S’ha comentat per ací, concretament Joan Garí fa uns dies, el fet que la dreta, l’extrema dreta més concretament, vota com ho fa per pura i simple por. Sí, hi estic d’acord.
Crec que és una mena d’axioma que entenc i crec cert. Quan un té por, del que siga, però especialment una por social, la resposta és immobilitat. Desig de què tot siga sempre igual i, si pot ser, retrocedir als vells temps. Suposadament millors. I més encara si de manera simbòlica o mítica la referència al temps passat és a una dictadura on tot estava atado y bien atado.
Una vegada considerem aquesta actitud poruga davant l’existència per part de tanta gent el que resulta convenient saber és per quina raó es prenen eixes decisions.
Al meu entendre, si aquesta part de la societat opta per votar la dreta és que ho fa purament i simplement per falta de discerniment. Ja no dic de reflexió pura i madura, sinó per la dificultat que tenen en destriar uns fets d’uns altres. Evidentment, una part d’eixe electorat el que fa és defensar els seus interessos. La dreta econòmica no té dubtes en aquest sentit. Resguardar els seus beneficis, la seua prepotència, els valors econòmics, ja és tot un programa i en aquest sentit els partits de la dreta ho defensen clarament. Res a dir.
On pica és quan la massa social treballadora opta per les opcions de la dreta. És en aquest punt on una gran part d’eixa quantitat de la societat, per falta de reflexió i producte de la immediatesa de la vida quotidiana i el moment de votar, el personal tira ràpidament cap a les frases contundents, els missatges rotunds i sense mistificacions. I aquest posicionament ve donat, si escarbotem una mica, per la falta de cultura de la població. I entenem ací la cultura en el sentit més polític del terme.
De manera que davant la necessitat de reflexió i el repte de discernir, la senyora Maria i el senyor Vicent opten pel que els dona protecció contra la por de les dinàmiques socials i polítiques sobre les quals, en general, no tenen altra opinió sinó la que sura en els discursos socials de la dreta. És a dir els que emplenen tot l’imaginari social. I davant la simplicitat no cal pensar ni discernir.
