Telenotícies matí. Pobre Rus! L’han condemnat a cinc anys de presó, m’ha paregut entendre. Açò fa feredat! En aquest país la justícia s’acarnissa només amb els homes bons.
Al quiosc de premsa he coincidit amb Romualdot, medalla d’or dels clients de bordells. Sovint, quan el veig, li dic que hem d’escriure una guia sexual a mitges. Ell hi aportarà la seua dilatada experiència; jo, la ploma. Hi està d’acord i fins i tot té idees pròpies al respecte: no ha de ser cap guia, sinó la seua biografia novel·lada. Llavors pense que, si és veritat només la meitat de les coses que m’ha contat, n’hi ha material per a una trilogia o fins i tot una pentalogia.
Avui, després de la salutació, m’ha dit:
-Fa una hora he vist a la televisió un paio que és client habitual d’una de les meues cases preferides: Testarrosa. Al carrer La Pau de València. Molt cara, però val la pena.
Al de la tele, les xiques m’han dit que no se li empina ni amb Viagra i li han de fer un numeret especial perquè li done senyals de vida. Normalment fa que s’ho munten dos travestís mentre ell és assegut en una cadira i els observa. Una xica el treballa amb la mà i, si entre tots aconsegueixen que se li plante, ella se li acobla cara a cara i acaben per la via ràpida.
No ha sabut especificar-me de quin polític es tractava. Només sabia que havia eixit a la tele emmanillat.
Abans d’acomiadar-nos, em promet que un dia em parlarà extensament de les manies eròtiques que tenen alguns clients. Ell les sap perquè és una institució en aquest món i les xiques el tenen més com a amic-amant-confident que no com a un simple parroquià. De fet, moltes vegades no li cobren el servei. O li fan pagar el primer assalt només i els altres són de franc. Car no és home d’un sol clau per sessió.
Romualdot té tant de nervi lúbric que ha trencat uns quants somiers en els diferents prostíbuls que visita. A hores d’ara, per evitar noves destrosses, li posen el matalàs a terra.
El fet de lliurar-se a la plaent feina amb tant d’ardor li ha provocat més d’un ensurt sanitari també: palpitacions, punxades al costat, rampes, dificultat per respirar… Contràriament al que caldria suposar, no li he sentit mai a dir que haja provocat cap infart a les dones amb què s’aparella. L’excés de plaer que els provoca les torna momentàniament estràbiques, diu que. Jo crec que és a ell, a qui se li desvien els ulls de tant de deliri.
Una vegada va aparèixer en un reportatge sobre els clubs més prestigiosos de casa nostra. El produïa una televisió francesa i dissimulaven el rostre dels clients que hi entrevistaven. No va ser el cas del meu veí, que s’avingué a parlar a cara descoberta. Aquest no va ser el fet sorprenent ja que ell, solter i sense compromís, no amaga gens la seua afició, al contrari, en presumeix sempre i a tot arreu. Allò realment increïble era que parlava francès amb desimboltura de nadiu. ¿Amb quantes xiques franceses deu haver anat per adquirir aquesta soltesa?, em vaig demanar. En el cas que dominara més idiomes –al Romaní se’n parlen una vintena-, a 60 euros la sessió, calculeu la fortuna que hi deu haver invertit! Perquè després ens venguen la burra de l’ensenyament gratuït i universal.
