Alguna cosa estem fent bé, perquè ja s’han posat nerviosos els castellanistes. El conseller d’Educació José Antonio Rovira tenia la intenció de fer votar les famílies dels escolars quina llengua volien que fos la base de l’ensenyament: el castellà o el valencià. El pla era fer votar les famílies al novembre, sense proporcionar cap informació orientadora. Només es repartiria una nota burocràtica amb les instruccions per votar telemàticament. Què preveien? El triomf absolut de la ignorància. Com que la llei anomenada de «llibertat educativa» és una estafa, pensaven que si la gent era tan estúpida i tan animal com ells preveien, l’èxit seria total: el valencià retrocediria de manera brutal en l’ensenyament.
Però en els seus plans d’extermini lingüístic, Mazón i Rovira s’han trobat alguna cosa més que una pedra en la sabata. Resulta que la societat valenciana no era tan estúpida ni estava tan desfibrada. L’Assemblea de Docents de Plataforma per la Llengua i Famílies pel Valencià van començar a informar les associacions de famílies de l’alumnat de tots els centres que ho demanaven. I en van ser molts. S’han fet centenars de reunions. De vegades, promogudes per ajuntaments, com els de Xàtiva, l’Alcúdia, Cullera o Sueca. La informació ha arribat a molta gent. I moltes associacions de famílies s’han mogut. Han vist els problemes que la nova llei representa. Han vist, per exemple, que la llibertat d’elecció no quedava assegurada. Han vist que la llei era plena de contradiccions i d’inconvenients, com ara la desaparició dels bancs de llibres. I han escoltat els arguments a favor de triar l’opció amb el màxim de valencià. Moltes famílies s’han convençut que és això el que volen per als seus fills quan han sentit parlar, per exemple, de les desenes de milers de valencians que han trobat feina en les escoles i instituts i en els hospitals de Catalunya i les Illes Balears gràcies als coneixements de valencià. O quan han reflexionat que les famílies més preocupades per l’educació i per la cultura portaran els seus fills a les unitats en valencià (com ha passat sempre); mentre que a les unitats en castellà s’acumularà una barreja de tot el contrari. Perquè quina classe de pares es poden oposar de manera tan obsessiva a l’aprenentatge del valencià per part dels seus fills?
En definitiva, la feina feta per Plataforma per la Llengua i Famílies pel Valencià està fent forat. I això ha posat nerviosos els fanàtics de l’español-español-i-español-solamente-odio-a-la-cultura-i-viva-la-muerte. Volen fer callar les associacions de famílies i el professorat. I per això han atacat amb tota l’artilleria que tenen: una notícia en l’edició valenciana de l’ABC. I amb l’única arma que tenen: la por. Han publicat una notícia on diu que una associació castellanista ha denunciat a la inspecció l’escola Lluís Vives d’Oliva, per penjar una pancarta en la reixa –atenció– on diu: «Estima la llengua. Marca sí al valencià». Gran delicte. I també diu, sense concretar, que una altra associació castellanista ha denunciat també a inspecció un director d’un institut de Paiporta per enviar una carta informativa als pares on es decantava pel valencià. Un altre gran delicte.
I per què no havia d’enviar la carta? Per què no hauria de dir quina és la millor opció? No té dret cada professor –director o no– o cada família a dir el que creuen que és el millor? Qui s’atrevirà a negar-los aquest dret? El conseller Rovira, que va de pífia en pífia? Els seus subalterns col·locats a dit? Els inspectors? Els inspectors estan a favor del valencià. La immensa majoria, si més no. Tots els que tenen alguna cosa al cap.
L’ABC en l’edició valenciana juga a fer por: «Ui, fuig, que et denunciaran a l’inspector!» I la por la tenen ells. És la mateixa merda de sempre. El mateix joc brut de sempre, i tan liberals que diuen que són. Si algun centre educatiu no ha informat encara, ja pot posar en marxa l’associació de famílies i organitzar reunions informatives amb Famílies pel Valencià o amb Plataforma per la Llengua. Ningú no els pot negar el dret a informar-se i a dir lliurement si creuen que a les escoles i instituts s’ha d’aprendre allò d’«estima la llengua», que deia la pancarta d’Oliva, o si, pel contrari, els alumnes han d’aspirar a assemblar-se a Mazón.
