Vaja per endavant que no soc ni de bon tros un ludista, un enemic ferotge de les màquines, de la tecnologia, disposat a donar la meua vida per a evitar l’abassegadora marxa de la Revolució Digital. Seria estúpid i ridícul, una pèrdua de temps oposar-se a uns canvis de la magnitud dels que estem vivint.
El que passa és que comence a tenir la sensació que la revolució a què m’havia unit amb un cert entusiasme està passant-me per damunt amb la força d’un tren d’alta velocitat. Serà l’edat? Potser… o no. Del cert que l’edat fa que els canvis, més encara quan són brutalment inesperats i implacables, compliquen adaptar-s’hi. Primer va ser la paraula i després Facebook o què sé jo… Ara però la reina de les xarxes, la que triomfa entre el jovent, és la xinesa TikTok. Els boomers desinformats han de saber que es tracta d’una plataforma que permet enregistrar i editar vídeos curts amb la possibilitat de poder incorporar fons animats i un munt de filtres.
Els entesos asseguren que TikTok reuneix el millor d’Instagram, Facebook i Twitter i no deuen anar equivocats veient l’èxit de l’invent. Fet i fet, al món té més de 1.000 milions d’usuaris dels quals 125 són ciutadans de la Unió Europea. TikTok va registrar l’any passat més visites que Google i va retenir els seus usuaris més temps que Youtube.
A més, l’aplicació ho té tot per a ser addictiva com una mala cosa: un scrolling infinit i un algoritme que usa l’aprenentatge automàtic per saber quin contingut prefereix cada incaut en funció del seu comportament. TikTok aprèn el que t’agrada i el que no. Si veus vídeos de sabates et mostrarà vídeos de sabates fins que te’n fartes. Si veus dones en bikini o tipus de gimnàs aixecant peces, el mateix. Si t’encanten els que penja el veí desficiós del segon obrir l’aplicació en el teu telèfon serà com tenir-lo en casa.
Els adolescents i els joves passen hores davant del TikTok. Els psicòlegs ja han avisat que el plaer i la diversió sense esforç desequilibren el circuit de la dopamina. El teu cervell acaba aprenent que pot divertir-se infinitament sense necessitat de moure el cul del sofà plantat davant de la pantalla del telèfon, tot una invitació a aïllar-se, a perdre el contacte amb la dura realitat. Les conseqüències en alguns casos greus d’aquesta dependència o del mal ús -per exemple, l’assetjament- han fet que l’empresa que hi ha darrere de Byte Dance, s’haja vist obligada a incorporar algunes restriccions.
Amb restriccions o sense, els joves es passen el dia fent moneries davant de les càmeres dels seus mòbils i alguns no tan joves també a risc de convertir-se en autèntics esperpents públics que fan, per exemple, acudits verds sense gràcia.
Tothom vol treure’n profit i publicistes, diaris i tota mena de venedors de pocions màgiques contra la calvície o la disfunció erèctil adapten els seus continguts a l’estratègia de l’invent xinès. Ben comprensible en un món abocat al consum ràpid del que siga, comprimit i expandit fins a l’infinit en la gran teranyina virtual.
Fins ací la part lúdica. El cas és que TikTok és un gran xuclador de dades personals -com totes les xarxes- i això ha posat en alerta els governs que temen que els xinesos estiguen espiant-nos a cor què vols. L’ínclit Trump va voler prohibir-lo en un gest que molts ens hauria semblat un intolerable abús comès contra la llibertat però ara és també la Comissió Europa la que ha demanat als seus funcionaris que esborren dels seus mòbils l’aplicació i es deixen de tiktokades per si de cas.
De vegades pense que tot aquest assumpte té l’aire d’un episodi de la sèrie de Súper Agent 86 amb alguns girs de guió en la línia de Matrix i Terminator i amb Fu Manxú com a star guest. I com vullga que siga com escapar a la temptació o la necessitat malgrat l’edat provecta o la manca de temps quan un vol ser una persona de profit, llegida, plenament socialitzada?
Jo també tinc TikTok. Seguesc pocs comptes i quasi tots sense saber com he arribat… El de La Visantica, el d’algun exestudiant amb notables habilitats comunicatives, el d’algun partit i el d’algun mitjà de comunicació. També jo espie, és clar, encara que poc i malament.
No sé si TikTok acabarà servint-nos per a llegir més o estar millor informats en plena era de la propaganda massiva. Ho desconec. De moment, és una eina amb possibilitats per als venedors de tota mena i els aspirants a la comèdia. Una eina que es descarreguen milions de persones, el producte d’un gegant empresarial que ha irromput disputant als altres reis de la Revolució Digital el seu estatus.
Se m’escapen moltes coses, massa, cada dia que passa més. Em faig gran… per sort i per desgràcia, també. Em queda molt menys temps que el que tenia fa vint-i-cinc anys però posat a perdre’l fent l’idiota abans no puga viure en un lloc aïllat i sense wifi potser em plantege treballar amb el meu Tik, tok, taboll… Vull dir, en un compte amb continguts poc assenyats que em faça oblidar en quina merda està convertint-se el món.
Neil Postman que estàs en els cels o en el núvol, quanta raó tenies quan vas escriure que, sense llibres, ens acabaríem per divertir fins a morir.
