Hi ha somriures que parlen i ho diuen tot. Somriures malèvols com el del mamarratxo que continuarà al capdavant del Consell amb la complicitat tàcita dels acòlits de Vox. El passat dijous hi hagué una votació en les Corts Valencianes, que en un principi havia de ser a mà alçada però que finalment va ser secreta, telemàtica i sense pantalla, per tal de demanar la dimissió de l’incompetent de Mazón, però el partit d’ultradreta va salvar-li la pell al Molt Mentider president, que s’ha convertit en aquests quatre mesos en un ionqui de l’engany i que va haver d’entrar al Palau de Benicarló per la porta de darrere. L’alacantí no alçarà el cul de la poltrona gràcies a la connivència de l’extrema dreta, que unes vegades critica la derechita cobarde i altres dona suport a les malifetes dels populars. Els cinquanta-dos vots del PP i Vox en contra de la remoció el mantindran al front d’aquest vaixell a la deriva en què s’ha convertit el seu mandat caracteritzat per la desídia i els disbarats si l’un roín, l’altre encara més.
L’addicció de l’excantant a les falsedats és vox populi. No té manies a amollar-les descaradament, és un expert de les boles com va reconéixer ell mateix en les seues ja cèlebres paraules pronunciades el mes passat en FITUR: una mentira, por muy bien contada, y yo sé de eso, solo acaba siendo una mentira antes o después. Tot un especialista en enganyifes, doctor honoris causa per la Universitat Internacional de les Fal·làcies, privada i religiosa, òbviament. La seua manera d’eixir al pas davant de tanta inexactitud arran la seua pèssima gestió de la DANA del passat 29 d’octubre i que el PSPV i Compromís li refreguen reiteradament i encertada en cada sessió és contraatacar i dir que el relat dels socialistes se cae a trozos, carregar contra, segons ell, el silenci atronador de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i acusar l’Agència Estatal de Meteorologia de prediccions errònies aquell dia. Però no, el fiasco és ell, la màxima autoritat del País Valencià, que amb l’alerta roja decretada des de primera hora del matí se’n va anar a festejar amb l’amiga periodista, no se sap si amb becadeta inclosa o no en el reservat de l’ara famós restaurant, mentre la gent, literalment, moria ofegada. Quin pocavergonya!
Que el taral·lilot d’Alacant és un sociòpata de llibre i un manipulador compulsiu ho hem tornat a comprovar recentment quan ha sigut capaç d’agafar, d’una conversa de quatre minuts de durada, una breu frase de no més de quatre segons que va pronunciar la funcionària de l’AEMET a la companya valenciana del 112. No vamos a marearos con más avisos és l’oració tergiversada que a parer de Mazón justifica que l’organisme meteorològic nacional no va informar com tocava. És tan curt de gambals que no s’adona que no hi havia més advertiments perquè estava activat el més elevat des de les 7.39 h, l’alerta extrema, el color roig, però, a pesar d’això, ell estava de disbauxa.
Altres enganyifes del president demostren que menteix per la gola. Pel que fa a la relació de telefonades que va realitzar aquella atziaga vesprada, encara estem esperant que mostre les captures de pantalla que va assegurar als pocs dies de la riuada que ensenyaria amb un lo acreditaremos. El mediocre encara no ha presentat la llista de trucades perquè assegura que la companyia no emet factures individuals i, per tant, no disposa del registre, però el contracte amb l’operadora desmenteix Mazón perquè assenyala que ofereix informació de totes les comunicacions, tant d’entrada com d’eixida, de totes les línies de la Generalitat. Quant al sou del vicepresident segon, el militar Gan Pampols, en un primer comunicat ascendia a 84.050,70 €, però si mirem el portal de transparència veiem que la seua retribució íntegra és de 101.761,61 €. L’irresponsable tampoc no ha mostrat encara la factura en El Ventorro, un dinarot que primer va dir que era privat i després va passar a ser un almuerzo de trabajo. I sobre els trajectes en cotxe oficial aquell 29 d’octubre, la Generalitat ha respost que el xòfer va treballar de 8 h del matí a 2 h de la matinada, però eixe no és el registre de desplaçaments que va demanar l’oposició, sinó l’horari laboral del conductor. Xe, fugir d’estudi com acostuma a fer sovint aquest insensat.
