-Hi ha tres candidatures formalitzades que es presentaran al congrés. Es pot assegurar que finalment no en seran dues?
-Sempre s’ha de tindre en compte que un congrés és una oportunitat per a un partit polític. D’una banda per a fer en un full de ruta per als propers anys, més encara quan estem en un cicle en què la nostra posició és diferent a anys anteriors; i també per a formar equips. Per part del meu equip estem intentant parlar amb la candidatura de Compromís pel País Valencià, perquè entenem que compartim full de ruta. És important tindre en compte que un congrés és una oportunitat per a demostrar la força del valencianisme, i en cas que hi haja enteniments i integració de candidatures és perquè compartim full de ruta. A partir del 21 d’octubre hem de començar a treballar i és molt important compartir full de ruta.
-Podrien pactar amb Compromís pel País Valencià, tenint en compte les crítiques tan dures que David González va fer contra l’actual direcció?
-En un procés congressual cada candidatura planteja les qüestions que considera. Sí que hi ha hagut alguns comentaris respecte al funcionament de la direcció, però si ens entenem és perquè compartim el full de ruta i l’estratègia a curt, mitjà i llarg termini. Entenc que les candidatures que es presenten a banda de la meua, tenint en compte que actualment soc secretària general, han de plantejar les qüestions que no han anat com ells volien. Però entenc que es parla moltes vegades de les qüestions més orgàniques, i això entra dins de la normalitat del procés congressual. Jo sempre vaig al pla de l’enteniment de l’estratègia política a curt, mitjà i llarg termini. I si em referisc a aquesta candidatura és perquè entenem que tenim més sintonia amb ells que no amb l’altra candidatura.
-Si es pacta, serà a canvi d’un lloc de rellevància en l’executiva per a David González?
-Això és una qüestió que s’haurà de decidir en l’executiva. Per a nosaltres el que serà important és la manera de treballar a partir del 21 d’octubre. Com ens organitzarem? Haurem de tindre en compte què representa cada candidatura. Pel que fa a la pregunta, com que les converses estan en marxa, no li puc contestar amb exactitud. Però allò important és el que compartim pel que fa a l’estratègia política i allò que representa cada candidatura a l’hora de distribuir-nos. Ara mateix les converses estan en marxa.
-Han arribat a parlar amb Reviscola, la tercera candidatura?
-Per a mi el punt de partida imprescindible és el full de ruta. Quan parle de full de ruta, de maneres de treballar i d’estratègia a curt, mitjà i llarg termini, hi ha qüestions que són concretes. El que la meua candidatura té claríssim és que Més-Compromís, des del valencianisme, ha fet sempre experiències d’obertura. Això vol dir que sempre hem intentat obrir-nos per a aspirar a l’hegemonia i parlar-li a la majoria social. Una de les banderes que té la candidatura que jo represente és la de l’obertura. Sempre que el valencianisme s’ha obert –i Compromís, en si mateix, és un exemple d’obertura– hem guanyat. I per tant, nosaltres plantegem aquest model des del valencianisme, des de l’esquerra, des de l’ecologisme, des del feminisme i des de l’antifeixisme, per parlar-li a la majoria social. Entenem que hi ha persones orfes de representació en aquests moments i volem interpel·lar-les. Nosaltres plantegem un valencianisme que amb els seus principis fundacionals li parle a la majoria social i no parlar-nos a nosaltres mateixos. Ací, crec, hi ha una diferència importantíssima entre la candidatura que jo represente i la que representa Reviscola. I com que allò important no és només el congrés, sinó sobretot el que passa després del congrés, les converses no s’han donat.
-Encara amb el congrés, per què no hi haurà vot telemàtic?
-Això és una qüestió estatutària. El congrés és el màxim òrgan que tenim com a partit, i vam triar el model de congrés presencial. Això ja va ocórrer fa uns quants congressos. Jo sempre aposte per la presencialitat als congressos perquè és un moment en què no només es trien equips, sinó que sobretot ens repensem i ens rearmem amb una estratègia de futur. També és una qüestió de model, de com entenem els congressos, i els estatuts així ho recullen perquè així ho vam triar.
-D’entrada, només podran participar un terç dels 4.700 militants del partit. Això és bo, democràticament parlant?
