Del creador de que sepan que las vacaciones están sobrevaloradas, ara resulta que els andalusos no saben comptar. Una nova gracieta del líder de l’oposició no sé si sota els efectes de l’alcohol, perquè ho va dir en el sopar de Nadal del PP de Madrid a Alcorcón. Que algú li diga a Alberto Núñez Feijóo que el graciós naix, no es fa, per molta fruita que menge. I, per favor, que no l’aplaudisquen, el nivell de borreguisme és al·lucinant. Hay pocas tierras como Galicia, hi assegurava el d’Ourense, que va afegir que tenemos los mayores kilómetros de costa de España. Los andaluces no están de acuerdo, pero no saben contar. Las rías tienen doble costa y, por lo tanto, el lugar con más kilómetros de costa de España. Unes paraules que ixen de la boca d’un senyor que s’ha recorregut les ries gallegues a bord de la llanxa d’un amic narcotraficant repartint alegria, o siga que sap molt bé de què parla. Però encara que per a ell les ries compten per dos, Galícia no és la regió amb més extensió de platges, fins i tot tampoc ho és Andalusia, sinó les illes Canàries, amb 1.501 km de costa.
A Andalusia fan servir dues paraules que li van com l’anell al dit a aquest home amb cara de percebe: una és malaje, que segons el Diccionario de la lengua española de la RAE significa dicho de una persona desagradable, que tiene mala sombra; l’altra és desaborido, en versió gaditana saborío, que defineix la persona que es caracteritza per no tindre gens de gràcia. Que Feijóo no sap comptar és públic i notori. Recordem l’embolic que es va fer amb el nombre d’afiliats a la Seguretat Social i la seua particular regla del dos: en vez de 2 es 22, pero es 2, 2 x 10. Sens dubte, passarà als annals de matemàtics insignes al costat de Tales de Milet, Pitàgores, Euclides, Arquimedes, Descartes, Newton o Leibniz. I també dels geògrafs cèlebres, ja que va dir que Huelva estava en el Mediterrani i no en l’Atlàntic. I un tercer exemple numèric, en aquest cas no d’un lapsus linguae, sinó d’incultura pura i dura fou quan digué que George Orwell va escriure la seua obra 1984 en aquell mateix any quan tothom sap que fou publicada el 1949. Per tant, comptar, allò que es diu comptar, no és el fort d’aquest estaferm. En canvi, allò que se li dona molt bé, a ell i a Mazón, és contar, sobretot mentides, i per això està citat a declarar com a testimoni davant la jutgessa de Catarroja el pròxim 9 de gener.
El carxot a la broma de Feijóo fou immediat. El cantant Pablo Alborán li va respondre en el seu perfil d’Instagram: Eh… Dicen que no sabemos contar. Será porque contamos historias, compases, lunares, y no tonterías. I el també compositor Alejandro Sanz, en aquesta ocasió en X, va escriure de manera succinta i irònica: Un dos tres, cuatro cinco seis, siete ocho, nueve diez. Un dos. Así se cuenta en Andalucía. Quin art! Fa referència al compàs de les buleries, o siga que Frijolito no sap ni de què li parla el malagueny d’adopció. També l’humorista sevillà Manu Sánchez va respondre al comentari amb un Sigamos contando kilómetros, porque contando tontos no vamos a terminar en la vida. I és que aquest beneitot, que s’entropessa amb si mateix, ignora que Andalusia té dos premis Nobel de literatura (Juan Ramón Jiménez i Vicente Alexandre) i huit béns declarats Patrimoni Mundial; que és l’única comunitat autònoma banyada tant per un mar com per un oceà; que la província de Jaén, bressol de l’or líquid andalús, té la major concentració de fortaleses i castells de tot Europa; que el desert de Tabernas és l’únic d’Europa i que la segona geoda més gran del món es troba també a Almeria, concretament a Pulpí; que la muntanya més alta de la península Ibèrica és el Mulhacén, amb 3.478,6 m; que la serra de Grazalema és un dels llocs més plujosos de tot el país, etc. Les curiositats úniques d’Andalusia, un dels meus racons favorits en el món, sí que són incomptables.
Òbviament, els andalusos i les andaluses sí que saben comptar, l’únic que no ho sap fer és el seu president, Juanma Moreno, que encara no sap quantes mamografies van ser revisades malament, o no revisades, com a conseqüència de la seua pèssima gestió sanitària. El risitas ni està ni se l’espera, o només per al postureig. Ni una resposta del malagueny en defensa del seu poble davant l’ofensa per part del seu cap, ell està de parranda cantant i fent palmes. Campana sobre campana és la nadala de la vergonya perquè el dia anterior els parlamentaris del PP no van voler parlar dels cribrats de càncer de mamella al palau de San Telmo. Mentre ells canten i armen un sagramental, enguany moltes famílies no celebraran res. Andalusia no està d’alegria, sinó de dol, i per això el xou que han muntat en el Parlament els diputats populars és, des del meu punt de vista, una falta de respecte, un insult i un menyspreu a tota la ciutadania andalusa. Hipocresia nadalenca.
