Els filòsofs i els sociòlegs intenten trobar les causes de l’auge de l’extrema dreta, que ve, que ja està ací instal·lada al nostre país en forma de torero i preparada per plantar la tenda en el govern del país de la Revolució, de la gran Revolució, de la República i de La Marsellesa. La primera volta de les eleccions franceses ens dona els següents titulars: «L’extrema dreta guanya per primer cop les eleccions legislatives». «L’esquerra i els macronistes fan una crida a col·laborar en la segona volta dels comicis per evitar una majoria del Reagrupament Nacional». Ja veurem com acaba aquesta pel·lícula en la segona volta, però no pinta bé, perquè no sabem què faran els centristes. Gilles Lipovetski, professor de filosofia i de sociologia, després d’analitzar el fenomen amb diversos assajos, arriba a una conclusió molt senzilla: «L’elector ha esdevingut consumista i ara provarà el partit de Le Pen». I ho atribueix al fet que hi ha un enfonsament de les grans ideologies polítiques que durant bona part del segle passat van canalitzar les opinions. Unes ideologies desmitificades i substituïdes per la banalització, per l’individualisme, per l’escepticisme… Diu que mana l’efímer, la buidor, el consumisme, la desconfiança… I el personal en compte de tindre una posició política forta, diu: «Anem a veure què passa». Per què? Perquè hi va haver l’esquerra, que amb Hollande no va funcionar. El personal es va passar a la dreta. Tampoc no va reeixir. Vingué Macrón i també malament. Es va provant i canviant de producte, com si fora un cotxe o una llavadora. I ara, va advertir Lipovetski: «Provaran Reagrupament Nacional». Per què? Perquè són els que encara no han tingut el poder.
I és que les grans ideologies van morir quan Margaret Thacher i Ronald Reagan formaren una aliança personal i política que va moure el moviment conservador pertot arreu i va potenciar la cooperació entre Estats Units i el Regne Unit per acabar amb el comunisme. I, aleshores, sense la por al comunisme, la socialdemocràcia es va fer liberal i aparegueren les terceres vies i les proclames, com ara, les de Solchaga, que va cridar i airejar que era bo enriquir-se. I ho va dir un paio que va ser Ministre d’Economia amb Felipe González, que ja sabeu per on va i… I resulta evident: quan la socialdemocràcia s’assembla tant a la dreta, venen els populismes, de dreta i d’esquerra i…
El més important, però, és que s’ha perdut la batalla ideològica. ¿Com no s’havia de perdre amb proclames com les de Solchaga i amb exemples vitals com els de Felipe González o com Toni Blair participant amb Aznar i Bush en l’embolic del Trio de les Açores? Tot això i que la gent s’informa a les xarxes socials, a Facebook, a X i a Tik Tok, la xarxa social que més utilitzen els adolescents i on l’extrema dreta intenta introduir-se des de fa molt de temps. La premsa tradicional cada vegada es llig menys i cada vegada depèn més dels diners públics que els amollen a cabassos. I tampoc no són neutrals. Ací, a casa nostra, normalitzen l’extrema dreta. I cada vegada més joves la voten. És una tendència a Alemanya, França, Itàlia, Espanya i Polònia. I molts dels nostres joves no és que han oblidat la història, és que els queden molt lluny totes les maldats de la segona guerra mundial, del feixisme i de la nostra dictadura. És una història que no han viscut i, ara, els la venen distorsionada. Vivim en un altre món. Ja hem passat al futur digital del capitalisme i s’ha produït un canvi ideològic evident. Recorde que, abans, quan un jove volia formar part d’un Cine Club, un grup de Teatre o, simplement, un grup de dansa, qualsevol cosa relacionada amb la cultura, havia de ser més roig que Mao Tse Tung, així i tot, ara i adés, l’acusaven de petit burgès. La falla era una altra cosa. Avui, no. Avui, com diu Gilles Lipovetski, regna la desconfiança, l’efímer, el consumisme, l’individualisme… I clar, amb el tema econòmic que sempre actua com a factor de tots els mals, el problema de la vivenda, caríssima… Busquen enemics exteriors..
