La Fundació Nexe, vinculada a la coalició Compromís, ha presentat l’Índex de Desigualtat Lingüística, un informe elaborat per Ethis Insight que va encarregar la mateixa fundació i que conclou que la desigualtat lingüística, en el cas del valencià, «creixerà en la major part de les regions sociolingüístiques valencianes, especialment a les que ara presenten una desigualtat menor».
De fet, indiquen que l’única tendència decreixent en aquestes regions es dona a València i l’Àrea Metropolitana, situació que és negativament oposada a les demarcacions d’Alacant, Castelló, València i a la regió sociolingüística d’Alcoi-Gandia.
L’Índex de Desigualtat Lingüística, expliquen, és una adaptació de l’Índex de Gini, l’estàndard per a avaluar la desigualtat socioeconòmica i que mesura l’evolució de la desigualtat entre les competències i els usos públics del valencià. «Aquest indicador ens permet fer-hi comparacions entre les situacions en les diverses regions lingüístiques, així com avaluar quina és la seua evolució passada i fer previsions sobre els possibles futurs que ens esperen», apunten.
La preocupació
Segons l’informe, hi ha una notable tendència creixent de la desigualtat lingüística en les regions sociolingüístiques on ara és menor, i «si no es prenen mesures de política lingüística efectiva, assistirem a un increment general de la desigualtat lingüística».
La responsable de Nexe, Susanna Pardines, diu que la fundació està «preocupada per si les noves autoritats no continuen amb els estudis sobre la situació del valencià», i recorda que la convocatòria d’estudis s’han aturat i que les enquestes es podrien interrompre.
Alhora, l’informe constata que la realitat sociolingüística del valencià està caracteritzada per un creixement de les competències en valencià de la població, però amb una caiguda dels seus usos socials. «Una desigualtat que no es dona amb les competències i usos del castellà».
«Aquesta desigualtat en els processos d’evolució de les competències i els usos del valencià indica la presència de pressions socials i polítiques estructurals contra l’ús públic de valencià, malgrat ser-hi cada vegada més competents. Això provoca una situació d’idealització del valencià que distorsiona la percepció social de la situació de retrocés del valencià, i a la vegada genera una especulació amb les acreditacions de coneixements del valencià i una pujada fal·laç del seu valor. I aquests són uns dels principals problemes amb què s’hi troba la recuperació d’espais efectius d’ús social del valencià», escriuen en un comunicat, i per això demanen «fer un seguiment de quina és la situació de desigualtat entre les competències i els usos del valencià». Una qüestió que consideren «molt rellevant per poder avaluar l’evolució dels processos de manteniment i recuperació social del valencià». Per això, troben «fonamental» el fet de «poder disposar d’indicacions que assenyalen quins són els camins que recorrem respecte a la llengua pròpia de la societat valenciana».
