Les declaracions, en aquesta ocasió, no han eixit de la boca de la líder madrilenya, imbatible en originalitats rocambolesques, sinó de la de Miguel Tellado, home de confiança de Feijóo. El dijous passat, en alçar-se de matí, li va vindre al cap la brillant idea de suggerir que l’Armada espanyola podria desplegar-se davant les costes africanes per tal que els caiucs no puguen salpar al mar i, per consegüent, no arriben als nostres litorals. Una nova proposta, demencial i kafkiana, per a combatre allò que per a ells és el desafiament de la immigració il·legal. No saben ja què dir per cridar l’atenció. Bajanada rere bajanada, no deixen de fer el més absolut ridícul. Evidentment, tenen una bona mestra en ocurrències absurdes.
El PP, que es vanagloria de ser un partit d’Estat, ni té un mínim de responsabilitat, ni coneix la legislació vigent en aquesta matèria ni mostra un respecte per l’exèrcit. Les missions de les forces armades estan recollides en l’article 8 de la Constitució i, per tant, no estan per a allò que demana aquest tararot, sinó per a defendre la pau, la llibertat i la seguretat de l’Estat espanyol. Jo no he vist mai que quan arriben aquestes embarcacions a les costes de les Illes Canàries o d’Andalusia, les persones que van dins porten metralladores, fusells, pistoles, rifles, kalàixnikovs, ganivets, matxets o bombes. No em fa la impressió que vinguen amb la intenció d’atacar ningú ni tampoc d’atemptar contra la sobirania nacional. Em fa més la sensació que fugen de la misèria i de la mort que els deparen els seus països i busquen posar un peu en el cobejat Primer Món, on esperen tindre una vida millor. El senyor Tellado pretén que els nostres soldats els impedisquen el seu anhelat somni d’arribar a Europa? Quin poc trellat! Quin desconeixement de la realitat!
Fa un mes, el col·lectiu Ca-minando Fronteras va presentar les terribles xifres del monitoratge de víctimes de la frontera occidental euroafricana a través de l’Atlàntic des de l’1 de gener fins al 31 de maig d’aquest 2024, que està sent el més mortífer des que hi ha registres. En només cinc mesos, són 5.054 les persones mortes, entre les quals 154 dones i 50 xiquets/es, és a dir, 33 víctimes diàries, que procedien de 17 països diferents, i tots els mesos se n’han superat les 800. Abril fou el més letal de tots, amb quasi 1.200 ofegats. 47 embarcacions han desaparegut amb totes les persones a bord. Pel que fa a la ruta del Mediterrani, es calculen 246 defuncions. Després d’aquesta esborronadora quantitat d’éssers que han perdut la vida intentant arribar al nostre país, de veritat que el portaveu del Partit Popular en el Congrés dels Diputats vol enviar les fragates i els portaavions per intimidar els migrants? Però no té cor eixe home? Dic jo que, ans al contrari, la milícia hauria d’ajudar a salvar-los d’una mort més que segura per ofegament, però no acovardir-los.
Aquest discurs antimigració no és nou dins el PP. Ja el va plantejar Pablo Casado el 2021 i, per descomptat, és el pa nostre de cada dia de Vox: l’ús de les tropes per tal de frenar l’èxode migratori. De fet, en realitat els populars compren i copien l’apologia xenòfoba del partit d’extrema dreta, la imiten. Marca blanca i marca pròpia. Feijóo critica la política migratòria del Govern d’Espanya perquè assegura que propiciarà l’arribada de més persones aquest estiu, i per a fer-ho recupera l’expressió efecte crida que ja van fer servir Aznar i Rajoy. Davant tant d’enrenou per la patinada, i atés que s’adonaren que havien ficat la pota ben ficada, l’endemà Borja Sémper va proposar el desplegament de l’Armada naval amb finalitat dissuasòria i dins les costes espanyoles i aigües internacionals. Per a reblar el clau, el basc va acusar l’executiu de tractar els expatriats com si foren paqueteria exprés. El lladre sempre té por de ser robat.
