Cada matí, a les nou, espere a la parada de l’avinguda de Primat Reig de València que passe l’11, direcció Patraix. Però no estic sola. Al meu darrere uns turistes acaben d’eixir dels lofts turístics que puc vore des del meu pis i que rodegen el carrer, amb maletes a la mà i el mapa al mòbil. També joves que van cap a l’institut o la universitat i adults que arriben justos al lloc de treball. I no ens oblidem de les persones majors, que quan per fi arriba l’autobús, poques vegades tenen on asseure’s.
El primer que ens pot vindre al cap és pensar en qui té la culpa. Jo vos ho dic: l’alcaldessa de València, María José Catalá. I és que, mentre estic dreta agafant-me com puc a les barres de l’autobús i intentant no molestar els altres amb la motxilla, em dona per a pensar en com està plantejada la ciutat on visc.
Per a qui ve a passar una temporada, València ho té tot molt fàcil: un Valenbisi per 3,99 euros al dia, fàcil i barat. Cartells de partits de la Premiere League molt abans que els partits dels equips de casa, perquè ja sabem que qui més passeja pel centre és del Manchester United o del Chelsea i no del València CF o del Llevant UE.
El missatge és clar: ací s’inverteix en qui ve a consumir la ciutat, no en qui la viu. Als veïns ens queda un autobús que no arriba, una parada plena i la sensació que la ciutat que es ven amb publicitat no és la mateixa on vivim. València Ciutat Verda? Sí, i ara és més aïna: Welcome to the Jungle.
Seguint amb el transport públic, cada any, el Dia Europeu sense Cotxes ens convida a deixar el vehicle privat a casa. Però, com pot demanar-se això als veïns dels barris del nord de València quan l’EMT no els assegura arribar a temps a la feina, a classe o al metge?
Per això, este dimarts 29, a les 9.30 h, Orriols en Lluita i les associacions veïnals de Benicalap-Entrecamins, Benimaclet, Campanar, Marxalenes, Orriols-Rascanya, Sant Antoni, Torrefiel i Saïdia es concentraran a la plaça de l’Ajuntament sota el lema “EMT digna ja!”. Els veïns critiquen: “No podem parlar d’una ciutat sostenible i accessible si el transport públic no garantix que la ciutadania puga arribar als seus llocs de treball, als seus centres d’estudi o a la consulta mèdica a temps”.
Si els que vivim ací no podem agafar ni el Valenbisi, ni l’autobús, ni el metro, per a qui és esta ciutat que tant ens necessita?
