Sembla que ja ha desistit la manada de goril·les enfurismats que aquests dies ha envaït Torre Pacheco per a acaçar migrants. Al capdavall, la repressió policial algun efecte havia de tenir i, a més, el personal, fins i tot aquest personal assilvestrat que té el coneixement justet per a no cagar-se damunt, també s’acaba per cansar de fer el fill de puta pels carrers.
Els analistes moderats -i els optimistes- i els dirigents polítics del centreesquerra miren aquests darrers dies de treure ferro al que ha passat. Comparen la razzia murciana amb altres incidents d’arreu d’Europa molt més greus i ens asseguren que hem d’estar tranquils. És clar, a l’última, tot depèn amb què ho compares. Si ho fem amb Auschwitz o amb el genocidi gazià, això de Múrcia és una imbecil·litat, un esclat de testoterona torera amb rivets de funció de circ. Tant de bo fora així de senzill.
I per això que malgrat les crides a la calma, gossets i gatets saben que, ara mateix, en termes generals impera el perillós sentit comú de l’extrema dreta. I això no tan sols passa en l’Espanya cañí sinó que passa arreu del món en un context en què les democràcies liberals, ací i allà, han quedat atrapades en la teranyina del capitalisme més monstruós. Ho deia l’altre dia la politòloga Anna López, que la simple existència d’una extrema dreta articulada i amb representació ja era una amenaça per a la democràcia.
Tothom sap, també, que aquesta tropa d’assalt de retardats de Torre Pacheco es va llançar al carrer gairebé coincidint amb l’anunci de la diputada voxo-nazi Rocío de Meer Méndez de deportar vuit milions de migrants. Un anunci que no va desmentir el seu guia Abascal i que, per si fora poc, va acabar legitimant tota la tropa del PP amb crítiques a la gestió de l’ordre públic i missatges ambigus relacionant la inseguretat amb la migració il·legal. Del cert, que ara mateix entre Feijóo i l’anacrònica De Meer hi ha ben poques diferències. En el fons es nodreixen del mateix nacionalisme, dels mateixos prejudicis. Lluiten per uns mateixos interessos.
A Múrcia, el borrombori feixista,ha punxat, d’acord. És molt possible que ells mateixos no confiaren en aguantar més de dos dies però seria d’ingenus pensar que, malgrat tot, la intenció era tota una altra. Comptat i debatut, els desordres de Torre Pacheco sumats a les proclames de Vox i a l’agitprop de les xarxes socials, no ha deixat de ser l’assaig general d’una insurrecció violenta de l’extrema dreta contra el sistema que l’Estat hàbilment ha encapsulat.
La idea és que un dia esclate Torre Pacheco i al sendemà Salt, Aldaia (no deixeu de llegir Joan Carles Martí), el Raval de Barcelona, Russafa, Badalona, la Mina de Sant Adrià del Besòs, Son Gotleu, el Molinar, Puente de Vallecas… Aquest és l’escenari desitjat, una Espanya encesa contra una suposada invasió d’éssers que gràcies a la propaganda infecta han perdut la seua condició d’humans. Una Espanya aixecada virulentament en defensa d’una suposada identitat suposadament amenaçada.
Al veïnat li costa molt despertar de la seua somnolència habitual, trencar les rutines i menys encara per a sumar-se a una qualsevol tumultuosa causa. Li ha de tocar de molt a prop perquè el prejudici es transforme en acció. Però tot pot arribar.
El pare de la Gestalt i membre del partit nazi alemany, Wolfang Metzger, va establir en el seu assaig Els prejudicis una mena de fases de la conducta dels subjectes en relació amb un prejudici. Primer són les opinions, els comentaris despectius, ocasionals, populars, els acudits… fets dins del cercle familiar. Després ve la separació espacial, l’evitar el lloc on es troba l’objecte de prejudici. El tercer grau de la conducta despectiva és la privació dels drets o discriminació. El nombre de limitacions de drets, adverteix Metzger, és il·limitat. Després l’insult obert, l’amenaça verbal i l’agressió en totes les formes que ens puguem imaginar. Finalment, l’assassinat, el pogrom.
Estic segur que en el partit d’Abascal hi deuen haver no pocs fanàtics que estan a punt de superar totes les fases.
Posar fi a tot això no és fàcil. És també Metzger qui assegura que els més incapaços de discernir el grau de competència de qui difon una opinió són els més vulnerables al prejudici. L’escola seria el lloc ideal, creu el psicòleg, seria el lloc on inocular l’educació per la tolerància. Però l’alemany parla d’un món on l’escola encara era important, sense xarxes, on un dels pilars en la consecució d’una bona societat era l’estudi de les humanitats. Ara mateix tot aquest món és un solar desolat.
Hem viscut un assaig d’insurrecció, fracassat, cert, però assaig, al cap i a la fi. Cadascú s’ho pot explicar com millor li vinga de gust.
Per cert, aquests dies es commemorar la razzia de Vel d’Hiv contra els jueus de París. Més de 13.000 jueus van ser internats en el velòdrom en condicions extremes abans de ser deportats als camps d’extermini mentre els veïns s’ho miraven des dels balcons o sentien els crits de desesperació dels reclusos. Avui mateix, mentre escric aquestes ratlles les bombes d’Israel continuen caient sobre la indefensa població palestina mentre a les nostres ciutats els turistes es barallen per trobar taula als restaurants.
Potser també algun dia arribaran les deportacions impulsades pels nazis espanyols amb la complicitat de Feijóo i els balcons estaran plens de gent contemplant l’espectacle.