-Nosaltres abans fèiem els congressos per delegats. Cada col·lectiu, amb els militants que tenia, triava els delegats que els representaven al congrés. Després es va decidir que el congrés fora assembleari, que tot aquell militant que volguera participar ho fera amb inscripció prèvia per una simple qüestió organitzativa. Vam fer un exercici d’obertura en aquest sentit. Ara hi ha hagut mesos per a inscriure’s al congrés i s’hi han apuntat persones que han volgut. La nostra organització, com totes les organitzacions, tenen militància més activa i militància que no participa de la mateixa manera. Això també es veu en les votacions telemàtiques de processos interns, quan no vota la totalitat de la militància. Tenim tots els mecanismes de participació i qui té intenció de participar hi participa. I en qualsevol cas sempre ens hem organitzat com la majoria de la militància ha decidit fer-ho. De fet, la presencialitat del congrés va ser aprovada pel 90% a la ponència d’estatuts. Per tant, els processos de participació interna els pactem entre tots i estan a disposició de la militància. Crec que no hi ha cap mancança pel que fa a la capacitat de participar, que els militants de Més són persones molt responsables que estan molt a l’altura i que participa la militància més activa, tal com passa en qualsevol altre partit.
-L’objectiu del Bloc, segons els estatuts, era l’Estat valencià. Quin ha de ser l’objectiu de Més?
-Més és un partit que a les ponències es declara nacionalista i valencianista. És un partit que té com a objectiu principal la construcció nacional i popular del País Valencià. Hi ha una qüestió clau, ací, que és aprofundir en la sobirania. Sobretot en un punt concret: aprofundir en la capacitat de govern com a país i adquirir més competències per tindre més recursos. Tots els militants tenim claríssim que una de les nostres banderes és la construcció nacional i popular del País Valencià.
-La secretària general es presentarà a les eleccions?
-Hi ha un model de partit que vam triar al congrés, i és que la secretària general no pot tindre un càrrec institucional. Hi ha una esmena sobre aquesta qüestió per al pròxim congrés, però el meu model és continuar amb l’actual: que la secretària general no puga compaginar aquest càrrec amb un d’institucional amb tal d’atendre el partit i donar suport a les persones que són les cares més visibles de l’organització, que ara mateix són Àgueda Micó, Joan Baldoví, Vicent Marzà i Enric Morera. Això ho dic perquè crec que és una experiència d’èxit el fet que la secretària general puga centrar-se en el que passa en el partit i que sobretot s’ocupe del dia a dia del partit. Nosaltres, com a partit, tenim molts reptes per davant. A més, jo no em veig presentant-me a les primàries contra Baldoví, sinó intentant que Baldoví tinga el màxim suport possible.
-Qui presidirà el partit?
-Els últims anys el president del partit ha sigut Enric Morera, que per a mi és un referent orgànic i institucional. Ara té un paper molt important en el Senat i també en la vida orgànica. Ell ha sigut el president els últims anys i crec que Més-Compromís ha iniciat un nou cicle i té un doble objectiu, que és ser oposició al govern de Mazón i també ser, al seu torn, l’alternativa al PP de Mazón. Dic això perquè jo vull que Baldoví siga el president del partit pel seu lideratge i pel seu coneixement del partit. I perquè és una persona amb la qual he treballat molt a gust i compartisc moltíssimes coses. Estic segura que ell, com a president, serà una gran ajuda.
-Aquest canvi ha sigut consultat amb Morera?
-El procés cap a un congrés sempre té converses i pactes previs. Tots tenim claríssim que hem d’enfortir el partit i que siga una eina útil per al nostre país. Per descomptat que les converses sobre la possible configuració de la presidència s’han donat. Clar que sí.
-I Morera està d’acord amb aquesta intenció?
-Sí. Ell ara té un paper molt important en el Senat. També ha sigut president durant molts anys, i coincidim que hi ha un canvi de cicle al partit, que ha passat d’estar el govern a estar en l’oposició. Per això estem preparant un congrés que s’adapte a tot això, que també influirà en l’executiva. Baldoví és una persona molt reconeguda dins de l’organització i és el moment que en siga president.
-Però si s’encara un nou cicle perquè ha començat una nova etapa i canvia la presidència del partit, per a les pròximes eleccions valencianes Compromís haurà de buscar un altre candidat?
