Cala Mosca és l’últim reducte de platja verge que queda a Oriola. Com ja vaig explicar en aquesta mateixa casa, es troba amenaçada per la constructora Gomendio que va fer la seua fortuna al franquisme gràcies a contactes polítics. El seu projecte Alameda del Mar amenaça, entre altres, la població més gran d’esteperola de cap de gat i caragol tudorella mauretanica de tot el planeta, amb tots els registres de protecció valenciana, espanyola i europea. Des d’aquell article la situació administrativa del projecte i la política de l’ajuntament han canviat; l’esquerra va arribar abans l’estiu a una entesa que va apartar amb una moció de censura al PP del poder i fer batlessa Carolina Gràcia del PSOE, amb el suport de Cambiemos a canvi d’una actitud nova per part de l’ajuntament amb Gomendio. Al mateix temps la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica ha donat el vistiplau al pla de modificació que va presentar l’anterior govern del Partit Popular.
Aquestes modificacions aprovades pel Botànic encara suposen una càrrega urbanística excessiva per a qualsevol ecosistema litoral fràgil i no es troben assistides per infraestructures adequades tenint fins i tot informe negatiu de la direcció general de carreteres. L’actual ajuntament d’esquerres vol revertir el projecte, mentre Gomendio amenaça l’ajuntament amb una indemnització de 200 milions d’euros. Per aquesta raó, Oriola ha cridat a una taula de negociació trilateral a Conselleria i Gomendio per a abordar alternatives possibles. L’empresa acudirà de mala gana com ja ha explicat a la premsa, l’ajuntament amb la voluntat d’aturar el projecte i l’única incògnita és quin Consell del Botànic ens visitarà; vindrà el que va excloure Cala Mosca del Pativel o vindrà el de l’emergència climàtica? Vindrà el Botànic que no ha fet res en les múltiples ocasions que ha tingut per a aturar el projecte o el que presumeix de les ajudes a afectades per la DANA del 2019?
Podríem fer llibres sobre tot el disbarat administratiu darrere d’aquest pelotazo urbanístic, però no cal. No cal detallar com és d’absurd mentre en tota la resta del litoral valencià es discuteix la desurbanització viure en l’únic kilòmetre on el debat és com urbanitzar amb 2.000 habitatges damunt d’una reserva mundial de fauna i flora endèmica, que el Consell format per partits que pràcticament centren el seu discurs econòmic al voltant del canvi climàtic no haja fet res i que tota l’oposició al projecte s’haja desenvolupat des del sud amb molt poques complicitats a la resta d’un País Valencià on l’esquerra ha pogut mesurar matemàticament que ens necessita per a sobreviure electoralment.
Cala Mosca és a Oriola el que el Saler és a València, el que la marjal és a Pego, el palmerar a Elx o La Renegà a Orpesa i Benicàssim. Mantenir aquest enclavament natural i paralitzar el projecte Alameda del Mar és la principal reivindicació actual de la societat oriolana organitzada en la plataforma ciutadana «Salvem Cala Mosca». Però Oriola no pot a soles, necessita la societat i la institucionalitat valenciana. Tant PSPV, com Unides Podem i Compromís s’hi oposen a escala municipal. Cal que el Botànic expresse clarament el seu rebuig polític al projecte, que pose a disposició de l’ajuntament els mitjans jurídics de la Generalitat que calguen, que preparen partides pressupostàries per a comprar si fora necessari les parcel·les amenaçades i el que és més important; que en la reunió programada la conselleria no exercisca com a àrbitre neutral entre un ajuntament que representa 80.500 valencians i una empresa que representa una família d’especuladors. El Botànic que ens visite els pròxims dies es jugarà tota la legislatura en la capital de la tercera comarca en població del País Valencià que no es pot permetre perdre. Cap campanya electoral, cap llei, cap acte institucional o de partit ni cap xarxa clientelar podrà canviar una decepció en aquesta lluita. Ens trobem en els moments decisius; Cala Mosca pot ser el que assegure o faça caure el govern del botànic i el que consolide el canvi polític a Oriola o l’ensorre per a sempre. El País Valencià li deu a aquest poble i a si mateix protegir l’últim kilòmetre de platja verge d’Oriola.
