Aquest dissabte tindrà lloc la cinquena manifestació que se celebrarà a València per a exigir la dimissió del president valencià, Carlos Mazón. Serà tot just quan es compleixen quatre mesos de la catastròfica DANA que va devastar diverses comarques valencianes i que va deixar l’angoixosa xifra de 227 morts. Cal recordar que totes les manifestacions que s’han celebrat fins ara contra el màxim representant institucional del País Valencià han sigut indiscutiblement multitudinàries.
La d’aquest dissabte no ho serà menys. El president Mazón és presoner de les seues pròpies mentides i incompetències i el seu partit és ostatge de continuar protegint-lo, fins i tot ovacionant-lo, de manera incomprensible. La seua negligència com a màxim responsable de la Generalitat, la institució competent en matèria d’emergències, és exactament la mateixa quan diu que va acudir després de les 19:00 o quan diu que va arribar a les 20:28 el passat 29 d’octubre. En canvi, el seu grau d’indignitat no és el mateix, perquè s’incrementa mentida a mentida.
Aquests dies, fruit de tot això, el president Mazón s’enfronta al moment més delicat de la seua trajectòria des que ostenta el càrrec. El fet d’intentar protegir-se davant la justícia fent creure que va arribar al Cecopi després de l’enviament de l’alarma –tot just quan anteriorment havia suggerit que havia arribat abans, per defensar-se així de les crítiques contra la seua gestió– s’ha girat en contra d’ell. El cap del Consell, fidel al seu estil, ha intentat desviar les seues mentides llançant acusacions a tort i dret, però aquesta estratègia ja no li funciona –si és que alguna vegada li ha funcionat.
La veritat acabarà sabent-se. Serà així per la pressió judicial, per la pressió mediàtica o per tot alhora. Però serà així, sobretot, per la pressió popular i transversal del poble valencià. Mai en la història recent del País Valencià s’havien viscut manifestacions tan seguides i tan multitudinàries. Potser caldria remuntar-nos als anys de la Transició per a establir una comparativa pel que fa al nivell de mobilització. Els contextos, això sí, no tenen res a veure.
El d’aquest dissabte serà el cinquè clam contra el president valencià, que es veu incapaç de visitar València durant les Falles. Un fet prou simptomàtic del seu declivi i de la seua mort política que, mentre no arriba, s’allarga entre mentides i entre indignitat. Cal, per tant, una vegada més que el carrer torne a dir la seua. Aquest dissabte n’és el dia. Recordeu: ni Mazón ni Madrid ni Borbons. El règim del 78 ha abandonat el poble valencià.