Està clar que la dreta i la ultradreta no volen veure els magribins i els subsaharians ni en pintura, excepte si són els dos millors jugadors de la selecció espanyola (Nico Williams i Lamine Yamal) que han excel·lit durant l’Eurocopa. Senten odi pels estrangers, però segons de quin país provinguen, de quin color tinguen la pell i de com de plena porten la butxaca. Perquè els oligarques russos d’ulls blaus i cabells rossos que busquen refugi a Marbella, la Costa Brava o Benidorm i que compren mansions luxoses sí que són molt benvinguts. Ara bé, algerians, senegalesos o guineans, per exemple, que venen amb una mà davant i l’altra darrere, eixos no. O sí, depén. Si és per a llevar-los la merda, literalment, en eixe cas sí. Conec un alt directiu d’una multinacional amb seu a Alacant, que va a treballar cada dia mudat com un margalló, amb Rolex i camisa de Purificación García, que tenia contractada a casa com a interna una dona marroquina, i presumia de considerar-la ja de la família després de tants anys al seu servei, però a l’hora de dinar o sopar, no la feien seure a taula amb ells, l’enviaven a la cuina i ho feia sola, i probablement menjaven coses diferents: els senyorets, gambes roges de Dénia; ella, aladroc fresc de la badia. Quin cinisme!
Els radicals i els extremistes veuen la immigració com un problema, però jo, en canvi, la veig com una oportunitat per a solucionar el fenomen de la despoblació rural. Una de les conseqüències de l’anomenada Espanya buidada és la pèrdua d’activitats agrícoles, ramaderes i forestals i que són una manera sostenible de produir aliments i altres béns, contribueixen a mitigar el canvi climàtic i a conservar la biodiversitat. Moltes d’aquestes feines estan en perill perquè la gent està fugint del camp i se’n va a viure a les grans ciutats, cada vegada més massificades i contaminades. Una opció per a reviscolar els nostres pobles que s’estan quedant sense jovenalla és acollir aquests africans que venen en pasteres jugant-se la vida. Ells busquen, simplement, un lloc on treballar i viure en pau i dignament, els fa igual que siga Tollos, Benimassot o Castell de Cabres que Madrid, Barcelona o València.
En aquest sentit, l’Institut Nacional d’Estadística acaba de realitzar una projecció sobre com serà Espanya d’ací a quinze anys, i calcula que la població hi augmentarà gràcies als migrants. Si en aquests moments el 18,1% dels habitants són estrangers, l’any 2039 ho seran un 28,7%. A més, l’estudi també assenyala que serem molt més vells, dependents i solitaris. Hi naixeran un 9% menys de criatures que en els últims tres lustres i el saldo poblacional continuarà sent negatiu perquè hi haurà més morts que naixements. Davant aquest panorama tan poc falaguer, la població migrant, majoritàriament jove i en edat de procrear, pot ser una solució al pèssim pronòstic demogràfic que dibuixa aquest informe. Així, doncs, karibu, que en suahili significa «benvinguts».
Amb l’ascens de la ultradreta, les faules sobre l’arribada i l’estada de migrants a Espanya no han fet més que disparar-se. Es diu que aquestes persones no treballen. Fals. Més d’un milió dels nous contractes de treball són de nouvinguts, que cotitzen i paguen impostos com la resta de contribuents. I, per descomptat, tenen dret a la sanitat pública, però és enganyós que la col·lapsen. De setze milions de consultes mèdiques, només un 11% corresponen a ells. Hi ha sectors laborals com el camp atesos exclusivament per estrangers, que representen el 10,1% del PIB i només l’1% de la despesa pública. És rotundament mentida que vinguen a furtar-nos el treball, realitzen les feines que els espanyolets no volen. Qui fa la temporada de la maduixa a Huelva? Qui conrea els hivernacles a El Ejido? Qui dorm al ras a Lleida a l’espera que un agricultor els seleccione per a collir la fruita? No hi ha res millor que les xifres oficials per a desmuntar les badomeries dels xenòfobs sobre aquest injuriat segment de la població.
Al remat, el mimetisme del PP amb Vox en temes d’immigració és absolut. Són les dues cares d’una mateixa moneda. La falta d’empatia, d’humanitat i de compassió amb eixes persones que es veuen obligades a abandonar el seu país per motius diversos (guerres, fam, sequeres, epidèmies, manca d’oportunitats laborals, etc.) és exactament la mateixa en el partit verd que blau. Els fa igual que busquen un futur més pròsper. Aquests polítics de jaqueta i corbata, amb el compte atapeït de diners, repugnantment mesquins i miserables, són despiadats, sàdics, perversos i racistes, a banda de moltes altres coses. Pretenen enviar els bucs de l’Armada per a repel·lir individus indefensos, desvalguts, paupèrrims, que passen dies i dies de travessia en petites barcasses amuntegats, desnodrits, famolencs, assedegats, mig moribunds, en les quals també viatgen dones embarassades i xiquets sols, sense els pares. La pregunta és pertinent: a quin punt d’inhumanitat poden ser capaços d’arribar aquests peperos cruels i aquests ultres menyspreables? Visquem, i coses veurem.
