Quan Nadal cau en dilluns, badalls a munts

No fa molts dies, quan s’acostava Nadal, el meu amic Manuel Baixauli convidava una persona d’un grup de WhatsApp, Baixaulifest, que s’havia muntat per celebrar el seu seixanté natalici: «Última hora: tinc una entrada per al Messies de Handel, a les 7h. Algú vol vindre? És al Palau de la Música». «Nosaltres anem al Principal a escoltar la Maria. Merci», li vam contestar Xelo i jo. Immediatament, va intervindre Manolo Gil: «I jo en tinc dues. Estic molt refredat i els meus nebots no han volgut anar. Si veniu a pels abonaments encara esteu a temps». No sé si algú del grup es pogué beneficiar de les entrades dels dos Manuels. El grup es va desfer després que Baixauli publicara dos columnes en el Temps sobre les recomanacions que férem els convidats, en la seua casa del Perelló, en la festa de natalici, asseguts a la terrassa, còctel en mà, sentint de fons les onades de la mar. Recomanacions que començaren aquell dia, però que van continuar uns quants dies més a través del grup de WhatsApp. En la primera columna, Baixauli explicà que l’inventor de l’activitat i de la paraula que la defineix, recomanàrium, va ser Milek Schwabb —paraula i personatge creats per Baixauli per al seu Macondo particular—. Aquest jueu polonés exiliat a Nova York, a mitjan segle XX, es convertí en peça clau de l’engranatge intel·lectual de la ciutat. En les vetlades, a l’hora del còctel, gaudia «coordinant reunions per a fer parlar els convidats sobre quines eren les seues preferències en matèria d’art i literatura».

Et pot interessar

Nadal valencià: tradicions teatrals i altres formes espectaculars (I)

VÍDEO | Les xifres de Nadal al País Valencià: despesa pública i torrons

Us conte tota aquesta història perquè jo també us vull fer una recomanació de Nadal i és que assistiu a la interpretació d’El Messies de Handel sense eixir de casa. Això sí, haureu de tindre una subscripció a la plataforma Filmin, que té un bon catàleg de cine i, potser, que també de música online. Jo me’l vaig posar, en la tele, el mateix dia de Nadal mentre esperava que vingueren els meus germans i família a dinar a casa. Vaig poder gaudir d’una interpretació de l’English Concert en la majestuosa Catedral de Coventry. T’ho venen com un encontre extraordinari i segurament tenen raó: «Quan l’English Concert interpreta El Messies de Handel en la impressionant Catedral de Coventry, és un encontre celestial». Per als entesos us he de dir que el conjunt i el seu extraordinari cor són acompanyats pel gran John Nelson junt amb destacats solistes com Lucy Crowe, Alex Potter, Michael Spyres i Mattew Broo. Ara, en aquestes petites vacances, és un molt bon moment per gaudir-ne. I esperar el Cap d’any passant els dies. Ja sabeu la dita: Qui dia passa, any empeny. I, potser, acabarem com Manel Joan i Arinyó, que conta les seues memòries polítiques ací, a Diari La Veu, cada dilluns. Començà el mateix dia de Nadal i explicà que hagué d’anar a Sueca per afiliar-se al PSAN, en temps de la transició. I és que, en aquell moment, la història dels partits polítics anava per pobles. Això sí, tots clandestins i a l’esquerra del PC: A Sueca, PSAN; a Cullera, FRAP; a Sollana, PT i…