La inacabada Volta Ciclista a Espanya, forçada per les manifestacions de solidaritat amb el poble palestí, ha sigut una fita davant la passivitat dels organismes internacionals, països, i entitats de tota classe, principalment esportives, respecte als crims que dia a dia es cometen a Gaza, per orde del Govern d’Israel. I la decisió del president del Govern espanyol d’interrompre part de les relacions comercials amb eixe país i demanar la renúncia a la participació espanyola en el Festival d’Eurovisió, mentres hi seguisca participant un/una representant de l’Estat hebreu, ha sigut un colp en la taula a la inacció de la comunitat internacional respecte al genocidi que s’està perpetrant en la franja gaziana-palestina per part de l’exèrcit israelià.
Esperem que condisquen ben prompte eixos exemples, i juntament amb l’acció de la Flotilla de la Llibertat de Gaza i les manifestacions en les grans capitals europees i d’altres parts del món, fan efecte entre la “dirigència” jueva (també en la trumpista) i s’acaben les matances i el sofriment del poble palestí.
El que és incomprensible és que la comunitat internacional haja anant consentint eixa violació dels drets humans tan flagrant com la que té lloc a Gaza, des fa vora dos anys. Si a Rússia se l’ha apartada de les competicions esportives internacionals i privada de la participació en celebracions i festivals com el d’Eurovisió per invadir Ucraïna, ¿per què no es fa el mateix amb Israel per la invasió del territori palestí?
Com deia en un article de fa més d’any i mig, “Els cascos blaus a Israel i Gaza” (13-12-2023), “La comunitat internacional va decidir i exercir l’aïllament internacional de la República de Sud-àfrica per la política de segregació racial (apartheid) (de 1948 a 1991). ¿Com és possible que ara no s’acorde un embargament, un aïllament o, millor encara, una ocupació dissuasiva de cascos blaus a Israel i Gaza, decidida per l’ONU i les grans potències?”.
La criminal acció de Hamàs del 7 d’octubre de 2023 va causar més de 1.100 assassinats i més de 250 segrestats israelians, entre ells molts xiquets, tots indefensos i sense capacitat de reaccionar. Molts dels jóvens assassinats o segrestats celebraven una festa, tot en territori israelià. Això mereixia una resposta i un castic als autors de la massacre, però mai a innocents, com està ocorrent des de la resposta assassina del govern i l’exèrcit hebreu.
Quant a la, fins ara, nul·la resposta dels organismes internacionals (ONU, OTAN i d’altra condició) per eixe genocidi, recordem també el boicot i aïllament internacional a Sud-àfrica per la cruel política racista de segregació racial, anomenada apartheid.
Un confinament que va consistir en la privació de participar en competicions deportives i altres participacions internacionals, i que va durar des de 1948 fins a 1991, aproximadament, el mateix període que va estar en vigor la política segregacionista. Probablement, és pitjor el que està fent Israel des de prompte farà dos anys, sense conseqüències en les seues relacions econòmiques ni diplomàtiques, per ara, a banda de l’anunciat pel Govern d’Espanya i els tímids anuncis de suspendre acords comercials de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), de la qual Rússia era la república principal, va tindre un boicot de 60 països als Jocs Olímpics de Moscou, de 1980, per haver invadit Afganistan en 1979 i en els següents, celebrades a Los Angeles, el boicot se li va fer a la capital californiana per part de l’URSS i aliats, com a reposta al boicot capitanejat pels Estats Units als Jocs de 1980. N’hi ha hagut altres, de boicots o d’utilitzacions polítiques a actes, competicions o celebracions deportives, culturals, com a respostes a actuacions o posicions pròpies de la política dels països amfitrions de l’acte en qüestió. Però cap a Israel, encara no. I per què no a l’estat hebreu, amb els crims que comet, dia a dia, en territori palestí?
La contestació a eixa pregunta és clara: el capital israelià està en tots els llocs, incloent Espanya, i el palestí en cap. El vil metall, “els diners que de tort fan veritat”, com deia el frare Anselm Turmeda, fa més de 600 anys, ho pot tot (o quasi tot). Per a fer que el poder dinerari no siga l’únic, o principal ‘raó’, incentiu en els moviments polítics i socials, cal bastir més gran moviment amb ramals en tot el món, capaç de fer eixir de la passivitat i/o de la indecisió les grans potències, també les mitjanes i les menudes, en el marc de l’Organització de les Nacions Unides per a exigir el final immediat dels atacs a la població gaziana-palestina, i la posterior reconstrucció de les ciutats, pobles i béns arrasats a càrrec de l’estat agressor. I l’avís de boicot a Israel, com el que la comunitat internacional va imposar a Sud-àfrica amb motiu de l’apartheid, i que va aconseguir la supressió d’eixe règim de segregació racial i la instauració del sistema democràtic, sense discriminació racial, en ningun sentit.
L’Israel actual es va fundar després de la II Guerra Mundial, per decisió o patrocini principal de les Nacions Unides, amb la millor de les intencions, després de l’Holocaust patit pels jueus a mans dels nazis, i després de tantes repressions, entre estes, la de la “nostra” Inquisició, a partir de la diàspora de segles, expulsats dels territoris on vivien. Un poble dinàmic, emprenedor, del qual els palestins haurien d’aprofitar-se per a viure millor. Per això, per la repressió sofrida al llarg de segles, és incomprensible la massacre que Israel està causant al poble palestí.
L’error de l’ONU va ser no establir una administració internacional, dirigida per eixa organització, en tot el territorio palestí i israelià, i sense exèrcits els dos veïns, que evitara conflictes bèl·lics entre palestins i jueus, cosa que sembla que es veia vindre. No va ser aixina i el terror és l’hoste seguit seguit d’eixa part del món.
Cal no afluixar la pressió i seguir clamant per la pau a Palestina. Cosa difícil ara amb els autòcrates Trump i Putin, però la pau té un valor infinit, i sempre hem d’estar defenent-la amb els valors de la democràcia. A Palestina i en tots els llocs.
1
