Si volem resultats diferents, no fem sempre el mateix

Si en «De la teoria a la pràctica» els contí que ja tenia un moneder, a hores d’ara ja els puc dir que soc membre de la moneda-lliure Ğ1 (la juna) i estic coproduint 1 Dividend Universal (DU) al dia (10,78Ğ1). El procediment ha estat un poc laboriós, una exigència del bastiment de la xarxa de confiança. Establerta una coneixença mútua amb un mínim de cinc membres que et puguen certificar, cal mostrar-los que tens nocions clares del projecte, sense confusions greus, i que entens els termes de la llicència Ğ1 que recull els drets i els deutes dels membres. El més important, potser, que també et preocuparàs de conéixer els futurs membres a qui tu podràs certificar, i del seu compromís. I així, s’insisteix que ha d’evitar-se el mercadeig de certificacions no basades en un coneixement personal suficient. 

La confiança és la base de la xarxa de membres, ja que tots ells creen moneda equitativament i sense competir. I com veiérem en «Cooperació versus competició», els propietaris dels computadors-node que actualitzen i mantenen la cadena de blocs (el llibre de registre i comptabilitat), han de ser membres de la xarxa de confiança, i no tenen cap privilegi creant moneda. 

La xarxa de confiança combat la possibilitat que persones deshonestes pogueren obrir-se múltiples comptes creadors i conxorxar-se per atacar la moneda i prendre el control. I amb eixe objectiu no solament es fa ús dels protocols de coneixement personal i certificació, també hi ha, en la configuració del programari de la moneda, paràmetres escollits per a combatre-ho. En aquest enllaç es pot aprofundir un poc en la qüestió; aquest altre, pels més experts.

El requisit de donar-se a conéixer personalment davant de cinc membres (almenys) podria causar la impressió d’organització sectària en comparació a Bitcoin, on no et pregunten res. Tanmateix, a més de poder confiar en tu per tal de protegir la seua integritat, el projecte no et demana res més, i sortir-se’n és d’allò tan simple com deixar de tindre interés en el tema: després de 12 mesos el sistema et demana que renoves l’acceptació de la llicència mitjançant la teua clau privada, d’altra manera deixes de pertànyer i de coproduir moneda; a més, les certificacions rebudes caduquen al cap de 2 anys. Dit d’altra forma, cal estar proactiu per a mantindre la condició de membre. 

Els membres creem junes amb les quals podem: comprar béns i serveis ofertats en els Ğmercats i en alguns llocs web, recolzar projectes mitjançant donacions, apreuar amb junes la feina de persones que aporten valor, etc. En aquest sentit, cal destacar que el projecte està mostrant una notable capacitat de monetitzar⁽¹⁾ activitats que romanen ajupides i amb dificultats de sortir al mercat sota el sistema monetari de diner-deute amb interés. 

En un dels seus aforismes, Albert Einstein ens recorda que si volem resultats diferents, no hem de fer sempre el mateix. D’acord amb aquest enunciat, el projecte juniste ha trobat la manera d’experimentar un sistema monetari realment innovador, el diner-coproduït, que podria retre efectes diferents que els que han reportat els sistemes dominants en les diferents etapes històriques, des dels metalls nobles fins a l’actual diner-deute amb interés creat pel sistema bancari de banc central. 

Amb menys de 9.000 membres dispersos, un creixement incert, un mercat juniste amb una curta varietat de productes i serveis, una petitíssima proporció de comerç en Ğ1 respecte del que es fa en euros, una manca d’atenció dels mitjans de comunicació de masses, i un sistema monetari hegemònic fermament instal·lat i interioritzat per la ciutadania, el projecte juniste ho té difícil per a fer-se oir. Tanmateix, està en marxa, viu i aportant novetats per a millorar. Una de 2023 ha estat la de promoure i organitzar magatzems comunitaris que puguen concentrar la dispersió del comerç juniste i facilitar el contacte entre consumidors i productors. 

En un projecte cooperatiu com aquest, el debat està present. Considerant que la Teoria Relativa del Diner (TRM) argumenta que els preus mesurats en DU no haurien de canviar en aquest sistema monetari⁽²⁾, cal valorar els productes en Ğ1 o en DU?; cal contemplar un tipus de canvi Ğ1/euro o és millor evitar-ho? 

Els membres creadors de moneda són persones. Empreses, associacions, entitats diverses… poden tindre moneders electrònics Ğ1, però l’única forma que ingressen moneda és la venda de productes o la recepció de donacions o apreuaments en junes. Les transaccions en Ğ1 són exclusivament transferències d’un moneder a un altre. El préstec de junes no està contemplat en el sistema, els moneders no tenen eixa opció. La moneda es crea sense deute, tanmateix, seria adequat que els posseïdors de Ğ1 pogueren fer préstecs? Haurien de ser sense interés, crec que està fora de discussió. Però si n’hi hagués, i considerant, de nou, la teòrica invariància dels preus mesurats en DU, la unitat de compte del préstec hauria de ser la Ğ1 o el DU?

El debat, en un projecte experimental com aquest continua, presencialment i en les xarxes. Periòdicament s’hi fan trobades i congressos junistes. Especialment importants els que tenen lloc a França, el bressol dels fundadors de la TRM i de la Ğ1. Hi ha moltes preguntes que sorgeixen i que obren el pas a deliberacions. Entretant, cal destacar que el modest comerç en Ğ1 està mostrant la seua funcionalitat, i dona sortida als productes d’alguna gent. El grup de pop-rock Supernova-Oasis tribute band, per exemple, fa pròximament un concert en la sala Radio City de València i cobra l’entrada en Ğ1, anticipadament, i en euros en taquilla. Jo aniré al Ğmercat de Bétera, de 21 de gener, i faré algunes compres. Potser m’enduc un caixó de llimes de la meua llimera i les pose a la venda, en junes, és clar.

(1) En termes generals, monetitzar significa poder convertir un bé o un servei en diners.

(2) No haurien de canviar per motius interns del sistema monetari (vegeu «De la teoria a la pràctica» i «El diner coproduït»). Sí que podrien canviar per altres causes.