Em plau parlar avui d’un militant de base exemplar, d’aquells que es presten a omplir la llista per compromís amb el partit i sabent d’antuvi que no tenen cap opció de ser elegits regidors. Em referisc a Tòfol. Tòfol Bocoi.
Els pregue que el situen en la democràcia cristiana valenciana, en el supòsit que aquesta opció existisca. El presentaré, doncs, d’una altra manera: és regionalista, rabiosament anticatalanista i devot de la dreta agrícola clerical.
Com que ja va nàixer mig capellà, els seus pares el van matricular en un col·legi de monges. Conten les males llengües que l’adolescent Tòfol s’amagava sota l’escala per veure-les pujar i baixar. Aquell tràfec d’anques en ascendir i davallar els graons l’excitava tant que es masturbava.
Jo no hi era i per tant no puc afirmar categòricament si hi tenia traça o era un desmanegat. M’incline a pensar que fregava l’excel·lència, no debades la pràctica fa mestres i ell s’hi lliurava amb frenesí del matí a la nit.
L’arribada dels primes turistes al poble i el fet que algunes parelles de nòvios tingueren cotxe li va permetre alegrar la vista un grapat d’anys.
Situà la base d’operacions al muntanyàs que hi ha entre la Bega i l’Escullera, el futur Manhattan. Les parelles bé a l’aire lliure, bé dins els vehicles, alguns dels quals tenien els seients abatibles, feien les seues cosetes mentre Tòfol les guipava i, extasiat, s’adelitava amb els més gojosos solos de simbomba.
Com s’ho apanyava perquè els festejadors no el descobriren? És molt senzill, o si més no enginyós. Li treia la base inferior a un bocoi i se’n ficava dins. La fusta tenia uns forats laterals que li permetien guipar les expansions carnals dels joves. Les cames per una altra banda li servien per desplaçar-se i aconseguir el millor angle de visió. Els punts alts del muntanyàs esdevenien talaia immillorable
Cal fer-li constar com a mèrit que no el va sorprendre mai cap jove. No, qui el va descobrir va ser un llaurador entrat ja en la tercera edat. Era poqueta nit i l’home encara era a mig regar el favar. Va arribar un cotxe de festejadors i s’aturà a redós del muntanyàs. Els raigs de llum dels fars il·luminaren casualment el bocoi.
Uns minuts més tard, per la circumstància que fora, els fars es tornaren a encendre i el llaurador es va adonar que el bocoi havia canviat de lloc. Encuriosit, s’hi va acostar sigil·losament i no creia el que veia. El bocoi, talment estiguera viu, es movia, es desplaçava, s’acostava al cotxe.
En recuperar-se del primer astorament, no s’ho pensà dues vegades i va passar a l’acció. Es va apropar per darrere i li pegà la gran llegonada. El bocoi ambulant caigué i començà a redolar muntanyàs avall! Tòfol, agafat segurament en un moment culminant, cridava com un senglar ferit.
Els festejadors del cotxe, espantats per l’enrenou, avortaren les seues delitoses pràctiques i miraren cap al lloc del daltabaix. Van veure-hi el mateix que el llaurador que l’havia provocat: Tòfol va eixir com va poder de l’amagatall redolador i enganxà a córrer fins a perdre’s per dins un hort.
M’imagine que a hores d’ara, sense l’agilitat i el coratge de trenta anys en arrere, es deu entretenir visionant vídeos porno. De tota manera, quan el veja li preguntaré si encara se sent capacitat per fer servir el bocoi o si pel contrari ha inventat un altre artefacte que li permet extasiar-se visualment en directe sense córrer el risc que un llaurador li endinye la gran llegonada.
Ja sé que a tots els pobles s’expliquen anècdotes de voyeurs i en la majoria dels casos acaben amb un escarment exemplar. Deu tractar-se, per tant, de llegendes urbanes.
A Alzira, per no dir més, es conta que uns quants nuvis es van posar d’acord i una nit li van parar una emboscada al més gran guipador local. El van reduir entre tres o quatre, el van despullar i l’amollaren nu a la plaça Major. Joventut!
M’imagine que hi ha molt d’inventat en aquesta història, però tant és: està ben travada. Si mai tinc el gust de saludar el voyeur nudista, li preguntaré si també es presenta a les eleccions i amb quines sigles. En cas d’estar lliure, li oferiré un lloc en la meua candidatura. Sempre aportarà més experiència ell que no molts altres figurants.
