Andalusos, alceu-vos!
Demaneu terra i llibertat!
Siga per Andalusia lliure,
els pobles i la humanitat.
La trajectòria política, social i sindical de qualsevol persona no naix del no-res. Som hereus d’unes idees, d’unes lluites i d’unes persones que ens han precedit. Sense aquesta memòria col·lectiva és impossible entendre el nostre compromís amb la transformació social.
Quan era jove vaig militar a la Jove Guàrdia Roja, l’organització juvenil del Partit del Treball d’Espanya (PTE). Aquella va ser una autèntica escola de formació política. Hi vam aprendre que la democràcia no podia limitar-se a votar cada quatre anys; havia de significar la participació activa del poble, la defensa dels drets col·lectius i l’organització de la classe treballadora per transformar la societat.
El projecte polític del PTE aspirava a construir una societat socialista, democràtica i sense classes. Defensava un sindicalisme de classe, autònom i combatiu, la participació popular, l’internacionalisme i el dret dels pobles a decidir lliurement el seu futur. Aquells valors han orientat el meu compromís polític, social i sindical al llarg de tota la meua vida.
En aquell context, el Sindicat Obrer del Camp (SOC), integrat, en aquella època, en la Confederació de Sindicats Unitaris de Treballadors (CSUT), es va convertir en un referent per a molts de nosaltres. El SOC representava, i continua representant, una manera d’entendre el sindicalisme que anava molt més enllà de la negociació col·lectiva. Era, i continua sent, una eina d’organització popular i de transformació social.
Inspirat en el pensament de Blas Infante i en la lluita històrica del poble andalús, el SOC defensava la reforma agrària, la terra per a qui la treballa, la dignitat dels jornalers i les jornaleres, la justícia social i el dret d’Andalusia a construir el seu propi futur. L’alliberament nacional i l’alliberament social formaven part d’un mateix projecte emancipador.
Aquell projecte no s’entén sense figures com Paco Casero, Diamantino García, Pepi Conde i Juan Manuel Sánchez Gordillo, que van convertir el SOC en una referència imprescindible del sindicalisme de classe. Amb la seua coherència i el seu compromís van demostrar que un sindicat havia d’estar al costat de la gent treballadora, organitzar-la i construir consciència col·lectiva, sense renunciar mai a l’objectiu de transformar la societat.
Aquest llegat ha tingut continuïtat amb companys com Diego Cañamero i, hui, amb Óscar Reina, actual secretari general del Sindicat Andalús de Treballadors i Treballadores (SAT), continuador del llegat del SOC, que mantenen viva una manera d’entendre el sindicalisme basada en la dignitat, la sobirania, la solidaritat i la lluita.
Al llarg de la meua militància a la Intersindical Valenciana he tingut l’honor de compartir camí amb el SOC i, posteriorment, amb el SAT. Hem coincidit en les Marxes de la Dignitat, en les trobades del sindicalisme de classe alternatiu, les reunions dels sindicats “amics”, els judicis contra militants del sindicat andalús, l’1 d’Octubre de 2017 a Barcelona, i en nombroses mobilitzacions en defensa dels drets nacionals i laborals, dels serveis públics i de la justícia social. També hem compartit una manera d’entendre la unitat: no com una suma acrítica d’organitzacions, sinó com la construcció d’espais comuns de lluita entre sindicats de classe, sobiranistes, arrelats als seus pobles i independents dels poders polítics i econòmics.
Aquelles experiències han reforçat una convicció que ja tenia de jove: el sindicalisme no pot limitar-se a gestionar conflictes laborals o a negociar convenis. Ha de ser una eina de transformació social, capaç d’organitzar la classe treballadora, enfortir la consciència col·lectiva i construir poder popular per avançar cap a una societat més justa, més democràtica i sense classes.
La reforma agrària, la terra per a qui la treballa, la defensa dels serveis públics, els drets laborals, la igualtat entre dones i homes, el feminisme, l’ecologisme, la solidaritat internacionalista i el dret dels pobles a decidir formen part d’un mateix projecte emancipador. No són reivindicacions aïllades; formen part d’una mateixa proposta de transformació social que situa les persones treballadores en el centre de la vida política, econòmica i social. Marinaleda n’és un exemple i un referent pel moviment obrer internacional i per totes les persones que lluiten per l’emancipació de la nostra classe.
En un moment en què alguns intenten desacreditar el sindicalisme de classe i reduir la política a la gestió del sistema o a la defensa dels privilegis dels poderosos, convé recordar que hi ha una altra manera d’entendre el compromís social. Una manera basada en la coherència, la solidaritat, l’organització col·lectiva i la defensa dels interessos de la classe treballadora i de la majoria social.
Mirar enrere no és un exercici de nostàlgia. És reivindicar una tradició de lluita que continua plenament vigent. Un fil roig, en aquest cas també verd i blanc, que en guia. Els drets de què hui gaudim no van ser concessions de les elits; són el resultat de dècades de mobilització i d’organització de la classe treballadora. I els reptes del present —la precarietat, les desigualtats, la crisi ecològica, l’ofensiva de l’extrema dreta o la mercantilització dels serveis públics— continuen exigint un sindicalisme de classe fort, transformador, democràtic, nacional, sobiranista, feminista, ecologista i internacionalista.
Per això el SOC va ser, i continua sent a través del SAT, un referent per a molta gent. També per a mi. No només pel que va representar en la història del moviment obrer andalús, sinó perquè va demostrar que és possible construir un sindicalisme coherent amb els seus principis, fidel a la classe treballadora i compromés amb la transformació social.
Des del País Valencià continue pensant que aquest és també el camí que hem de recórrer. Necessitem un sindicalisme de classe, nacional, democràtic i transformador, arrelat a la realitat del nostre poble, capaç de defensar els drets de les treballadores i els treballadors i de construir aliances amb els moviments socials i amb els altres pobles que comparteixen els mateixos ideals de justícia social, llibertat i igualtat.
En la celebració dels 50 anys del SOC, una forta i solidària abraçada als amics i companys Óscar Reina i José Caballero, a totes les companyes i companys del SAT. Continueu mantenint viu un llegat que forma part del millor del sindicalisme de classe dels pobles de l’Estat i que continua inspirant noves generacions de militants. Perquè, al capdavall, els referents només tenen sentit si ens impulsen a continuar caminant i lluitant per transformar la societat.
