Compromís ha elaborat un informe jurídic a través del qual conclou que la llei de «llibertat educativa», aprovada per PP i Vox a les Corts Valencianes, estaria incomplint 28 articles de lleis superiors.
En concret, segons la coalició quedarien vulnerades huit articles de la Constitució, 16 de la llei educativa estatal, una llei valenciana i tres reials decrets.
Les possibles vulneracions
Segons han emès a través d’un comunicat, la llei de «llibertat educativa» regularia matèries que estan reservades a les lleis aprovades per les Corts Generals i que només són competència de l’Estat, en tant que la «llibertat educativa» és un concepte abordat pels drets constitucionals i, d’aquesta manera, vulneraria l’article 149.1.30a de la Constitució i l’article 6 BIS de la Llei Orgànica d’Educació.
D’altra banda, el programa de llengües vehiculars seria contrari als articles 84.9, apartats 1 i 2 bis, de la Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig d’Educació, ja que «lluny d’incorporar les mesures necessàries que garantisquen que la totalitat de l’alumnat adquirisca els coneixements suficients en valencià per a poder-se expressar i comunicar de manera equivalent al castellà, s’ha establit un panorama totalment contrari a tals fins».
En tercer lloc, des de la coalició entenen que l’adequació lingüística individual vulnera el principi d’igualtat arreplegat en l’article 14 de la Constitució i el principi de l’autonomia pedagògica dels centres, reconeguda en la disposició addicional quarta de la LOE. En concret, la llei Rovira «mostra una llacuna evident ja que no arreplega el motiu o justificació pel qual s’ha de realitzar eixa adequació lingüística individual, qui és la persona o òrgan competent per a prendre eixa decisió ni en quines condicions s’ha de realitzar. Sobra dir que no es refereix a necessitats educatives especials o de suport educatiu», afegeixen.
Seguidament, detecten vulneracions de la llei educativa estatal i de la jurisprudència del Tribunal Constitucional per a les zones de predomini lingüístic valencià en matèria d’elecció de llengua base i de model d’ús de les llengües vehiculars. «Les inconstitucionals conseqüències de tal previsió són que les famílies han de triar centres sense conèixer quina serà la llengua base que s’aplicarà perquè només podrà ser determinada quan finalitze el procés d’admissió».
També consideren inconstitucional l’eliminació del dret dels alumnes de la zona de predomini lingüístic castellà a aprendre valencià, ja que només el castellà tindrà condició de llengua base al sistema educatiu d’aquestes comarques. I d’altra banda, Compromís interpreta que l’ús de les llengües en exàmens mitjançant l’elecció per part dels alumnes vulnera l’article 3 de la Constitució, perquè atempta contra l’objectiu de coneixements que van vinculats a la llengua oficial en la qual es vehicula una assignatura. A més, entenen que també s’incompleix la llei marginant el professorat en l’avaluació dels exàmens.
Un altre dels punts tracta sobre el requisit lingüístic per al professorat, ja que la supressió del requisit de valencià no es justifica «en l’exposició de motius» de la Llei Rovira, quan «és exigible que ho faça en la mesura que amb aquesta decisió es genera un conflicte que confronta els drets lingüístics dels ciutadans, reconeguts en la Constitució i en l’Estatut, així com el dret d’opció de les famílies».
Per últim, pel que fa a l’exempció del requisit del coneixement del valencià pel professorat, Compromís creu que el fet que el personal docent funcionari de carrera amb destinació en altres comunitats autònomes puga no disposar del nivell de coneixement de valencià exigit genera «un dret preferent al dret que tenen les famílies que els fills i filles “reben l’ensenyament del, i en, idioma valencià”, tal com s’arreplega expressament en l’article 6.2 de l’Estatut d’Autonomia», conclouen.
