Dimecres, 15 de maig de 2019
El meu vídeo domèstic d’ahir ha estat també molt vist i comentat, però a la seu ningú no me’n parla. El pacte de silenci és implacable. A la vesprada penjaré el tercer.
En aquest parlaré sobre la inconveniència de ser governats per majories absolutes. Al poble n’hem patides a mans del PSOE i del PP.
«I sobretot no són bones –afirme- si el partit que l’ostenta té un cabdill, un emperador, un faraó omnipotent i els altres regidors de l’equip de govern només són bons per a dir “Sí, Bwuana!”»
Insistisc i dic que Compromís és el vot útil per evitar aquestes majories i afegisc uns quants punts del nostre programa: acabar els polígons industrials, urbanisme sostenible…
Promeses, promeses i més promeses.
Acabe amb el meu eslògan: «Si vols ser feliç, vota Compromís!»
No em cansaré de repetir-ho: al meu entendre el PSOE té la majoria absoluta assegurada. De 21 regidors a elegir, no m’estranyaria que en traguera 15 o 16. L’alcalde, però, es veu que no es refia de les enquestes ni del clam popular i no ha dubtat a demanar el favor del cel.
En els 15 dies que la imatge de la Marededéu del Castell ha estat al poble, no se n’ha separat ni de nit ni de dia. Ha participat en la Baixada i en la Pujada, en la processó de Sant Vicent, en les dues Aurores i en tots els trasllats als temples i a la resta de llocs on l’han duta.
Peregrinacions a banda, ha oït corprès totes les misses que li han fet –una, presidida per Cañizares, a qui va saludar molt devotament- i, amb gran fervor, l’ha condecorada com a Reina i Patrona del poble aprofitant que se celebra el centenari canònic de la seua coronació.
La laïcitat de l’estat és un fet. La laïcitat de l’estat francès, vull dir, perquè ací continuem catòlics, apostòlics i romans.
Avui justament han aparegut al meu mòbil unes imatges de la singular parella. Quina barra. Han dut la Marededeu a visitar la residència municipal de la 3a edat i, per dins l’edifici, la nostra primera autoritat la passejava amb una cadira de rodes!
Una amiga em revela que la mare d’ella –d’extrema dreta pota negra- votarà l’alcalde perquè és molt guapo i templat i llueix molt a les processons.
Si vols guanyar eleccions, ves a les processons!
Problemes amb el meu vídeo oficial de campanya. Com que no l’acabe demanant el vot per al cap de llista, sinó amb el meu eslògan, no serveix. Quedem que aquest dissabte el tornarem a gravar.
Dijous, 16 de maig de 2019
Em sent com si haguera retrocedit 55 anys en el temps. Jo en concret no, sinó uns quants companys de candidatura. Com si foren xiquets encaradissos, m’han bandejat completament. No compten amb mi per a res.
He participat en moltes campanyes electorals. Amb gran èxit quan tancava la llista. Amb fracassos quan l’he encapçalada o he sigut segon.
Alguna cosa n’he après. Puc col·laborar en la confecció del programa, puc corregir textos, escriure discursos, crear missatges publicitaris. Em defense parlant en públic i puc debatre sempre i quan l’adversari no siga una eminència.
Als meus correligionaris tant se’ls en dona: passen absolutament de mi. El cap de llista, la 3, la 4, la 6 i el verd. Més la secretària d’organització adjunta, el responsable d’imatge, la seua nòvia i un dinosaure dissecat.
Actuen amb nocturnitat, secretisme i política de fets consumats.
No ho entenc. Si la 3 i la 4 volen ser elegides, han de tenir present que abans ho seré jo. I si puc aportar algun vot, això que trobaran. O van molt sobrades o no ho entenc.
No hem discutit el programa. L’han fet al seu aire. No hem planificat la campanya. No hem estudiat la situació econòmica. No ens hem posat d’acord en res. Com a mínim, a mi no m’ha consultat ningú res.
El responsable d’imatge, com si em fera una gràcia, em comunica que podré parlar quatre minuts en el míting central de campanya; de fet, l’únic que han programat.
Estic tan cremat que ja sé com aprofitaré el temps de micro: demanaré als assistents que no ens voten. Abans els explicaré el calvari que m’estan fent passar com a número 2 de la candidatura.
Per cert, jo sé d’un que té molt a perdre si no traiem un bon resultat i no ens integrem en l’equip de govern. 3.000 euros al mes segons fonts ben informades.
Ja s’ho faran.
Jo, si em quedara un poc d’amor propi, m’ajauria a l’hamaca i deixaria que em feren la campanya.
