Em pose a escriure mentre escolte per la tele com l’antiavortista i ultracatòlica diputada de Vox Llanos Massó és elegida presidenta de les Corts Valencianes. Deixe d’escriure i toque ferro. I em dic que ací, al nostre País Valencià, sempre ens toca la part pitjor com al «jo» del famós poema d’Ausiàs March: «jo en sent més que no en sé, de què la part pitjor me’n romandrà…». I, des del nostre país, es marca el camí a tota la dreta espanyola. Ja s’encarregaran els Aznar i els Abascal de torn que siga així, posant en marxa un eix vertebrador de l’Espanya vertical que no ha deixat mai de construir-se amb l’ajuda del PSOE: l’eix Madrid-València-Illes. «L’eix de la prosperitat» crec que el van anomenar alguna vegada. Ja som la seua platja i serem, més encara, el seu port i… I Madrid serà la via que ens porte a tots els llocs. Les úniques televisions —que són encara les ames carabasseres de la superestructura— que veiem els valencians venen des de Madrid i són com són: espanyoles i de dretes. I si sou un poquet rojos, com jo, no us podreu consolar amb el resultats que diuen que tindran les eleccions legislatives, perquè un amic meu, que ho sap tot del PP, em diu que Feijóo i els seus confien en traure cent seixanta diputats. Estan convençuts que són una bola que baixa cada vegada més grossa i que vol agrupar en el PP tots els votants que desitgen un govern «seriós» i «fort». Només tenen un dubte en el resultat de les eleccions del 23J, em diu el meu amic: «O tenen un resultat que els faça dependents de Vox o tenen una victòria contundent en què no necessiten pactar amb Vox. En el segon cas, en tindrien prou amb l’abstenció d’algun partit, fins i tot, podria ser del PSOE». I encara s’atreveix més en dir que ja li han buscat substitut a Sánchez: «deu ser Eduardo Madina o una dona que encara no tinc clar», em diu. Espere que s’equivoque el meu amic i que podem parar la bola amb el nostre vot.
Com que una possibilitat és que la història vaja de pactes, sembla també molt clar que els votants del PP estan encantats amb els pactes amb Vox, mentre que molts votants del PSOE no perdonen els pactes amb Esquerra Republicana i Bildu. Per això, Pedro Sánchez va pidolant debats i entrevistes en totes les televisions per poder explicar-se. Deu saber que de la mateixa manera que les eleccions autonòmiques i municipals no van anar d’assumptes de gestió, en aquestes pot passar el mateix. Per això, el president es va fer la víctima en «Lo de Évole». I digué que no havia avaluat les conseqüències del verí que havia inoculat la dreta mediàtica, política i econòmica i la desproporció de discursos conservadors front als progressistes en les televisions. Ara, que li venen maldades, se’n recorda. La gestió del seu govern, que tots els experts diuen que es bona, no acaba de guanyar al relat de la dreta que no té altre discurs que el del «sanchisme», els etarres i els comunistes… Per això, Sánchez intenta reconstruir el relat que li va anar molt bé quan els seus companys de partit se’l volien carregar: el discurs de David contra Gloriat. El relat va anar molt bé, però contra dirigents del seu propi partit.. Ara, però, és una altra història. No s’ha fet res per contrarestar els discurs de la dreta en els mitjans de comunicació. Ni a Madrid ni al País Valencià. Ximo Puig i els amics de Compromís, que també són víctimes, s’havien de repassar els números, els duros, que han donat als mitjans de comunicació de sempre, als carpetovetònics i no tan carpetovetònics. El País Valencià té una ràdio i una televisió pública esquifida i encara no té cap diari que puga articular un discurs de país i… Si hom vol vendre alguna burra amb sentit de país, ha de saber que se necessiten mitjans de comunicació per poder vendre-la. Si no, se seguirà «sumant» o «restant» en l’Espanya de sempre.
