El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha afirmat que «l’única eixida que li queda al Partit Popular, si efectivament Vox compleix la seua amenaça de trencar governs, és convocar eleccions», i ha indicat al PP que «no espere res» de la seua formació quan «no ha comptat amb l’oposició per a res».
Baldoví, en declaracions als mitjans abans del ple de les Corts Valencianes, ha assenyalat que el president estatal de Vox, Santiago Abascal, «ho té ara molt difícil» per a no trencar els governs autonòmics «després de dir el que ha dit».
El síndic ha assenyalat que «resulta trist que el futur de cinc milions de valencians i valencianes s’estiga decidint en un despatx de Madrid».
Joan Baldoví ha afirmat que «el Partit Popular ja sabia amb qui pactava en el seu moment quan va fer aquell acord infame del tovalló que tants disgustos està donant al conjunt de cinc milions de valencians i valencianes».
En aquest sentit, ha indicat que el PP «no espere res» de l’oposició «quan ha sigut incapaç de mantindre els consensos més elementals», consensos que tenien 40 anys al País Valencià, i «no ha tingut en compte l’oposició per a res».
Espiat pel govern de Rajoy
D’altra banda, Joan Baldoví va anunciar aquest dimecres que acudirà als tribunals després de conéixer que figura entre els diputats als quals es va rastrejar en bases policials entre el 2015 i el 2016, i s’ha preguntat si a l’estat espanyol és delicte ser polític d’esquerres.
Així ho va traslladar als mitjans després de conéixer que la Unitat d’Assumptes Interns de la Policia Nacional ha informat el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, que examina si es van fer investigacions extrajudicials a polítics de Podem per ordre de la cúpula del Ministeri de l’Interior, que durant els anys 2015 i 2016 es van fer consultes en bases policials sobre 55 diputats que van formar part de les candidatures a les eleccions generals. En aquesta etapa, Podemos i Compromís van confluir i Baldoví va formar part de la llista pel País Valencià.
Baldoví denuncia que va ser espiat el 2016 pel Ministeri de l’Interior, que llavors dirigia el PP, i que en quinze ocasions van entrar a la base de dades de la Policia «buscant el seu nom i alguna cosa que poder tirar-li en cara». En aquest sentit, va remarcar que això és una pràctica «prohibida, il·legal i profundament antidemocràtica».
