Deia Maquiavel que la política és l’art del moment. Sembla que el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Borriana, de Vox, ha decidit que ha arribat l’hora de passar als annals de la història de l’estupidesa, i per a fer-ho s’ha disposat a vetar les pel·lícules que no són de la seua corda ideològica i, per consegüent, a no voler adquirir-les per a la biblioteca municipal. Parlem de dos cintes del 2023: Barbie, dirigida per Greta Gerwig, i 20.000 espècies d’abelles, òpera prima de la bilbaïna Estibaliz Urresola. Lògicament, les declaracions d’aquest inquisidor han generat un gran enrenou i l’alcalde de la localitat, el popular Jorge Monferrer, ha hagut d’estirar-li les orelles, com va fer Ayuso amb el primer edil d’Alpedrete (Madrid) amb la decisió de canviar els noms de la plaça de Francisco Rabal i del Centre Cultural Asunción Balaguer, i ha anunciat que els films hi estaran disponibles en breu. També cal celebrar que la Regidoria d’Igualtat haja comunicat que hi projectarà la primera el 4 de juliol dins el cicle de cine d’estiu, i la segona el 28 de juny amb motiu de la programació de l’Orgull.
La ficada de pota, però, ja està feta, així que a continuació analitzaré fil per randa les nefastes explicacions d’aquest senyor. Va dir que Barbie, potser, pot tindre un poc de rellevància (deu ser perquè és nord-americana, territori del seu guia espiritual Donald Trump), però l’altra, una producció basca i catalana de la qual no recorda el nom però intenta mofar-se’n dient que creu que és 20.000 especies de abejas submarinas, eixa «lo que se ha llevado en subvención es lo que ha recaudado, es decir, valor de esa película, cero». Ni que siga vosté Carlos Boyero, per favor. Primer de tot, sap realment quant ha obtingut per a llançar tan agosarada afirmació? Perquè parlar sense dades és molt fàcil i ho pot fer tothom. Jo li ho diré: des del 21 d’abril del 2023 en què va ser estrenada, la recaptació ascendeix a 1.031.000 €, fet que la converteix en una de les pel·lícules més taquilleres dels últims temps. El llargmetratge va comptar amb el finançament de l’Institut de Cinematografia i de les Arts Visuals, que pertany al Ministeri de Cultura, i d’EBAKI, la participació d’EITB, RTVE, Movistar +, TV3, el Govern basc i la Diputació Foral d’Àlaba, i la col·laboració de la Diputació Foral de Biscaia. Segon, quant a espectadors, n’ha tingut més de 182.000 en sales, i només a França, per exemple, l’han vist més de 40.000 persones, més que habitants té la localitat que governa culturalment. Li semblen menyspreables aquestes xifres, senyor Albiol? No són cosa de no res perquè tracte el film amb eixe despreci, xe! El desafie a dirigir i produir una pel·lícula, encara que siga sobre la vida de Rodrigo Díaz de Vivar, més conegut com el Cid Campeador, o de sant Simeó el Boig, patró dels titellaires, a vore si supera en diners i en nombre d’assistents els de la jove promesa del cinema basc i espanyol Estibaliz Urresola. O, si vol, faça una nova versió, perquè m’entenga, un remake, de La gran familia (1962). Ja li avance jo que el saldo resultant serà a pèrdues. Però, fa igual, arromangue’s i no malmeta tant.
Per si no en té prou, li facilitaré ara la relació dels països en què ha estat projectada en la pantalla gran: Alemanya, Àustria, Bèlgica, el Brasil, Bòsnia i Herzegovina, el Canadà, Corea del Sud, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, Itàlia, el Japó, Luxemburg, Macedònia, Montenegro, els Països Baixos, Polònia, Portugal, Sèrbia, Suècia, Suïssa, el Regne Unit i Taiwan. Vint-i-set nacions! O siga que l’han poguda vore a l’altra part del món i vosté, de ment obtusa, de segur que ni l’ha vista encara, ni pensa fer-ho ni sap de què va. I, cosa que és pitjor encara, ni tan sols en coneix el títol, que és 20.000 espècies d’abelles, uns insectes que volen i piquen amb el fibló, però no bussegen, o siga que no poden ser submarines. Perquè si ho foren, com va dir el Gran Wyoming, vosté automàticament es convertiria en el capità Nemo. Em sembla que es confon amb Vint mil llegües de viatge submarí, obra literària de Jules Verne i versionada cinematogràficament en diferents ocasions. Un poc de saviesa, diputat autonòmic, que sembla més aïna regidor d’Incultura.
