Zaplana, per fi, assegut davant la justícia, envellit, el rostre lluent com el d’un maniquí de cera. Zaplana rinoplàstic, dinosàuric, sàuric. Zaplana amb el nas retallat, arromangat, nas de reveixí, nas eixerit. Zaplana sense la papada cardenalícia que va lluir en els temps en què encara no havia fet la primera pela, quan encara semblava un xicot de poble acabat d’eixir mig mamat del bingo d’una ciutat de províncies. Zaplana pell color oliva com la d’un gitanet lorquià o com un paleta torrat al sol inclement d’Almeria.
Zaplana o la mirada de l’implacable caçador furtiu de porcs senglars i llops ferotges. Zaplana disfressat d’ovella, de carn de canó, de santa Eulàlia pobreta, de sant Sebastià assagetat, de gos de sant Roc nafrat, de borrego ofegat. Zaplana sac dels colps, cul de frare, boc expiatori de tots els pecats d’un temps.
Zaplana cames llargues, braços llargs, mans llargues. Zaplana afonacases, hereu escampa i despecegador. Zaplana com una aranya escopint per tot arreu fils de plata des d’on estirar.
Zaplana alt com un paller, prim com un secall, elegantment amortallat amb el seu vestit gris d’operari de funerària, vestit lleuger, de bon dur, tallat a mida. Vestit per viure la vida o per empolainar la mort. La mort puta, proletària, cosa eminentment de pobres.
Zaplana temut i odiat. Zaplana paradigma del poderós nascut sense febleses, enverinat per l’ambició. Zaplana fins i tot invicte en la derrota.
Zaplana envoltat de vells coneguts, d’antics companys de correries que ara mateix, inevitablement, l’hauran de trair, sacrificar en l’altar de la veritat. Acampe qui puga! Qui ens ho havia de dir…
Recordem els primers senyals de la seua arribada triomfal a València mentre Las Provincias de Consuelo Reyna feia sonar les trompetes de la victòria d’una dreta renovada que feia tota la fila dels gàngsters cubans instal·lats a Miami.
Llavors, el murcià va entrar a Palau i en una de les seues torres va obrir un gimnàs. I, després va contractar un majordom amb notables habilitats culinàries d’acord a la llei nostra nostrada. Adeu, doncs, per sempre més als menús de la cafeteria Escòcia del carrer de Cavallers aptes només per a la cohort d’esgarramantes i fontaners ingrats del socialista Lerma. Adeu a la gasiveria dels rojos i Vive la grandeur! Adeu a les caixes d’estalvi i benvingudes les piràmides i els grans mausoleus… Adeu, adeu, socialisme gris i mal manat. Adeu també dreta d’espelma i processó.
Zaplana president de la Cheneralità. Zaplana el sirià. Zaplana culpable. Zaplana innocent. Zaplana i els seus hereus. Zaplana i nosaltres valencians, pobrets. Zaplana sol, solet.
