El primer netet, de l’autor castellonenc Josep Forcada Polo, és una comèdia en un acte que presenta una trama ambientada en una població de l’Horta de València. Va ser escrita el 1958 i es va estrenar el 16 de març del 1960 per la companyia de comèdies Castàlia, a la plaça Notari Mas, de Castelló de la Plana, dins les festes de la Magdalena.
En l’argument, el naixement de Miquel Àngel León, que segons l’autor ha de ser «un xiquet de vint dies», fill de Maria Rosa Botella i de Ricardo León, tècnic de ràdio, produeix un apassionat enfrontament de criteris entre els dos avis, el patern, Miquel León, llaurador d’ofici, i el matern, Àngel Botella Bacía, un administratiu de la justícia. D’una banda Àngel vol que siga enginyer, futboliste o torero, mentre que Miquel vol que continue encarregant-se de les terres.
Un altre personatge és el tio Vicent Barrera Estoc, de Montcada, casat amb la germana de l’avi Miquel, que cavil·la un estratagema per a calmar els ànims. Fa creure tant a l’avi Àngel, l’administratiu, com al seu consogre Miquel que l’altre s’ha suïcidat, a causa de l’enfrontament. Als dos, desesperats per la culpa, els passa pel cap el pensament de suïcidar-se però, com els personatges es troben quan volen llevar-se la vida, s’acaben reconciliant. Finalment, el tio Vicent Barrera Estoc, encara que està penedit per les conseqüències de la pugna entre els iaios, es transforma en l’artífex d’un canvi. L’actitud de Vicent Barrera fa reconciliar-se els contraris, els uneix més. Per la semblança del nom, crec que aquest exemple del teatre còmic valencià podria ser un motiu de reflexió per a la situació política que vivim en l’actualitat.
Sempre he pensat que aquest sainet de Forcada, sobre l’enfrontament a ultrança i l’intent de suïcidi dels dos avis Miquel i Àngel, que representen classes socials diferents, el llaurador i el buròcrata, pot ser interpretat com una faula moral, propera al fet històric de la guerra civil espanyola.
Censura teatral
El primer netet es va haver de representar el 1960 amb tres talls, exigits per la censura franquista. El primer va ser quan Vicent Barrera Estoc es riu de la pretensió d’una veïna, anomenada Verònica Bou, de ser locutora de ràdio: «Pues no diu que locutora? En com esta posara la boca en eixe colaor del micròfon, riu-te del sermó de Quaresma». En un altre cas, l’avi Miquel dubta davant la conjectura del suïcidi del consogre. Una de les frases del seu monòleg representa una al·lusió a la guerra entre familiars, i va ser censurada: «Tot siga per a bé, si no hi ha guerra. A vore si este se mata! Però no tindrà valor, que la vida és molt amable i mos sap mal amollar-la».
Però el moment més destacat de la censura en l’obra El primer netet és el del monòleg de l’avi Àngel, que desvarieja sol abans de pretendre suïcidar-se. És una paròdia del teatre clàssic castellà, on s’inclouen vocables del llenguatge administratiu amb aires d’anacronisme. El fragment censurat reflecteix la idea que, ni de broma, no es podia qüestionar una fórmula del ritual funerari catòlic, com ara el «Requiescat in pace», en sigla RIP, per antiquada o poc adequada al moment anímic: «Ací porte quatre lletres pa despedir-me de tots. (Llegint:) “Sr. Juez, no culpe a nadie de mi suicidio. Sin yo saberlo, he cometido un acto de fraticida. Perdone y hasta la eternidad, allí os espera… Àngel Botella Bacía”. Ratllat i firmat sols. Això de RIP és massa antic i resultatrist».
La censura va ser un element fonamental del règim franquista per tal d’establir un control polític i moral, des del mateix inici de la dictadura, fins i tot en sainets. En El primer netet la censura va actuar per evitar cap paraula considerada irrespectuosa amb el nacionalcatolicisme, amb la Quaresma o amb un funeral. Tampoc no es podia parlar de la conveniència o no d’una guerra entre familiars, que podia ser interpretada com una al·lusió a la guerra civil. Les amenaces de suïcidi o les al·lusions a la mort, encara que es tractés d’una peça còmica, van ser suprimides per l’autoritat censora amb total cura.
Aquesta simpàtica obra de Forcada Polo també pot fer-nos reflexionar sobre l’actualitat valenciana, on tornen a produir-se casos de censura ideològica, manques de respecte pel pluralisme o atacs a la igualtat de drets de les dones.
Però en el cas d’El primer netet l’actuació de la censura va produir una altra conseqüència, l’oblit, la pèrdua de memòria. Al manuscrit del 1958, que Josep Forcada va guardar al seu arxiu, no apareixien censurats ni el segon ni el tercer cas. Però la impossibilitat de tornar a representar l’obra fins al 1983 va fer que el mateix Forcada Polo «oblidés» allò que havia escrit. El text mecanoscrit que va fer servir el grup l’Armelar estava censurat. En aquest cas, doncs, lamentablement, la censura, aleatòria i arbitrària però inflexible, va véncer sobre la llibertat de l’autor, fins i tot amb els equívocs dels noms dels personatges…
