Han hagut de passar cinquanta dies des del 29 d’octubre del 2024 perquè la Fiscalia es pronuncie en algun sentit sobre els fets que es van desenvolupar aquell fatídic dia. Després que el Tribunal Superior de Justícia valencià haja acumulat les set denúncies i querelles contra el president valencià, Carlos Mazón, en una mateixa causa, ara el ministeri públic avala que el president valencià puga ser investigat penalment si es donen les circumstàncies. Abans, la causa haurà d’evolucionar des del jutjat d’instrucció, que serà el que determinarà si el president Mazón pot tindre o no alguna responsabilitat penal en aquest afer i, en cas afirmatiu, la investigació correrà a càrrec del Tribunal Superior de Justícia, ja que el president Mazón és aforat.
Tot això s’ha començat a moure cinquanta dies després de la mort de 223 persones. No cal anar molt lluny per conèixer casos en què la Fiscalia General de l’Estat ha actuat d’ofici i de manera ben agressiva, per exemple, contra el Govern català que va impulsar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, quan per cert no hi va haver cap mort i només violència contra el poble català, que votava pacíficament, a mans dels cossos i forces de seguretat espanyoles.
Cinquanta dies en què el president Mazón s’ha pogut anar refent al caliu d’una amnèsia en la qual ell es mostra confiat i amb el suport – incomprensible i immoral – del seu partit, que prefereix mantindre el president valencià més irresponsable de la història a haver de convocar eleccions.
Les últimes declaracions del president Mazón són molt esclaridores i evidencien la seua confiança en un desenllaç favorable als seus interessos. El president de la Generalitat va suggerir, sobre la possible investigació penal en contra seua, que tot es devia a un moviment del Govern espanyol, de qui depèn la Fiscalia, en una setmana en què diversos càrrecs o persones de l’entorn del PSOE estan sent cridats a declarar pels tribunals.
Encara que el president Mazón tinguera raó en aquesta anàlisi, el simple fet d’exposar-la després de 223 morts generats per la seua incompetència deixen clar que per a ell tot allò de la DANA és un episodi del passat que confia que no li afectarà i que, a més a més, podrà utilitzar contra els seus adversaris polítics. Això demostra la seua actitud
Del poble valencià dependrà que el president Mazón no ho aconseguisca i que acabe pagant políticament per la seua enorme negligència. I dels òrgans judicials dependrà dirimir les seues responsabilitats penals. Que no ens passe mai més com el cas de l’accident de metro de València del 3 de juliol de 2006.
