Des de les darreres eleccions als ajuntaments i a les Corts Valencianes, la llista d’agressions contra la llengua s’ha anat fent més i més llarga. En uns casos, els càrrecs electes del Pp i Vox s’han posat d’acord per castigar-nos castellanitzant els topònims. Per posar les lletres de «Castellón de la Plana» on abans deia «Castelló», per exemple. En uns altres casos, han anul·lat actes que havien estat programats en les institucions que ara governen, com va passar amb les conferències que la Biblioteca Valenciana havia encarregat a Manuel Baixauli. En uns altres casos, encara, el deliri persecutori d’alguns regidors els ha portat a revisar amb meticulosa paciència la llista de subscripcions a publicacions periòdiques, amb l’únic propòsit de detectar les revistes escrites en català i treure-les de les prestatgeries de les biblioteques.
Tots i cada un d’aquests atacs contra el català han tingut algun tipus de resposta. Ni que fos sota la forma d’una allau de tuits. Una trista allau de tuits i retuits, que és l’única sortida de la gent indefensa. A Borriana, hi hagué una gentada que s’aplegà per protestar davant la biblioteca. A Torrent, també hi hagué una protesta quan el Pp canvià el nom de l’auditori. I amb tot, aquestes protestes estan mostrant-se insuficients. No hi ha prou. Sobretot, no hi ha prou davant tot el que s’anuncia. El Pp i Vox es proposen eliminar el valencià de les escoles i de l’administració. O millor dit: no s’ho proposen, sinó que ho estan duent ja a terme. La Conselleria d’Educació ha estat maniobrant perquè les escoles i els instituts de les anomenades «zones castellanoparlants» del país canviaren els plans lingüístics «per a ensenyar en espanyol les assignatures que es feien en valencià». I en moltes ho han aconseguit. No en totes: atenció. Hi ha hagut sorpreses. No a tot arreu són bledes. A les anomenades «zones castellanoparlants» hi ha famílies que no volen privar els seus fills d’uns coneixements lingüístics que els poden resultar molt útils. No tot és ple d’ases i rucs, com pensa el conseller José Antonio Rovira. I, potser, algunes de les famílies que s’han sentit perjudicades hauran decidit castigar electoralment el partit del conseller o, si més no, canviar els seus fills d’escola, per a portar-los a la del costat, que sí que continuarà ensenyant en valencià. Això és el que ha estat passant al País Valencià en les darreres setmanes. I el més greu i lamentable és que aquesta notícia, que ja fa molts dies es va publicar en el El Periódico de Villena no ha estat comentada en els diaris que es publiquen en català, ni ha generat centenars i milers de tuits i retuits. Perquè el fet és que El Periódico de Villena i altres diaris semblants han anat fent propaganda. I nosaltres no hem fet res. Res en absolut. Ni tan sols per contrarestar els arguments idiotes que han fet circular.
La situació, en definitiva, és perillosíssima. Les associacions culturals que haurien de defensar el català de les agressions governamentals sembla que estan en la figuera. Dels partits polítics, només cal dir que en lloc de mirar el que passava a Villena, a Utiel o a Oriola, han preferit passar el mes de febrer parlant de les eleccions gallegues –que ja és estar en la lluna, si es pensen que això els ha d’aprofitar per recuperar el vot ací. La gent, desorientada, desinformada i sense guia, no entén res del que passa, ni comprén per què ningú l’ajuda a aturar les garrotades que va rebent. Només tenim una oportunitat a la vista: la manifestació del 27 d’abril a València. Si en la propera manifestació d’abril no s’omplen de clams els carrers de la ciutat de València, el Pp i Vox no governaran només quatre anys, sinó vint, o vint-i-quatre.
