Feia temps que un acte protocol·lari de la comunitat acadèmica no tenia un rerefons polític tan clar. Aquest matí, la Universitat d’Alacant organitzava l’obertura del curs al campus, ubicat a Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí) i marcat per la polèmica originada pel Consell, que va decidir retirar-se del litigi entre la UA i la Universitat Miguel Hernández (UMH) pel grau de Medicina, fet que beneficia clarament aquesta segona universitat i perjudica la primera, en tant que perdrà aquests estudis després que l’anterior govern valencià del Botànic els recuperara.
Aquest enfrontament ha donat peu a diverses interpretacions. El Consell, a través del president Carlos Mazón, ha intentat apaivagar la polèmica amb la proposta d’un campus «provincial» i «interuniversitari» que incorpore l’estudi de diverse disciplines relacionades amb la Medicina que, segons l’oposició, serviria per a obrir la porta a la privatització d’almenys una part d’aquests estudis.
El cas és que l’obertura del curs acadèmic no ha estat aliena a aquest enfrontament. I una bona prova era el desembarcament de la ministra de Ciència, Diana Morant, ara també secretària general del PSPV, que s’ha vist arropada pels principals càrrecs del seu partit a la demarcació: des del subdelegat del Govern espanyol, Juan Antonio Nieves, a la portaveu municipal a l’Ajuntament d’Alacant, Ana Barceló, passant per diputats a Les Corts com ara José Chulvi i Yaissel Sánchez o fins i tot per alcaldes com Fulgencio Cerdán, de Villena (Alt Vinalopó); Rubén Alfaro, d’Elda (Vinalopó Mitjà) i Isabel López, de Xixona (l’Alacantí).
Intervencions
Morant, en el seu discurs, ha fet un clam per la defensa de la universitat pública que en alguns moments ha arribat a adquirir quotes de sentimentalisme. També ha respost al conseller d’Educació, José Antonio Rovira, qui havia parlat abans que ella i li ha retret que el País Valencià només ha sol·licitat una plaça de MIR aquest any, fet pel qual no podien traure més places, ja que aquestes s’ofereixen en funció de les demandes que fan els governs autonòmics.
Rovira, bastant menys salvaguardat per membres del seu partit que la ministra –tal com ha evidenciat el soroll dels aplaudiments–, havia fet abans un discurs defensant la decisió del Consell que la UA es quede sense grau de Medicina en benefici de la UMH. Sense dir-ho amb tanta claredat, Rovira acudia als tecnicismes per a defensar l’obra de govern i la proposta d’un campus universitari apel·lant a l’acord acadèmic i a la possibilitat d’explorar pràctiques de tots els alumnes de Medicina de la demarcació als mateixos centres hospitalaris.
També ha assenyalat la UA per no fer els informes necessaris perquè el Consell responga a determinades demandes i ha carregat també contra la ministra, responsabilitzant-la en part pel nombre de llicenciats que no troben feina una vegada acabats els estudis.
Pel que fa a la rectora, Amparo Navarro, qui s’espera que convocarà eleccions després del pròxim consell de govern i, previsiblement, es presentarà a la reelecció, ha defensat el grau de Medicina a la UA justificant que només unes poques ciutats de l’Estat no compten amb aquests estudis i que en moltes demarcacions conviuen fins a dos o tres facultats oferint aquesta disciplina. Criticava, en aquest sentit, que no calia fer cap campus interuniversitari per augmentar l’oferta de Medicina, desgranant un seguit de dades que també han sigut aprovades pel present.
La batalla pel grau de Medicina ha viscut un nou episodi a la UA amb la presència, també, de diversos representants de Compromís i amb l’absència de les protestes prèvies que ara fa vint-i-cinc anys, en el context de l’enfrontament entre la UA i la UMH provocat pel traspàs de Medicina a aquesta última universitat –propiciat pel president Zaplana–, eren més habituals que no ara.
