La setmana passada, en el primer debat de política general en les Corts Valencianes després de la DANA amb què donà inici el curs polític, Carlos Mazón va anunciar quaranta-quatre iniciatives que té intenció d’aplicar en els pròxims mesos. Evidentment, no les comentaré totes, però sí que em detindré en unes quantes que em van cridar molt l’atenció perquè em van semblar uns autèntics disbarats. Parle, òbviament, de mesures que arraconen el valencià, debiliten el nostre sistema lingüístic i posen en risc dècades de treball col·lectiu.
Abans d’analitzar els nous destarifos mazònics, cal dir que el PP valencià ha desenterrat el manual de resistència per a temps de crisi: els bous, l’aigua, ETA, la llengua i les senyes d’identitat. El d’Alacant recorre als hits que la dreta utilitza sempre quan té problemes i que estan ja ben passats de moda. És una manera de tapar la seua ineptitud amb debats absurds i ridículs, una cortina de fum per a distorsionar la seua incapacitat. Per això, en aquesta nova ofensiva política, aquest senyor que és un barret de rialles, fent l’ullet a Vox, ha optat per incidir, una vegada més, en la qüestió identitària i l’espantall del pancatalanisme. És més pesat que la boira terrera!
El seu anunci estrela va ser el canvi de nom de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que vol que passe a dir-se Acadèmia de la Llengua Valenciana. Necessitaria, això sí, una majoria que no té per a modificar la llei i l’Estatut d’autonomia, ja que el PP i Vox sumen 53 escons i fan falta dos terços dels vots de l’hemicicle, 66 parlamentaris. Un brindis al sol, com va assenyalar la presidenta de l’AVL. Sabent que és impossible la modificació, només busca deslegitimar l’ens estatutari que garanteix la normativa del valencià. El seu objectiu és defender esa realidad diferenciada de la lengua valenciana respecte de la catalana. Erre que erre.
Altre despropòsit, l’última ocurrència, és que els adolescents puguen triar en les proves d’accés a la universitat la nota de Valencià o de Castellà. Per al cap del Consell, hi ha alumnat que por examinarse de una asignatura más, no puede acceder a las universidades deseadas y a su verdadera vocación, però és que això no és veritat. La realitat és altra ben diferent i no té res a vore amb la llengua pròpia. Hi ha regions ben pròximes governades pel seu mateix partit que fan unes PAU de pa sucat amb oli, i eixos alumnes trauen unes notes altíssimes i ocupen, per exemple, bona part de les places del primer curs de Medicina de la Universitat d’Alacant mentre que els nostres xiquets se n’han d’anar a estudiar eixe grau a altres universitats ben lluny de casa. Però no és que els nostres escolars tinguen menys nota per examinar-se al País Valencià, com diu aquesta mumorota, sinó perquè hi ha moltes diferències significatives entre els exàmens d’unes comunitats i altres.
Atés que el districte universitari és únic perquè amb la qualificació obtinguda l’alumnat competeix en tot el país encara que els exàmens hagen sigut diferents, la proposta podria tindre sentit si també hi haguera una EBAU única per a tot l’Estat, però no és el cas. A més a més, la normativa actual preveu que tot l’alumnat ha de tindre les competències bàsiques en totes les assignatures estudiades i avaluades. I la Llei d’ús i ensenyament del valencià estableix que, en acabar l’ensenyament, l’estudiantat ha de dominar per igual el valencià i el castellà. Si no és així i els estudiants tenen una competència inferior en una de les llengües, el Govern valencià estaria desatenent les seues obligacions si els donara l’opció d’examinar-se d’una llengua o l’altra. Mazón, el president més antivalencià de la història de l’autonomia, està a favor de restringir la formació lingüística del nostre alumnat en la llengua pròpia, que és també la materna per a moltíssims escolars. Que el valencià siga una optativa en Selectivitat resta oportunitats. Si les dues llengües són cooficials, les dues han d’estar presents en les proves d’accés a la universitat, i en cas que la mesura anara avant, sens dubte qui realment perdria seria el valencià.
