Fa res va ser l’homenatge de la Policia Nacional de Paterna per la seua col·laboració amb la seguretat ciutadana al líder ultra José Luis Roberto amb la vergonyant aquiescència de l’alcalde socialista de la ciutat, Juan Antonio Sagredo.
Ara han estat les declaracions tendencioses de l’inspector en cap de la Policia Nacional, Ricardo Ferrís, vinculant els migrants amb la delinqüència en un acte organitzat per Vox i la fundació ultra Denaes.
En el primer dels casos més enllà de les maldestres maniobres de dissimulació de Sagredo i el seu gabinet de premsa i de les bufonades en Twitter de l’homenatjat, no en sabem gairebé res. En el segon, la Delegació del Govern ha cessat Ferrís que, a més, ha estat també denunciat per una trentena d’organitzacions d’atenció als migrants i els seus drets per un presumpte delicte d’odi.
No són els únics casos en què comandaments policials o agents rasos de tot pelatge han demostrat sense embulls, contra el que la llei mateixa ordena, les seues tendències ultres de totes totes incompatibles amb un autèntic estat democràtic i de dret.
Es dona el cas que quan governa la dreta aquestes manifestacions, actuacions, no són ni tan sols considerades. Al capdavall, el PP, com Vox o Ciudadanos que va estar darrere del naixement del sindicat Jusapol hi combreguen amb aquesta mateixa visió reaccionària de la societat i el nacionalisme ranci que la nodreix. Als cossos i forces de seguretat, a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, a l’exèrcit mateix, es viu encara en els llimbs temporals d’una Espanya inequívocament ultraconservadora, uniforme, que adés i ara combat la pluralitat.
En canvi quan governa l’esquerra -que fins ara ha estat incapaç de derogar la Llei Mordassa- procura minimitzar aquesta mena d’incidents i sempre acaba per comportar-se, si fa no fa, amb la mateixa tebior amb què ho feien els republicans moderats abans del colp d’Estat del 36. Tant és així que per al ministre Fernando Grande-Marlaska, per exemple, el problema no és que les policies estiguen impregnades de la mentalitat ultra sinó que els partits de l’extrema dreta s’esmercen per manipular-les.
I, no és només això, vull dir, fer veure que no passa res. El mateix Marlaska va condecorar i destacar el magnífic treball de les unitats policials antidisturbis que al crit de «A por ellos!» van esbatussar a pler els votants del referèndum de l’1 d’octubre i que es van saldar amb més de 1.000 ferits de distinta consideració i la reprovació unànime internacional de les principals entitats defensores dels drets humans. Això per no parlar de les operacions fantasioses que han intentat fer passar un sector de l’independentisme català per terroristes i que han cursat com si no res fins i tot amb la publicitat groga de mitjans de comunicació teòricament tan professionals com neutrals.
El fenomen de la radicalització ultradretana de la policia no és exclusivament espanyol. La diferència amb d’altres països és la crònica pervivència d’unes formes predemocràtiques i la tebior a què em referia davant de les vel·leïtats feixistoides dels cossos armats.
Cal recordar que les autoritats alemanyes han dissolt en diverses ocasions unitats policials que flirtejaven amb la ideologia nazi. Ací, cada dos per tres tenim processó de militars en honor a Franco o un homenatge com el de Roberto o coses pitjors que sempre acaben per quedar del tot impunes.
Així les coses, si ara ja actuen amb aquest desvergonyiment, què passarà si mai Vox mana o condiciona les actuacions del Ministeri de l’Interior? No és massa difícil d’imaginar. Serà com ara, però molt pitjor.