-No, no necessàriament. A més, hi ha una qüestió concreta, i és que ens hem de centrar en intentar que el valencianisme isca el més reforçat possible. Baldoví és el cap visible de Compromís a Les Corts i és i continuarà sent un líder molt fort.
-En el congrés anterior la candidatura alternativa que liderava Àlex Ruiz va aconseguir quasi el 40% dels suports de la militància, però posteriorment no hi va haver una integració del seu sector en l’executiva. Tornarà a passar el mateix, si es dona un resultat similar?
-Això són especulacions. Sobretot el que hem de procurar és tindre un congrés del qual el valencianisme isca el més reforçat possible.
-Quin és el futur de Compromís com a coalició?
-S’ha tancat un cicle polític i ara som l’alternativa al PP, no estem governant. Ara, com a coalició, estem repensant-nos, reconfigurant-nos i rearmant-nos. Açò és molt important, perquè un partit polític ha d’evolucionar i adaptar-se a les noves situacions i a la societat per a ser un instrument útil de representació política. Nosaltres el que volem és, com he dit abans, obrir-nos per a parlar-li a la majoria social del País Valencià. I per tant, el que estem fent ara és mirar com ens reconfigurem. Això és una manera d’avançar en eixe sentit. El que estem treballant és en configurar una confederació de partits, perquè és important el que he dit al principi: hem de saber llegir el moment en què ens trobem i convertir-nos en una eina útil perquè els valencians i les valencianes es vegen representades en nosaltres. Compromís va ser la clau per al canvi del 2015, és un partit de govern, perquè ha governat, i cal treballar per erigir-nos en l’alternativa al govern de Mazón.
-S’ha parlat molt de les aliances que Compromís ha fet en les eleccions dels últims anys, sobretot en les estatals. Vostè és més partidària de ser més exigent a l’hora de fer-les o en tot cas d’ampliar-les, tal com volen fer altres membres de Compromís, sobretot d’Iniciativa, també a les eleccions a Les Corts i a les municipals?
-Quan parlem d’aliances en Compromís sempre és amb la intenció d’obrir-nos per guanyar espais. Sempre ho hem fet així. Com deia abans, soc partidària de l’obertura. Compromís ha de tindre capacitat d’entesa. Hem de saber que nosaltres som un partit valencianista, d’esquerres, antifeixista, ecologista i feminista, i que al costat de nosaltres hi ha una part de la societat que s’ha quedat sense representació institucional. Volem ser una casa gran on estiguem còmodes i poder representar a eixa majoria social. Que des de l’esquerra es puga conformar una casa gran i que es faça des de Compromís. Quan parlem de recuperar institucions ens referim a una qüestió que tenim claríssima: el valencianisme ha d’estar present en els llocs de representació i de govern. L’obertura ha de ser en eixos nivells i en eixos àmbits.
-Per últim, des de les altres candidatures s’han fet moltes crítiques a la direcció actual del partit, encapçalada per vostè. Quina és la principal autocrítica que faria vostè?
-Hi ha una qüestió que jo vull deixar clara. L’autocrítica s’ha de fer sempre que siga per a avançar i millorar. L’autocrítica per a quedar-nos la plaça no val per a res. S’ha de tindre en compte que una organització no és infal·lible, i que nosaltres, com a organització, hi ha qüestions que potser cal millorar perquè la informació siga més intensa i que arribe de manera més constants als col·lectius. Per exemple amb uns secretaris comarcals que tinguen més pes i que estiguen més legitimats dins de l’estructura orgànica o fent una estructura que tinga més capacitat perquè la informació rode. I moltes altres coses. Però també crec que, quan parlem d’autocrítica, també hem de parlar d’autoestima. L’autocrítica és bona per a avançar en els partits i en la vida mateixa, però hem de ser conscients que Més-Compromís hem fet un camí fructífer i que hem aconseguit consolidar un partit d’estricta obediència valenciana i des de l’esquerra. Clar que hem de millorar qüestions internes per fer l’instrument més potent, però hem anat caminant amb pas ferm per ser el que ara som. I ara som una formació reconeguda sense la qual no s’entén la història recent de la política valenciana.
