Un estiu més, i ja en són sis, Sant Vicent del Raspeig fa front a les altes temperatures habituals de la temporada estival sense les piscines municipals en funcionament. Increïble però cert. Aquest despropòsit que s’allarga en el temps va començar en l’anterior legislatura amb l’últim equip de govern i continua en l’actualitat amb el PP i Vox amb la vara de comandament. Em sembla incomprensible que una ciutat amb més de seixanta mil habitants duga sis estiuades amb la piscina gran exterior tancada sense que les famílies en puguen fer ús i se n’hagen d’anar en autobús, com em consta que estan fent, a la localitat veïna d’Agost o directament a Alacant.
Damunt, per a reblar el clau, acabem de saber fa poc que almenys d’ací a dos anys no hi haurà possibilitat d’escabussar-se en el poble sequet però sanet. La notícia que l’Ajuntament de Sant Vicent posa per fi data al futur Centre de l’Aigua anunciada a so de bombo i platerets és, des del meu punt de vista, absolutament decebedora després d’anys de retards, modificacions i incerteses. Perquè ara s’inicia el procés de licitació de les obres de la fase II, que preveu la construcció del recinte amb tres piscines cobertes (una polivalent amb huit carrils de natació, altra d’ensenyament i la medicinal per a tractaments termals) i una quarta a l’aire lliure d’ús recreatiu de 20×10 m. El projecte, valorat en 4,2 milions d’euros, ha sigut aprovat per un procediment d’urgència i el pressupost serà distribuït en tres anualitats (2025, 2026 i 2027). Que la màxima autoritat de la vila diga que estamos más cerca de hacer realidad este gran proyecto és, senzillament, una presa de pèl als contribuents. Qui conega el funcionament de l’Administració sap que la inauguració no podrà ser imminent perquè difícilment podrà tindre lloc durant eixos exercicis econòmics, ja que mentre que un treball està pressupostat es considera que està en procés d’execució.
Les obres iniciaran aquest any i la durada aproximada és de vint mesos, amb la previsió que les noves instal·lacions estiguen operatives l’estiu del 2027. ¡Cuán largo me lo fiais!, que diria Miguel de Cervantes o Tirso de Molina. Ja vorem, que diria un cec. Des de la Regidoria d’Urbanisme expliquen que el projecte ha sigut una de les prioritats marcades des de l’inici de la legislatura, unes declaracions que em provoquen la riota perquè si no arriba a ser una preferència, estrene el megacomplex aquàtic amb gaiato. He de discrepar rotundament d’aquesta percepció tan benintencionada, bonista m’atreviria a dir, perquè crec que les piscines no han sigut mai objecte d’interés dels dos últims gabinets, que han estat centrats exclusivament en el nou pavelló poliesportiu prop de la Facultat d’Educació (sí, el del part de la burra!) i han deixat de costat dotacions del Pla Edificant d’infraestructures educatives que encara estan pendents, com per exemple, les millores dels menjadors i dels gimnasos dels col·legis públics L’Horta i Bec de l’Àguila. I això que el conseller Rovira passa més temps ací que a València.
Siguem clars. No hi ha piscines fonamentalment per tres raons. Primera, els canvis en el projecte i la falta de previsió política fins ara han dificultat tots els tràmits. Segona, hi ha un col·lapse en les àrees d’Arquitectura i d’Urbanisme, que tenen menys personal i el que n’hi ha no trau avant tota la faena. L’Ajuntament no pot, o no vol, contractar més treballadors, no ho sé. Però no és possible que el seté municipi de la província d’Alacant per nombre d’habitants (per darrere d’Alcoi però amb una diferència mínima d’un centenar de persones segons dades oficials de l’INE del 2024) només tinga un arquitecte municipal quan per pes poblacional en corresponen dos o tres. Tercera, cada equip de govern de torn té unes prioritats polítiques i el funcionariat d’eixes regidories, gent del poble de tota la vida, usuaris de les piscines i amb un fort pesar per la situació, no té més remei que fer allò que els governants manen.
