Dilluns, 13 de maig de 2019
Dilluns i bon dia, em canse de no fer res electoralment i li demane per favor a la dona que em grave. Em diu que sí. M’assec darrere la taula de treball i proclame:
Senyores, senyors: Bona vesprada. Moltes gràcies per mirar-me i escoltar-me.
Aquests dies molta gent els demanarà el vot. No els facen cas. No els escolten. O en tot cas diguen-los que votaran Compromís. Si els pregunten el perquè, poden respondre’ls líricament: «Votaré Compromís perquè vull ser feliç!»
Ja està tot dit. Ara bé, si no queden satisfets amb el poètic redolí, poden aclarir-los en prosa contundent: «I perquè va Manel de número 2».
No cal cap altra explicació. De segur que fins i tot els més obtusos ho entendran. De manera que jo hauria d’acabar ací el meu parlament. Ja està tot dit, de fet.
Tanmateix, els donaré més raons per votar la meua candidatura. Cal fixar-se només en el potencial dels integrants. Hi ha advocats, informàtics, enginyers, obrers, professors, una farmacèutica esdevinguda empresària, una infermera, una educadora social, la millor metgessa del País Valencià, un topògraf, una estudiant de filologia catalana, una mestressa de casa, un músic, una procuradora de tribunals i una administrativa.
No és una llista d’alipàparos, per entendre’ns, sinó que cal tenir-nos en compte.
Formem un equip compacte i molt ben avingut –excuseu-me la mentida, lectors estimadíssims. Som gent constant i treballadora, amb criteri, estudis i formació. Acostumats a prendre decisions, ens uneix sobretot el desig de millorar Cullera.
Ja ho saben: Si vols ser feliç, vota Compromís!
Ho penge al Facebook.
Dimarts, 14 de maig de 2019
El vídeo d’ahir no li ha fet gens de gràcia al responsable de comunicació i imatge, però, com que té més de mil visionats i molts comentaris, no s’atreveix a reptar-me obertament. De manera que avui en publicaré un altre.
La dona torna a gravar-me. És en clau d’humor i versa sobre el meu imminent canvi de jaqueta.
Dissabte passat i diumenge vam fer la gravació dels vídeos de campanya. Eren individuals i hi vam participar la meitat dels candidats cada dia. El meu el vam fer a la pujada de la Muntanyeta dels Sants de la Pedra dissabte de vesprada. Eren de 90 segons i a mi m’havien dit que parlara sobre el valencià.
Vaig escriure el text, me’l vaig aprendre de memòria i férem la gravació. El responsable d’imatge quedà parat perquè em va eixir bé a la primera. De matí ell havia patit a manta amb alguns companys meus.
El tornà a revisar abans de donar la feina per acabada i va descobrir-hi unes ombres que no li agradaven. Em va dir de repetir-lo i, naturalment, hi vaig estar d’acord.
Ara no hi hagué tanta sort com en el primer intent i em vaig equivocar dues vegades. A la tercera –en realitat, quarta- el tècnic donà el vistiplau.
El cap de llista i els acompanyants eren a uns cent metres per no fer soroll ni marejar-me. Anàrem a trobar-los i, abans de començar amb l’alcaldable, el càmera revisà les imatges. Les imatges estaven bé. El que no hi havia era so. Havíem fet les quatre gravacions mudes.
Torna-li!
Ens tornàrem a separar i a gravar s’ha dit. A la tercera o quarta temptativa consideràrem que ja estava bé. Deia així:
Els valencians tenim unes senyes d’identitat que ens cohesionen com a poble: les Falles, les Fogueres, Moros i Cristians, les bandes de música, la pirotècnia, la pilota, la paella, la fideuada, l’orxata i la cassalla. I tenim sobretot la llengua: el valencià.
L’ús del valencià és cosa de tots: de rics i de pobres, d’ateus i de creients, de les dretes i de les esquerres, dels joves i dels vells.
És el vehicle que ens agermana i que ens dona personalitat.
Compromís garantirà des de l’Ajuntament que a Cullera es puga viure plenament en valencià.
Si vols ser feliç, vota Compromís!