També crec que va dir que el film d’Urresola no havia guanyat cap premi. Una vegada més, un polític que no s’informa és un representant públic que, a banda de fer el ridícul, manifesta la seua incompetència més absoluta. I no hi ha espectacle més terrible i lamentable que la ignorància en acció. La llista exhaustiva de tots els reconeixements que ha tingut aquesta magnífica cinta seria extensíssima, raó per la qual en destacaré només uns quants. L’obra era la que més nominacions tenia (quinze) als premis del cinema espanyol (sap què són els Goya?), i en va guanyar tres, per cert, ben merescuts: millor direcció novella, millor guió i millor actriu de repartiment; l’Os de Plata en la Berlinale a la millor interpretació principal; Bisnaga d’Or a millor pel·lícula i Bisnaga de Plata a millor actriu secundària, i també Premi Feroz Puerta Oscura 2023 a la millor pel·lícula en el Festival de Màlaga; Premi Sebastiane i Premi EITB Saria: Egile Berriak en el Festival Internacional de Cine de Sant Sebastià; Millor llargmetratge de ficció i Premi al Cine i l’Educació en Valors en els Premis Forqué; Millor actriu de repartiment per a Ane Gabarain en els Premis de la Unió d’Actors i Actrius; Millor pel·lícula espanyola i Millor direcció per a Estibaliz Urresola en els Premis Your’s de la revista del Festival de Cine de Sitges… i així vint-i-quatre distincions més, tant nacionals com internacionals. Nyas, coca! No sé si la seua producció historicobèl·lica o hagiogràfica en rebrà tants, la veritat. La pròxima vegada, abans de parlar, documente’s bé. Ja ho diu el refrany, boca muda mai no és batuda.
L’Il·lustre, que ja va saltar a la palestra per prohibir cinc revistes en valencià en la biblioteca del municipi, ara censura Barbie i 20.000 espècies d’abelles perquè aborden temes incòmodes per a ell i el seu partit, com són l’empoderament de la dona i la transsexualitat. La primera li deu semblar un bunyol feminazi sobre una nina, i la segona un nyap enganyós perquè ell devia creure que tractava d’apicultura i, en canvi, conta la història d’una xiqueta trans amb una fragilitat aborronadora, una tendresa admirable i una sensibilitat exquisida. És evident que n’hi ha per a tots els gustos, i que a cadascú li pot agradar un tipus de cine o altre, però el que no pot ser és que un regidor vete les pel·lícules que no combreguen amb la seua ideologia, i menys encara que amenace d’expedientar el funcionari que ha filtrat aquest abús de poder. Com es pose a retirar els films de la mediateca del poble que no li agraden per ser sospitosos de progrés i modernitat, deixarà els prestatges buits, o amb tres títols si de cas: Ben Hur (1959), Espàrtac (1960) i Teresa de Jesús (1962).
«¿Usted quiere verla? Seguro que en Netflix la puede ver, o ¿tiene DVD? Se compra el DVD y la puede ver». Troba que aquesta és una resposta adequada d’un servidor públic? Mire, senyor regidor, la pel·lícula és tan bona que està disponible pràcticament en totes la plataformes, excepte en la que vosté esmenta i HBO: Movistar +, Filmin, Rakuten TV, Vodafone TV, Orange TV, Apple TV+, Google Play Movies, Itunes i Amazon Prime Video, i també està a la venda en DVD i Blu-ray. O siga que si no la vol comprar, no ho faça. Qui la voldrà vore, de segur que ho farà sense l’ajuda del consistori borrianenc. Però aquest control de peces cinematogràfiques seu entronca directament amb l’allau de llibres prohibits en les biblioteques dels Estats Units en els últims quatre anys, amb xifres alarmants d’exemplars perseguits respecte de fa dues dècades. Així, polítics republicans, organitzacions conservadores i associacions de pares i mares intenten que milers de toms en siguen retirats perquè tracten temes racials o LGTBIQ+, o qüestions com ara la sexualitat, el suïcidi o la drogadicció. Són tan intolerants i tan intransigents que no volen que els xiquets i les xiquetes estiguen informats dels assumptes que vertaderament els interessen. Tot un atac a la cultura perquè aquesta desperta la societat i és justament el que mai vol la dreta i l’extrema dreta, que pretenen tindre’ns endormiscats, aborregats i atordits, cosa que no aconseguiran mai de la vida.
Acabaré amb unes quantes xifres oficials més. El 2023, el cine a Espanya va créixer al voltant d’un 30%, amb 76,7 milions d’espectadors, una recaptació de 493 milions d’euros i 2.357 pel·lícules exhibides. Específicament, el cinema espanyol va mantindre la línia ascendent d’anys anteriors amb 673 films, 13,4 milions d’assistents i 82,4 milions d’euros de guanys. Jo forme part d’eixa quantitat molt considerable de persones que van amb molta assiduïtat a les sales a gaudir del seté art. No solament els bars i la cerveseta (la llibertat ayusera), el futbol i els bous, Instagram, TikTok i OnlyFans mouen l’economia, sinó també la cultura, i eixe conjunt de coneixements adquirits, seguint Manuela Carmena, és fonamental per a realitzar-nos com a éssers humans. Sembla que els espante, quan el que han de fer és abraçar-la i defensar-la.
A Borriana, el regidor ultra d’aquesta àrea, que ho és per a aquells que li han votat i també per als que no, es nega a encomanar dues cintes per motius únicament doctrinals, per principis reaccionaris, per un credo tradicionalista, per un ideari retrògrad, per unes creences conservadores. O, com diu la mateixa Urresola, perquè 20.000 espècies d’abelles és un cant a la diversitat, a la igualtat i a la tolerància, i això sembla que no li apanya. Quanta burrera hi ha en el món! Si volia entrar en el selecte i exclusiu grup dels ignorants, ja ho ha fet, i a més a més per la porta gran. És evident que ell, les poques pel·lícules que veu, encara deuen ser en blanc i negre, i molt probablement de temàtica religiosa. Recordem, doncs, aquestes paraules de l’Evangeli segons sant Mateu (7:15-16): «Guardeu-vos dels falsos profetes, que venen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dins són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu». Profetes de Vox com Jesús Albiol.
