Alexandre Ruiz Gadea torna a entrar al saló de plens amb una sensació diferent amb què ho va fer fa huit anys: els peus a terra i una pressió que no dissimula. “Assumisc de nou el càrrec amb il·lusió, però també amb vertigen”, diu. El cercle es tanca i, alhora, torna a obrir-se. L’alcalde de Bellreguard sap què significa governar un poble que ha crescut ràpidament i que demana més serveis dels que permeten uns ingressos municipals limitats. Eixa tensió entre voluntat política i realitat pressupostària és el fil que travessa tant el seu discurs d’investidura com la conversa mantinguda amb Diari La Veu.
Nascut a Gandia el 1974, Ruiz és fotoperiodista de professió i militant de Més Compromís. Va ser cap de llista de Compromís a Bellreguard en 2015 i va accedir per primera vegada a l’Alcaldia en 2017 gràcies a un pacte amb el PSPV. Aquella etapa, que es va allargar fins a 2021, li va servir —diu— per a entendre què és possible i què no en la política municipal. Ruiz substitueix la socialista Cristina Mateu. “Ara em pot més la responsabilitat. Soc molt més conscient del que suposa”.
“Ara em pot més la responsabilitat”
Quan parla de gestió, Ruiz baixa al detall. Un dels punts que destaca de la seua anterior etapa és haver-hi “desembossat la RLT (Relació de llocs de Treball) de llocs de treball de l’ajuntament”. Però no n’hi ha prou. “Bellreguard ha crescut moltíssim i algú ha de prestar eixos serveis a la ciutadania”. Policia local, administració i serveis municipals apareixen com a prioritats immediates. El pas de 5.000 habitants implica també un canvi institucional: el pròxim mandat comptarà amb 13 regidors en lloc d’11.
La pregunta clau és com finançar-ho. L’alcalde no esquiva el debat fiscal. “Amb els ingressos que tenim actualment no podem fer front al que demanda la ciutadania”. L’IBI fa anys que no s’actualitza i algunes taxes, com la recollida de fem, són deficitàries. “Ens costa més del que ingressa la taxa. Els serveis no són gratuïts, encara que siga impopular dir-ho”. Ara mateix es paga uns 28 euros anuals per domicili en el fem, xifra que li sembla insuficient.
“Els serveis no són gratuïts i les taxes no poden ser deficitàries”
Ruiz observa amb distància crítica el paper de les xarxes socials. Reconeix que han facilitat la proximitat amb la ciutadania, però alerta del risc de banalitzar la política. “S’ha arribat a un punt ridícul. No pots estar exhibint constantment què fas. Governar és xafar terra i conéixer les limitacions d’un mateix”. Per a ell, la política municipal exigeix menys escenificació i més rigor.
Eixa idea apareix també en el seu discurs d’investidura, quan compara governar amb “caminar per dalt de la séquia i mirar on xafes”. Bellreguard recorda, és un poble amb una identitat profunda i amb un calendari d’efemèrides al davant: el 540 aniversari de la compra del lloc pels Borja, el centenari de les Escoles Velles o el del Club Ciclista. “Celebrar el que som hui i pensar què volem ser demà”.
“S’ha arribat a un punt ridícul amb les xarxes socials”
Al discurs, Ruiz torna al punt de partida. Sap que el temps fins a les pròximes eleccions és curt, però el planteja com una etapa de cooperació i realisme. “Mai no he promés allò que sabia que no podria complir”. El cercle es completa amb la mateixa idea amb què va començar: il·lusió, sí; però sobretot prudència. Bellreguard avança, diu, “amb els peus ben plantats a terra”, i ell assumeix de nou la vara. Una vara fictícia, perquè al municipi de la Safor, des de la transició no s’empre aquest element. Però, simbòlicament sent la pressió, que no dissimula.
