En acabar la Segona Guerra Mundial, diuen que li van preguntar a Einstein amb quines armes es faria la tercera i va respondre que no sabia quines armes s’emprarien, però que ben segur la quarta seria amb pedres i pals. No seré jo el qui contradiga el savi, però mentre mai arribem a tal grau d’estupidesa com per a llançar-nos bombes atòmiques els uns als altres, el que estic gairebé segur és que veurem acomplida la profecia orwel·liana de forma completa.
L’anàlisi de la distopia orwel·liana, fins ara, s’ha centrat a cercar punts de similitud amb el control de la ment i les persones, tasca que Orwell encomanà al Ministeri de l’Amor; i amb l’adveniment de les noves tecnologies i la IA, amb el control de la història i la realitat, des del Ministeri de la Veritat, on treballa el seu protagonista Winston Smith. Però tot arriba, i si fins ara la guerra la veiem molt i molt allunyada de la distopia escenificada per Orwell, en el fet que bàsicament els tres Superestats (Eurasia, Eastasia i Oceania) combatien en llocs llunyans, i segons com anaven canviant aliances, tot convertint la guerra en el sosteniment emocional i la justificació econòmica de tots tres règims, que en el fons eren exactament iguals. Així, de mica en mica anem reproduint l’esquema dissenyat per Orwell per garantir l’obediència.
Avui dia, i sense comptar les petites guerres oblidades en determinants indrets d’Àfrica, assistim a dos models de guerra. Per un costat, podríem dir que tenim una guerra “clàssica”, com la que està duent Israel contra Hamàs i els palestins, i on un exercit entra en un país i el destrueix, matant centenars de milers, expulsant els seus habitants i ocupant el territori. Una guerra, la de Palestina, amb molts trets comuns a les guerres convencionals. I a la vegada, a la frontera europea, tenim una ltra guerra completament distinta en el seu desenvolupament, i ací no vull entrar en les causes, no soc cap expert en política internacional com per a atrevir-me a judicar responsabilitats. Em referisc a la guerra a Ucraïna, una guerra on un dèspota (Putin) va envair un territori sobirà (Ucraïna), tot dient que en un parell de setmanes ho tenia enllestit. I d’això ja fa 3 anys i, el 24 de febrer del 26, farà 4 anys, atansant-se als 6 anys que va durar la Segona Guerra Mundial.
El cost de la guerra d’Ucraïna a febrer del 2025 era de vora a 300.000 MM$, més de de 150.000 vides perdudes i més de 10 milions de desplaçats (Victoria Craw. The Washington Post 25-2-2025).
Però no ha sigut fins a l’arribada i consolidació de Donald Trump a la Casa Blanca, que no hem començat a veure que darrere les fatxenderies i provocacions d’aquest nou espècimen de tirà, s’amaga un projecte econòmic i social, en què la guerra juga el paper central, i sense cap mena de vergonya obliga els seus “aliats” a pujar el PIB al 5% per a despesa en armaments que s’han de gastar sí o sí als EUA. Un negoci rodó, però que necessita que la guerra estiga en marxa, tal com va predir Orwell. Una guerra en la qual no hi ha guanyadors i l’únic sentit d’aquesta és mantenir la tensió ideològica i justificar les despeses i l’empobriment de la societat, tal com va dibuixar Orwell a la seua distopia.
Fruit d’un capitalisme esgotat, els oligarques ja sols poden recórrer a les armes com a producte de consum. Han esgotat, o han estat a punt de fer-ho, el filó de la salut i l’educació, degradant els serveis públics i enfortint els negocis privats. Fins i tot han privatitzat els exèrcits amb subcontractes que fan la feina bruta.
Ara assistirem al darrer pas, quan tots ens habituarem a viure sota un règim centrat a fer la guerra i “defensar” la nació, tant dels enemics externs com dels interns, a còpia de dedicar més i més recursos que els manllevarem de les necessitats de la gent, encaminant-nos així a un món de pobresa, guerra i repressió, que serà tant més necessària com més diners es dediquen a les armes i més feble siga la xarxa social, entrant en una espiral de violència que marcarà absolutament les vides de les persones, i en què els valors que ara considerem intocables: llibertat, democràcia, pau, respecte, justícia, seran cremats en l’altar de la pàtria, que romandrà sempre en perill.