Gràcies al PP, tots i totes sabem comptar. Vegem-ho. Alacant és la segona ciutat més bruta d’Espanya segons una enquesta de satisfacció ciutadana realitzada per l’OCU; 34 són els milions d’euros que Ribera Salud no va retornar a la Generalitat després que el Govern de Mazón recalculara el cost per pacient; 43 van ser els morts en l’accident de metro de València; 62 foren les víctimes del Yak-42; 191 les persones que van perdre la vida en l’atemptat de l’11 de març de 2004; 230 les víctimes de la dana mentre Carlos Mazón dinava amb l’amiga periodista; 400 els migrants que a Badalona s’han quedat al carrer en ple hivern per culpa d’un alcalde xenòfob; 634 els euros que mensualment cobrarà de més l’expresident valencià per presidir una comissió que s’ha reunit tan sols tres vegades en els últims deu anys; 2.000 els milions de menys dedicats a sanitat que el Govern d’Ayuso ha aprovat en solitari; 2.731 les dones afectades per l’endarreriment en el diagnòstic dels cribrats del càncer de mama a Andalusia, de les quals l’associació Amama Sevilla estima que 306 han desenvolupat la malaltia sense ser-ne informades a temps; 7.291 els ancians que moriren en les residències de Madrid per culpa d’uns protocols que impediren que foren derivats als hospitals de la comunitat; 102.000 els euros que s’ha embutxacat el militar nomenat per Mazón per a la reconstrucció per no fer res; milers i milers els malalts d’hepatitis C que no van rebre el medicament que necessitaven per la negativa del Govern de Mariano Rajoy de finançar el tractament. Continue?
Sí, seguim comptant, però ara trames de corrupció: Gürtel, Bárcenas, Púnica, Lezo, Kitchen, Taula, Azud, Brugal, Imelsa, Palma Arena, Nóos, Fabra, Pokémon, Terra Mítica, Cooperació, Trages, Valmor Fórmula 1, Rato, Carlos Fabra, CAM, Palau de les Arts, Auditori d’Alacant, Mercasevilla… La llista és infinita. Més de trenta causes judicials obertes. En el PP l’única cosa que saben comptar bé són sobres amb diners no declarats al fisc. I si no, que li ho diguen a Alfonso Rus, exalcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València entre 2007 i 2015.
Qui em coneix sap que soc un enamorat empedreït d’Andalusia, on m’escape sempre que puc. Ho soc per molts motius, però sobretot per la manera tan particular, optimista i positiva de vore la vida que tenen allí. Per a humor en aquest país, el dels andalusos i no el d’Anotop at, que va voler fer una broma i no li va eixir bé perquè té la comicitat al cul. Ja sabíem que el gallec no és el llapis més afilat de l’estoig, una persona que es va traure el DNI a la tercera. Fa l’efecte que estiga fent mèrits per a entrar en El Club de la Comedia, però no li donaran ni la plaça de pallasso. I com que no ofén qui vol, sinó qui pot, reproduiré una xanxa que he trobat en Internet d’un gadità jocós que deia: venga, Feijóo, con la nariz que tienes, que eres capaz de hacer la mudanza de una óptica en dos viajes. Pur enginy del sud. Estic convençut que en els pròxims Carnestoltes de Cadis, tant Feijóo com Moreno Bonilla tindran una merescuda resposta en forma de xirigotes, i ansie amb impaciència que arribe el moment d’escoltar eixes lletres divertides compostes per uns autèntics poetes de la vida que omplin les comparses gaditanes. Que es preparen, la que els espera als dos.
Comptar és sumar xifres, calcular, dir els nombres enters de manera ordenada, determinar el nombre exacte de persones o coses assignant a cadascuna un número correlatiu. En canvi, contar és narrar, explicar amb detall, no perdre la memòria, ja que quan algú deixa de contar, apareix l’oblit. Amb el no saben contar de Feijóo referit als andalusos no parlem de política, sinó de dignitat, d’identitat i de consideració a un poble sencer. Els gachés saben comptar i contar, i també escriure, ballar, pintar, cantar i moltíssimes coses més, i tant que sí, a diferència d’alguns sapastres sonsos que no saben respectar Andalusia i que insulten els seus potencials votants amb una estupidesa majúscula. Si Feijóo considera que sap comptar bé, que no compte amb el suport dels 8.707.963 andalusos i andaluses en les pròximes eleccions generals. Per burlar-se’n, per titlar-los d’ignorants en públic, es mereix que la majoria dels bètics no confien en ell a l’hora de votar. Ja no podrà dir mai més que no soy presidente porque no quiero, sinó porque la cago cada vez que intento hacerme el chistoso. El rei emèrit li diria: ¿por qué no te callas? Jo, en canvi, li recordaria que boca muda mai no és batuda.
