Torna La Gossa Sorda a l’escena de la música en valencià, combativa i tan necessària en els temps que corren. El context social i polític actual convida a cantar per la llibertat del poble palestí, per la incompetència de Mazón i la nul·la gestió davant la catàstrofe de la DANA ja fa un any, pel perill que corre la llengua i la cultura del País Valencià, per l’especulació de l’habitatge, per l’ampliació del Port, entre altres. Josep Nadal, cantant del grup, va crear Pep de la Tona per parlar de les injustícies. Ara, però, torna el nom de La Gossa Sorda, i això pot ser un punt d’inflexió tant per als joves de les noves generacions com per aquells que van assistir al seu últim concert.
La indústria de la música en valencià ha estat en constant moviment. L’altre dia La Fúmiga anunciava la seua retirada dels escenaris, fent els últims concerts l’any 2026. Eixa notícia ha provocat entre plors i alegries, en una escena en què alguns recriminen la seua falta de reivindicació en les cançons i altres enyoraran cantar cançons d’amor en valencià. Si l’ocasió ho mereix, ja en parlarem més avant, d’això. Fa un any, Zoo deixava per escrit “Hem sigut feliços” en el Festivern, fent entendre als seus seguidors que baixaven dels escenaris. Així i tot, hem pogut veure Arnau amb el projecte de Malifeta, a Natxo acompanyant La Fúmiga, Panxo fent algun concert amb Rawpublik i Pollet produint per a grups com Sa Pena. S’ho deixen grups i tornen d’altres, la qüestió és que es continuen programant concerts en la nostra llengua, però necessitem ocupar espais que, ara per ara, són molt difícils, com places de pobles on els Ajuntaments estan liderats per la dreta.
Ara que torna La Gossa Sorda potser ens queda un poc d’esperança, perquè ens recorda aquella època en què la massa social es mobilitzava per les retallades, per la defensa de la llengua i que ara s’està manifestant per la defensa de Palestina o demanant la dimissió de Mazón. “Que diguen el que vulguen, que estem ben vius”. Continuarem la lluita damunt dels escenaris, però també als carrers. Torna La Gossa sorda i ningú amb dos dits de front pot negar que és una gran notícia. Continua la lluita.