D’altra banda, la jutgessa de Catarroja constata que la palmària absència d’avisos per part de les autoritats valencianes va impedir que la gent es protegira adequadament. O dit amb altres paraules, moltes de les morts aquell fatídic dia es podien haver evitat si qui tenia la competència per a fer-ho haguera alertat la població. I, damunt, quan el síndic del PSPV li ho recordà, l’única cosa que va fer aquest cretí va ser, de nou, riure i negar-ho amb el dit. Personalment, veure com aquest babau es mostrava rialler en les Corts Valencianes mentre l’adversari li recriminava la seua detestable actuació em va regirar l’estómac i em va provocar vergonya aliena. Aquest brivall, amb un somrís carregat de malícia, va mofar-se de les víctimes i els seus familiars, cosa que és inadmissible i reflecteix la seua decadència no solament política, sinó també com a persona.
Sincerament, si em digueren les veritats com a punys que li van dir a ell em posaria a plorar, jo no podria viure. Aquest ingrat, en canvi, va riallejar. I em pregunte: ¿què ha passat en la vida parlamentària perquè a una cosa abominable, una desgràcia que ha costat la vida de tants individus per la seua negligència, aquest tarambana li veja la gràcia? Mazón representa el cavall de Troia que fa que el País Valencià no avance, sinó que retrocedeix. Es pensa que ocupa un càrrec vitalici, s’ha vist protegit per aquells que estan més a la dreta que ell, i cada vegada dissimula menys i es considera amb més impunitat. ¿Quan pensa aclarir si va ser ell qui va donar l’ordre a l’exconsellera Salomé Pradas perquè esperara la seua arribada al CECOPI per tal d’enviar el tardà missatge d’alerta?
Tampoc ens ha de sorprendre que l’incapaç s’ho prenga tot a broma si tenim en compte que cada vegada és més l’espill de la presidenta de la Comunitat de Madrid en la seua forma de fer política, una verdulera astuta del barri de Chamberí a qui agrada moltíssim la fruita i que el mateix dia es va referir a les crítiques que sovint rep per les milers de persones mortes en les residències madrilenyes durant la pandèmia amb un siempre con las mismas mierdas. Aquest és el nivell moral de la desvergonyida Ayuso, que amb el seu habitual somriure murri li fa tot igual i porta a l’extrem el seu desdeny pels seus conciutadans. És estrany que en aquesta ocasió no haja puntualitzat que digué piedras i no mierdas. I és tan descarada i insolent que s’atreveix a dir que l’esquerra s’ha inventat la terrorífica xifra de 7.291 defuncions quan la veritat és que va ser el seu govern, obligat per la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern, qui va fer públic en el web corresponent la quantitat d’ancians que van perdre la vida en els centres de majors pels protocols de la vergonya que impediren derivar els majors als hospitals. Patètica és poc.
Fet i fet, sembla que en els afers governamentals tot s’hi val, però no és així, sobretot quan algú com el nostre belitre ha de carregar a l’esquena les conseqüències desastroses d’aquesta tragèdia. El seu és un exemple de la falta de respecte a les víctimes, un menyspreu vil, indigne, infame i pervers, la deshumanització tosca i grollera de la política. El Ple reprovatori de la setmana passada del qual va eixir airós va ser, en qualsevol cas, un dels dies més difícils per a aquest falsari des que arribà a València, ja que les veritats, sobretot quan no volen ser escoltades, fan molt de mal. A la pregunta formulada per Joan Baldoví de si no té remordiments de consciència, va negar amb el cap mentre somreia. El seu cinisme i la seua hipocresia el delaten i, cosa pitjor, ens afecta a tots com a societat. El senyor Mazón pot ser un miserable, un insensible, pot estar de xunga i fer les coses a la lleugera. Pot, com en aquest cas, riure’s del mort i de qui el vetla, però el refranyer també diu que qui riu primer, plora darrer. I això, confie, desitge i espere, serà el que li passarà a ell, tard o d’hora.