Seguint amb el deliri lingüístic del PP, també proposa vetar l’estudi d’autors catalans en l’assignatura de Valencià per a preservar les senyes d’identitat. Són insaciables. Supose que Ramon Llull, com que no era català sinó mallorquí, deu ser vàlid i sí que podrà ser estudiat. A més, com que a les illes Balears governa l’amiga Marga Prohens amb Vox, cap problema. Eduardo Zaplana ja va censurar els autors catalans i mallorquins en els llibres de text fa vint-i-quatre anys. Nihil novum sub sole. I dic jo una cosa: prohibiran també la literatura hispanoamericana? Ho dic per allò de las señas de identidad. No crec, ara que l’indolent de Feijóo ha proposat prioritzar la immigració hispana. I la literatura anglesa? O només serà vàlida la de l’Alfàs del Pi (la Marina Baixa), és a dir, la d’autors locals? Com diu una bona amiga, l’erudició és un repte per a aquesta gent.
Dues mesures més també ben cridaneres. D’una banda, com que ETA no pot faltar en els discursos d’aquesta dreta casposa ancorada en el passat, Mazón va anunciar la inclusió del terrorisme de l’organització basca en l’assignatura d’Història d’Espanya en batxillerat per tal d’oferir als joves una visió, en paraules en aquest cas del conseller Rovira, més completa i menys ideologitzada de la història recent espanyola. D’altra banda, vol modificar la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge, que és el mateix que dir que vol aprovar una nova Llei del sòl per a donar més facilitats a la iniciativa privada de cara a urbanitzar i construir. Ja tenim el burro en l’herba! Comença la festa. Sense comentaris.
Està clar que s’acosta el primer aniversari de la tràgica barrancada i el meninfot intenta desviar l’atenció, la seua estratègia és llançar una pedra cap a altre costat perquè tothom mire en eixa direcció, però als valencians, encara que ens afecten els seus incessants embats a la llengua, no oblidem ni un instant la incompetència i la ineptitud seua i la de tot el Govern valencià de torn. La llengua no podrà tapar mai la seua nefasta gestió de la DANA. Fa unes setmanes, el bon samarità va dir que somos los que nos tomamos en serio las emergencias. Des d’El Ventorro, és clar. Per què no s’atreveix a dir-los-ho als familiars dels morts mirant-los als ulls? En el debat, va tornar a insultar les víctimes a la cara amb la seua insolència i supèrbia quan va dir que por mi parte, voy a seguir por el mismo camino, la mano sigue tendida y la puerta está abierta. El cinisme personificat i amb micròfon.
I damunt, provocant: porque tengo la autoridad moral que me da el balance de gestión de prometer y de cumplir. Primer de tot, per a tindre autoritat moral, abans s’ha de tindre moral, però sap aquest fantasma què és això? No sap ni què significa la paraula, perquè si en tinguera, de principis i valors, no estaria on encara està. Allò que no té és vergonya, i com li va dir el síndic de Compromís, ni dignitat. I què és el que ha promés? No dir on estava i què feia la vesprada del 29 d’octubre de l’any passat? Doncs, efectivament, ho està complint fil per randa. Fa oix vore’l assegut en l’escó somrient com si res no anara amb ell, impassible, immutable.
Plató, un dels filòsofs més influents de l’antiga Grècia, deia que el preu que paguen els homes bons per la indiferència cap als afers públics és ser governats per malvats. Per això, davant els nous atacs del Consell, ens plantem pel valencià. La societat civil i les entitats continuarem lluitant per garantir l’ús social i educatiu de la nostra llengua. L’impúdic Mazón no va tindre prou amb destrossar la vida de 229 persones i famílies (ràbia, dolor i memòria!) que ara vol desmanegar també la pau social i la convivència lingüística aconseguida amb tant d’esforç en els últims anys. La dreta valenciana sotmet a un maltractament i a un menyspreu constant la llengua i la utilitza com a eina de segregació, i fa servir el comodí de la identitat per a enganyar només a aquells que encara es fien d’aquesta gentola, com diria el diputat madrileny Alfonso Serrano. Fins quan haurem de suportar aquest circ? Crec que si el PP torna a guanyar les eleccions el 2027, definitivament perdré tota la fe en la humanitat.