Evidentment, és un clam que una ciutat com Sant Vicent del Raspeig, en el millor dels casos, estiga huit anys sense bassa per a refrescar-se durant la canícula. És inadmissible i és una vergonya, i no és que ho pense solament jo, sinó que és vox populi en els fòrums de qualsevol xarxa social, perquè aquestes instal·lacions municipals presten un servei essencial en els mesos d’estiu, sobretot per a les famílies amb xiquets. Ma germana, a tall d’exemple, amb dues criatures de 8 i 6 anys, no entén que amb els impostos que hi paga no tinga un lloc on posar-se a remulla quan ve una onada de calor. El passat 19 de juliol estàvem en alerta taronja per altes temperatures, em va deixar els nebodets tot el dia perquè ella treballava amb doble torn i, és clar, me’ls vaig haver de portar a la platja perquè no teníem on ficar-nos si no era sota la dutxa de casa. I així, tots els pares i totes les mares amb nens i adolescents. Parlem de 15.699 ànimes entre 0 i 24 anys (INE, 2024), un 26,04% de la població total. Per sort, hi ha molta gent que viu en urbanitzacions privades amb piscines comunitàries on poden banyar-se, però, i les persones que habiten en pisos normals i corrents i que no es poden permetre tindre o posar l’aire condicionat? A eixos el consistori santvicenter els canta La manta al coll i el cabasset / mo n’anirem al Postiguet. Bé, que canvien la manta per la tovallola, les xancles i els braçals i arreando xim-pam-pum.
L’alcalde vigent, el popular José Rafael Pascual Llopis, més conegut com Patxi, és metge d’atenció primària. Ell deu saber com d’important que és poder combatre la xafogor de la terreta amb un bany d’aigua, no diré que freda perquè pot semblar caldo de putxero, però aigua al cap i a la fi. Els efectes negatius de la fitor sufocant són ben coneguts i nombrosos estudis epidemiològics mostren un augment significatiu de la mortalitat quan se supera un determinat llindar tèrmic. De fet, des que va començar l’estiu i fins al cap de setmana passat, són 1.386 les persones que han mort a conseqüència de la xardor a l’Estat espanyol. Hi ha determinats grups de ciutadans que són especialment vulnerables a eixos efectes, com ara les persones grans, la població infantil, les dones embarassades o els malalts crònics. En aquest sentit, el Govern d’Espanya ha llançat una campanya anomenada «Un estiu de cura» amb la qual pretén donar tota una sèrie de consells i recomanacions bàsics per tal d’evitar els perjudicis per a la salut de la calor extrema:
- a) Hidrata’t: aigua tota l’estona encara que no tingues set.
- b) Refresca’t: remullada, ombra i roba lleugera.
- c) Protegeix-te: el passeig, amb gorra, cremeta i només amb la fresca.
- d) Recorda’ls-els: comparteix els consells sobre la calor amb qui ja té problemes de salut.
Els santvicenters i les santvicenteres beuran aigua, eixiran a passejar amb visera i crema solar a poqueta nit, informaran la gent pròxima que tinga malalties dels perills de la calentor, però no podran arremullar-se en unes piscines que no estan operatives des del 2019 quan governava un tripartit d’esquerres progressista que va guardar silenci davant el tancament i una coalició actual conservadora de dretes que tampoc no ha sabut gestionar-ne la reobertura amb la pressa i la necessitat que requereix la situació. Cap de les dues corporacions ha mesurat la importància que té que la ciutadania puga fer-se un banyet i refrescar-se quan el sol calfa i el termòmetre es dispara, i ara ens presenten un projecte amb nom genèric i rimbombant que crea més confusió que altra cosa com és Centre de l’Aigua per a referir-se a les piscines municipals de tota la vida. Entre els uns i els altres, la feina per fer. El cas és que el mes d’agost ha arribat, la segona onada de calor de l’estiu també, i a Sant Vicent del Raspeig no tenim un lloc públic comunal on fer-nos un capbussó. Sequet sí, però sanet no. Vorem si no morim abrasits per la desídia d’uns polítics massa frescos, mai millor dit.
