Des del 2016 han passat només set anys. Una eternitat segons com es mire. Llavors, nou dels deu regidors del PP a l’ajuntament de València estaven imputats –«investigats» segons la terminologia que la Llei d’Enjudiciament Criminal va tractar d’imposar per a reduir la sensació de gravetat- per un suposat delicte de blanqueig de diners per a finançar les campanyes electorals amb diner negre, presumiblement provinent de comissions per a la concessió de contractes. Era una de les subtrames del cas Imelsa coneguda com el pitufeig, ja que és així com els càrrecs i tècnics del PP anomenaven aquesta forma de blanqueig.
Un dels imputats del cas era Alfonso Novo, portaveu municipal del PP després de la dimissió de Rita Barberá, qui va ser nomenada senadora territorial. Novo, provinent de l’extinta Unió Valenciana, havia estat eurodiputat entre 1996 i 1998 gràcies a una coalició dels blavers amb el Partit Nacionalista Basc i altres forces regionalistes. Va ser regidor de València durant 20 anys –entre el 1999 i el 2019- i va exercir tot tipus de càrrecs. Des de Tinent d’Alcalde fins a president de l’EMT, encara que centrant-se sobretot en les àrees d’urbanisme.
El 2016, des de l’oposició liderava un grup municipal amb nou dels deu integrants imputats i enfrontat a una direcció del partit que volia fer-lo fora. En aquell moment, Isabel Bonig optava per a una refundació del PP que, a més d’una renovació en profunditat, havia d’incloure fins i tot un canvi de nom. «És l’única alternativa que tenim –explicava llavors a El País el president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, únic càrrec de rellevància del PP a tot el País Valencià.- En la situació de debilitat en què ens trobem hem de buscar l’oportunitat de salvar un gran partit que ha d’ocupar el seu espai al centredreta del valencianisme polític». Era l’època en què el PP renegava de la Rita Barberá que ara torna a reivindicar i Bonig clamava que, sense aquesta renovació, el partit «no tornaria a governar mai» el País Valencià.
A pesar de la pressió política i mediàtica, Novo va negar-se a dimitir. Va afrontar tot el procés judicial com a regidor –amb la militància suspesa- fins que el 2019 va perdre el càrrec en no tornar a ser inclòs en les llistes. La seua qualitat d’empestat, però, no s’allargaria massa. Al desembre del 2021 l’Audiència de València arxivava el cas del pitufeig en una interlocutòria polèmica. El motiu no és que no es vegeren irregularitats en el blanqueig de diners per pagar campanyes electorals, sinó que no va poder-se certificar que l’origen d’aquests fora il·lícit. Malgrat que es va considerar provada «l’existència d’ingressos que no es justifiquen per les aportacions mensuals de 60 euros de regidors i assessors, i sobre els quals la principal investigada no ha volgut donar explicacions», finalment el tribunal argumentava l’arxiu adduint que «fora de la irregular i il·lícita activitat que es va orquestrar dins del Grup Popular de l’Ajuntament de València, falta l’enllaç precís i absolutament necessari del coneixement que amb aquest operatiu s’ajudava i col·laborava en el blanqueig de capitals amb l’activitat delictiva prèvia origen dels diners». Una frase que bé podria tenir una posició destacada en un hipotètic Museu de la Impunitat.
La descripció sobre l’evolució de la persecució de la corrupció al País Valencià del periodista Sergi Tarín –autor del llibre «La Madriguera. La trama de cooperación del caso Blasco»- com a «desinflada», entraria perfectament en aquest cas. «Molts fiscals anticorrupció començaven molt forts i després es desinflaren, amb pactes vergonyosos i sentències low cost», explicava en una entrevista recent.
Tampoc duraria massa més la voluntat renovadora del Partit Popular. Amb el retorn al govern de la Generalitat dels populars arribaria la recuperació de molts càrrecs i dirigents implicats en casos de corrupció i mala gestió. Al nomenament de José Vicente Dómine –Director General de Transportes el 2006, quan va produir-se el famós accident del metro- com a Secretari Autonòmic d’Infraestructures i Transports, ha seguit el d’Alfonso Novo com a gerent de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV), l’empresa pública més gran del País Valencià. El vaticini de Bonig, mai va complir-se.
Treballadors indignats
La repesca de Novo per a la gestió de diners públics ha causat «estupor» entre els treballadors de FGV. En un comunicat, la secció sindical de la CGT ha destacat que «seria desitjable que [FGV] fora exemple de transparència i bon fer», encara que –amb una bona dosi d’ironia- reconeixen «la dificultat a la qual s’enfronta el Partit Popular valencià a l’hora de buscar persones qualificades per a ocupar càrrecs de responsabilitat entre les seues files que no estiguen involucrades en casos de corrupció. La llista d’imputats és llarga i les seues ramificacions molt àmplies».
Amb tot, mostren la seua repulsa per «la trajectòria del Sr. Novo Belenguer en els tribunals i no precisament en l’exercici de la seua professió. El cas Imelsa o el Taula estan lligats al seu nom» i «lamentem que aquest nou govern recórrega a “velles glòries” que només aconsegueixen retrotraure’ns a temps foscos tant per a la plantilla d’FGV com per a la societat valenciana en general».
