iniciativa a la capital del Vinalopó sempre ha sigut elevada, si bé últimament Més Compromís s’ha vist reforçat i ara pretén que la candidatura l’encapçale la diputada il·licitana Marian Campello. La consellera d’Agricultura Mireia Mollà, d’Iniciativa, va ser la candidata a l’alcaldia el 2019, i els dos regidors actuals de la coalició al consistori, que governen amb el PSPV, són de l’òrbita d’Iniciativa: Esther Díez n’és militant i Felip Sánchez tot i ser independent, és més pròxim al partit d’Oltra.
Aquest estira-i-arronsa entre les dues grans potes de Compromís s’haurà de resoldre amb un consens per a mantindre la marca de la coalició, i tot i que l’experiència evidencia que el desenllaç sempre és el del pacte, el camí per assolir-ho acostuma a ser pedregós. Alhora, no només als grans nuclis poblacionals es viu aquesta situació: a altres ciutats importants com Gandia, Alzira o Torrent ja s’han viscut episodis similars.
Més enllà de la disputa pels llocs d’eixida en les llistes locals, tornant a la democràcia interna de la coalició, el mètode de primàries per a triar les llistes o els caps de llista serà amb primàries obertes si així ho aprova el 75% de l’assemblea local dels municipis que no són els quatre més poblats del país. En cas que no es compte amb aquest vistiplau, el mètode de tria serà tancat només als inscrits. Arribats a aquest punt, el reglament aplicaria l’article 13 del règim especial, que condueix a l’annex 1 de calendari i terminis, que determina que «el tancament de cens de militància amb dret a participació per al procediment de primàries es produirà automàticament en el moment de l’aprovació del present reglament per part de la Comissió Executiva Nacional». El reglament en qüestió va ser aprovat dimarts, quan quedaven setmanes per a l’inici del procés, fet que impedirà la participació en el procés de primàries de nous inscrits.
En cas que se celebren primàries tancades, per tant, només els inscrits fins dimarts podrien participar en el procés. Veus crítiques amb aquesta metodologia argumenten que el procés, fa anys –abans del 2019– era l’oposat: l’assemblea havia d’aprovar que les primàries foren tancades, perquè «per defecte eren obertes». Segons indiquen aquestes veus, ara l’estratègia seria «inscriure de colp un fum de gent i tancar el cens» per a «bloquejar» les primàries obertes. Aquests moviments de suma sobtada de militants, segons els crítics, s’han observat en ciutats com ara Gandia o Torrent, on les disputes per liderar la llista municipal són ben latents.
Al 2019, el procediment de primàries va ser idèntic al recentment aprovat. Només 14 municipis valencians, a banda de les considerades grans ciutats, van celebrar primàries obertes per a triar els candidats a l’alcaldia. I només en nou d’aquestes localitats hi va haver més d’un candidat en la disputa: Alaquàs i Xirivella (Horta Sud), Crevillent i Santa Pola (Baix Vinalopó), Ontinyent (Vall d’Albaida), Oriola (Baix Segura), Pego i Xàbia (Marina Alta) i Riba-roja de Túria (Camp de Túria).
Pel que fa a les quatre grans ciutats, aquest 2023 les primàries tornaran a ser obertes a la ciutadania –a afiliats i simpatitzants– per a triar el cap de llista, i els participants en el procés s’hi podran inscriure abans que aquest siga convocat.
Els qui s’han oposat a aquests procediments han denunciat també públicament que els reglaments, elaborats per la cúpula de la coalició, no han pogut ser consultats prèviament –i, per tant, tampoc validats– pel conjunt de la militància, o com a mínim per una massa més àmplia que la que integren els membres de l’Executiva, representada per les grans autoritats dels partits que integren la coalició. «Una cosa és agilitzar els processos i una altra vestir-los de primàries quan estem limitant la democràcia interna, que és una de les característiques fundacionals de Compromís i un dels atributs clau en la seua acceptació com a alternativa electoral», lamenta una veu interna disgustada amb l’esdevenir de la coalició.
