El vicepresident primer de la Generalitat i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, ha assegurat en una entrevista en À Punt que només ha marcat una «línia roja»: l’ús del terme País Valencià, ja que, a parer seu, això és «complir amb la legalitat vigent», perquè l’Estatut d’Autonomia en la seua part normativa és «claríssim» sobre aquesta qüestió. Igualment, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en una entrevista a TV3 amb motiu de la seua visita a Barcelona el 13 de març, va provar d’obligar a rectificar la periodista, que feia servir aquesta denominació i no Comunitat Valenciana.
«El terme de País Valencià no és un terme innocent; dir que som País Valencià, com diu Compromís, significa que nosaltres pertanyem als Països Catalans i que algun dia clamarem per la nostra independència, per la nostra separació de la resta dels espanyols», ha dit Barrera.
Per això, ha remarcat que no pensa permetre, «per cap concepte, que amb els diners de tots els valencians s’alimente la independència». «Primer, perquè no és legal, perquè no és normativa i perquè no està en el nostre marc estatutari. I segon, perquè no volem que ocórrega el que ha ocorregut amb els nostres veïns del nord, amb els catalans, on a ningú se li escaparà la confrontació social i política que tenen», ha continuat.
«Si vosté em pregunta si jo permetré que amb els diners dels valencians es fomente des de la Conselleria de Cultura la idea de País Valencià i de Països Catalans, li dic clarament que no. No hi haurà des de la meua Conselleria ni un sol euro per a finançar el País Valencià o els Països Catalans», ha resumit.
En aquesta dèria per «descatalanitzar», el Consell va aprovar aquest dilluns l’acord pel qual s’estableixen els nous criteris lingüístics per a les comunicacions en valencià de la Generalitat Valenciana, que afectaran la mateixa administració autonòmica, el sector públic instrumental i també s’usaran en activitats que compten amb la col·laboració o finançament de la Generalitat mitjançant subvenció, contracte, conveni, patrocini o altres figures jurídiques, quan així s’establisca en les normes reglamentàries, bases o clàusules.
«No hi haurà cap acte per l’Any Estellés»
Segons Barrera, «si haguera continuat el govern del Botànic, no hi hauria hagut un any Estellés», ja que no hi havia «res preparat». «Nosaltres desembarquem el juliol i agost, que és quan vam poder començar a veure les coses i no hi havia res preparat per part de l’esquerra», ha recalcat.
«El mes de juliol no hi havia res. El que ocorre és que ells, com sempre, fan una instrumentalització de les persones perquè en algun moment el senyor Estellés va cantar als Països Catalans. Crec que li fan un mal servei, no sols al senyor Estellés, sinó a tots els artistes als quals ells instrumentalitzen i utilitzen com a armes de la política», ha insistit Barrera, que ha afegit que és «absolutament fals que ells anaren a fer un any Estellés i és absolutament fals tot el relat que ells conten».
Tanmateix, cal recordar que el novembre del 2023 Barrera va subratllar en la seua compareixença a la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts Valencianes que en els pressupostos del seu departament hi hauria «zero euros de subvenció pública» per a la càtedra Vicent Andrés Estellés, entre altres entitats. En canvi, va concedir importants partides de diners públics a Lo Rat Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), a més dels 300.000 euros per a la Fundación Toro de Lídia, amb seu a Madrid. A més, el febrer passat, PP i Vox van rebutjar a Les Corts la proposta de Compromís per a commemorar l’Any Estellés.
El representant de Vox ha indicat que quan es prepara un any cultural entorn d’una figura es necessita prou de temps de treball i ha posat com a exemple la commemoració que farà el seu departament el 2025 en homenatge a Maria Beneyto.
«Per descomptat, el Ministeri de Cultura pot fer amb els diners de tots els espanyols el que considere oportú i no hi ha res a objectar al que faça el ministre Urtasun», ha dit, tot i que va respondre al ministre espanyol que ell també convocaria activitats sobre el poeta.
Així mateix, ha preguntat per què durant els últims anys no s’ha homenatjat altres creadors i intel·lectuals valencians, entre els quals ha esmentat Samuel Ros, Josefina Lázaro o Vicente Gaos.
«Cultura blanca»
Sobre la seua definició de «cultura blanca», ha precisat que no va voler dir mai que no fora combativa o reivindicativa, sinó que «la funció de la Conselleria, del conseller, del polític de torn, no és dictar la cultura, és fomentar-la».
Potser per això, el Consell va aprovar fa uns dies, a proposta de Barrera, nomenar com a nou director general de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) l’advocat Álvaro López-Jamar Caballero, que deia en una entrevista que «la cultura s’ha de despolititzar, és dir, llevar la ideologia de la cultura», una afirmació en la línia del vicepresident de la Generalitat.
Barrera, que no s’ha estés en explicacions sobre la seua idea programàtica, va asseverar en una entrevista a Valenciaplaza: «Volem anar cap a una cultura blanca, on no siga una arma de colonització de consciències i d’adoctrinament polític».
