El valencianisme està a punt de celebrar la data clau de la seua existència com a poble. El 9 d’Octubre de 1238 les tropes del rei Jaume I van entrar a València i van fer seua la ciutat.
Però el valencianisme també té una altra data marcada anualment al calendari. Es tracta del 25 d’abril, quan es commemora aquesta jornada del 1707, la de la derrota d’Almansa i la posterior aplicació dels Decrets de Nova Planta que assimilarien el desaparegut Regne de València a la Corona de Castella.
Quina és la data més destacada?
L’historiador alacantí David Garrido, un dels que més ha aprofundit en els fets del 1238 i en l’etapa prèvia de dominació àrab, diu que si ha de triar una data es queda amb el 25 d’Abril, «encara que a mi, personalment, no m’agrada celebrar derrotes». Però justifica que el 25 d’Abril «és una data, precisament, rescatada pel valencianisme, una efemèride a imitació de l’11 de Setembre al Principat i, a més a més, una data significativa per les conseqüències que va comportar arreu del País Valencià».
Garrido posa en valor que aquesta efemèride la commemora el valencianisme, «és a dir, el catalanisme», perquè «no hi ha un altre valencianisme possible», i recorda que el primer valencianisme ja va commemorar la data a través de la Unió Valencianista a partir del 1918, que comptava al darrere amb l’empenta de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó.
Des d’aleshores i fins a la dictadura franquista aquesta celebració es va fer de manera interrompuda a través de diversos actors. En canvi, segons David Garrido el 9 d’Octubre és «una festa local, localíssima, que commemora l’entrada de Jaume I a València, foragitats els seus habitats autòctons, i la conversió de la mesquita major de la ciutat fins aleshores andalusina en església central». L’historiador alacantí recorda que Jaume I va conquerir València, però que «la Ribera del Xúquer i totes les terres a la vora dreta d’aquest riu encara pertanyien a Al andalús», i per tant «el 9 d’Octubre no nasqué cap país ni cap poble valencià», ja que «si de cas els valencians eren els altres, els dissortats que a la força foren obligats a abandonar la seua terra per sempre».
A més, en aquest sentit, recorda que el patrici Nicolau Primitiu Gómez Serrano va definir aquesta data com «Dia Nacional de la Pàtria Valenciana», «però el cert és que mai no va deixar de ser una festivitat local, amb vocació folklòrica, que el franquisme convertí en la parafernàlia feixistoide que hui en dia és». Garrido valora positivament l’esforç que el valencianisme va fer el 1976 per celebrar el 9 d’Octubre, però «fou debades, perquè la festivitat local, transvestida i pervertida pel franquisme, en franquista restà i evolucionà amb els anys en espanyolíssim aquelarre feixista».
L’historiador medievalista Vicent Baydal té una altra perspectiva dels fets. D’una banda, reconeix el 9 d’Octubre com «la data històrica» dels valencians, i creu que «ens fa molt bé tindre una data tan clara de naixement». Aquest historiador, també editor de Llibres de la Drassana, discuteix que el 9 d’Octubre se celebre només la conquesta de València, ja que «el mateix octubre de 1238 es va crear el Regne de València amb la proclamació dels furs».
Per això, Baydal discuteix el plantejament que la data del 9 d’Octubre siga centralista, ja que «commemora un fet concret que es va expandir al país». I al mateix temps l’historiador celebra l’existència d’aquesta data commemorativa, perquè «si no hauríem tingut un altre motiu de discussió decidint-ne una».
D’altra banda Baydal no discuteix la celebració del 25 d’Abril, que la situa com una jornada «de reivindicació que el valencianisme ja celebrava de manera esporàdica fins que Acció Cultural la va consolidar durant la transició com a record de la pèrdua dels furs de València després de la Batalla d’Almansa». Per això, entén, «és normal que s’haja convertit en la data de reivindicació del nacionalisme valencià», en la data de «celebrar que som valencians i recordar que tenim comptes pendents», ja que «l’Espanya actual és filla d’aquella guerra de 1707, i també de la de 1936».
Significat diferent
La lingüista Maria Conca és una de les persones que més s’ha implicat en la normalització del 25 d’Abril com a jornada reivindicativa a través de la seua militància independentista, especialment en el desaparegut PSAN. Conca, professora a la Universitat de València, subratlla el «significat diferent» d’ambdues dates. «El 9 d’Octubre és la incorporació dels valencians a la catalanitat amb l’entrada de Jaume I a València, malgrat que hi ha tergiversacions i silencis». Per tant, per a Conca aquesta celebració és «de joia i de goig».
Pel que fa al 25 d’Abril, Maria Conca lamenta que aquesta data «simbolitza l’ocupació de les tropes borbòniques del País Valencià, com després van fer amb el Principat i les Illes». «La data no és de joia, però té sentit per als que lluitem per recuperar les llibertats nacionals, la llengua i la cultura i per a demostrar que encara estem vius i que lluitem pels nostres drets». Tot i així, Conca creu que en les circumstàncies actuals tant el 9 d’Octubre com el 25 d’Abril «ens porten al mateix, perquè el 9 d’Octubre és un dia de joia, però també de reivindicació degut a la situació en què ens trobem».
Preguntada per què el 9 d’Octubre s’ha acabat imposant com a data generalitzada de celebració, la lingüista respon que «els botiflers i els ocupants l’han utilitzat en profit propi per a dissimular que l’opressió sobre el poble valencià continua», i recorda que les manifestacions del matí i de la vesprada són diferents.
Un altre activista de llarga trajectòria és Víctor Baeta, actualment militant del partit República Valenciana, tot i que amb currículum polític previ en altres formacions. Baeta considera que el 9 d’Octubre és una data més pròpia dels valencians pel fet que va ser «la que ens va incorporar al món occidental, la que va confirmar la identitat dels valencians a través de la creació imminent del Regne i la que se situa com a origen de les estructures polítiques actuals, la Generalitat i Les Corts, que existeixen perquè Jaume I va convertir als valencians com a subjecte polític».
Baeta, a més, considera que el 9 d’Octubre és una data «subversiva», perquè «no ha de fer molta gràcia als espanyols que tots els valencians, de dretes i d’esquerres, la recorden com l’origen de les nostres institucions».
Un debat que no s’acaba
David Garrido va més enllà d’aquest debat i afegeix que «si hom volia reivindicar el país dels valencians, de dates n’hi ha un fotimer», i posa com a exemple el 7 d’abril, ja que tal dia com aquest de 1261 «es reuniren per primera vegada les Corts Valencianes i Jaume I per primera vegada jurà els furs». Naixia, així, «l’estat valencià i el País Valencià, amb cara i ulls, amb fronteres constituïdes, emergia com una singularitat territorial i política de la Corona catalanoaragonesa». L’historiador alacantí reconeix que «el poble valencià, el valencià de parla catalana i no aràbiga, encara trigaria una mica més a aparèixer i consolidar-se, però el 7 d’abril podria haver estat una commemoració, una diada digna, respectuosa, amb valors democràtics i històricament impecable».
