La secció segona de l’Audiència de València ha condemnat a penes de quatre anys i mig de presó, nou d’inhabilitació per a ocupació de càrrec públic, dos anys de suspensió d’ocupació de càrrec públic i al pagament d’una multa de cinc milions d’euros a qui fora vicealcalde de València, Alfonso Grau, en l’època de Rita Barberà.
La condemna s’emmarca en la peça A del cas Taula, i la sala el considera autor de delictes continuats de malversació i suborn passius comesos amb motiu del finançament de la campanya electoral del PP per a les eleccions municipals del 2007, que Rita Barberà va guanyar amb majoria absoluta. En ambdós delictes la sala constata la circumstància atenuant de dilacions indegudes, i Grau haurà d’indemnitzar l’Ajuntament de València amb 388.150 euros.
El tribunal també imposa quatre anys de presó i huit d’inhabilitació per a qui fora director de la fundació Valencia Turismo Convention Boureau (FVTCB), José Salinas, com a cooperador necessari d’un delicte continuat de malversació amb l’agreujant de dilacions indegudes.
En el seu cas, haurà de respondre de manera solidària al pagament de 210.000 dels 388.150 euros de la responsabilitat civil que haurà d’afrontar Grau.
En canvi, el Tribunal ha absolt per manca de proves dels delictes de suborn, malversació i falsedat documental els altres dos acusats en aquest procediment: l’exsecretària del grup municipal del PP, Mari Carmen García Fuster, i l’exdirector de l’Asociación Centro de Estrategias y Desarrollo (CEDyD), Juan Eduardo Santón.
El que diu la sentència
La sentència considera provat que l’aleshores regidor d’Hisenda i tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de València, Alfonso Grau, va desviar fons de la fundació i l’associació esmentades, que rebien aportacions econòmiques del consistori, per a sufragar despeses generades per la campanya electoral municipal del PP el 2007.
Així, segons recull la resolució, la FVTCB, entitat de caràcter privat finançada amb aportacions municipals i destinada a la promoció turística de la ciutat, va abonar almenys 210.000 euros a l’empresa que gestionava la campanya del PP, Laterne Product Council (LPC).
De la mateixa manera, CEyD, dedicada al desenvolupament econòmic, cultural, social i tecnològic de València i finançada majoritàriament amb diners municipals, va pagar 178.150 euros a la mateixa empresa, i la sentència manté que aquests pagaments es van efectuar per decisió de Grau i que Salinas va col·laborar-ne en l’execució.
La resolució també considera provat que LPC va rebre aportacions de diverses empreses contractistes amb el consistori que es van dedicar a sufragar despeses de les activitats de la campanya electoral del PP del 2007 i que es van efectuar sota aparença de pagaments per prestacions que realment no s’havien dut a terme.
Aquests empresaris van fer els pagaments per a «significar-se davant els qui podien continuar sent responsables del govern municipal» amb la finalitat de «donar suport a la candidatura del PP perquè hi continuara governant i poder, així, beneficiar-se en un futur d’un tractament favorable per part de l’Ajuntament, de les empreses públiques municipals i de les altres entitats en les decisions de les quals pogueren intervindre els governants municipals», detalla la sentència.
El tribunal ha dictaminat que aquests pagaments es van fer a petició de Grau, «qui es va aprofitar de la posició que ocupava com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament per a aconseguir aportacions econòmiques de les empreses que mantenien relacions econòmiques amb la Corporació Local per imports rellevants o que podien tindre interès a poder accedir a contractar amb l’Ajuntament».
En tot cas, ho van fer, segons indiquen des de la sala, «en atenció a la posició de poder que ell ocupava i a la capacitat que podia haver desplegat o podia desplegar en el futur per a poder influir en la contractació municipal».
Segons l’Audiència de València, en eixa acció «com a mínim va col·laborar en la comissió dels fets» l’aleshores director gerent de FTVBC, atès que va autoritzar els pagaments i «no cap plantejar com a hipòtesi raonable» que ho fera «per error o enganyat», sinó que la seua col·laboració va ser «necessàriament conscient de la seua finalitat».
La causa del 2011
El tribunal no fa una conclusió similar respecte a la campanya de les municipals de 2011, que també era objecte d’acusació, ja que entén que no hi ha cap prova evident de l’origen dels fons utilitzats pel PP per a sufragar les despeses electorals. «La prova existent i analitzada no permet descartar que les factures analitzades es correspondrien amb treballs efectivament realitzats», precisen els magistrats.
Per tant, encara que el pagament de despeses electorals amb els saldos del compte del grup municipal del PP es van efectuar «al marge de la comptabilitat del PP i amb incompliment de les exigències de la legislació sobre finançament de partits polítics i de la legislació electoral», eixos fets, quan es van cometre, no eren constitutius de finançament il·legal, segons el tribunal.
La sentència no és ferma i es pot presentar recurs al Tribunal Suprem.
